dimarts, 30 de març del 2010

Et vaig veure al cafè


Relat  de 100 paraules,  per  al projecte  col·lectiu LletrAtura  de  l’Associació Ad’ART de Girona

Et vaig  veure  al cafè,  tant  de temps  intentant evitar-te,  pensant en no  trucar-te,  en no veure’t  i  fantasiejant,  al mateix  temps,  una trobada  casual,  inevitable,  que  creia  que  no es produiria  mai.  En les meves  fantasies  la  trobada  era sempre diferent.  Tant ens   llançàvem  l’un als  braços de l’altre,  com ens  parlàvem educadament,  com dos  coneguts.

I  només entrar,  et  vaig  veure,  estaves  amb altra  gent. I no havia  imaginat mai  que  seuria lluny  de tu.   Ens  vam mirar,  sense  apartar la vista,  ens  vam somriure  i només amb  això vaig  saber-ho  tot:  l’amor  i l’impossible...  tot  era  allà.


dissabte, 27 de març del 2010

Després de la nevada. Punt final

Intent  de  dibuixar  un arbre  caigut  que  ocupava  gran part del carrer.  

La  transparència  s'ha  apoderat  del  meu espai...  ara  el bosc  s'ha  fet transparent i es veu  tot,  el que hi ha més  enllà  i més  enllà  encara.  Falten  tants i tants arbres,  que  el bosc  ja no és  el bosc.    

Hi ha grans  espais  de bosc  a Collserola, que  bé  deuen mantenir    una massa  forestal  consistent,  opaca,  que  no deixi passar  els  ulls  més  enllà  de  branques  i arbres,   però també  hi havia  raconades  de  bosc  entre  els llocs  habitats,  bocins  i parcel·les  de bosc  entre  un carrer i un altre,  entre la carretera  i les  cases...  entre  un veí  i un altre.  Ara no.    Del carrer  de  dalt  es  veu el de baix,  i  d'un veí  es  veu l'altre  veí  i  les  cases  d'un costat  de la carretera  veuen  tot  el que hi ha  a l'atre  costat.

El paisatge  s'ha  despullat  impúdicament i no queden espais  recollits  ni arrecerats.

He llegit  que  a  Collserola  entre  la  ventada del gener 2009  i la nevada  del març 2010  s'ha perdut  un 30%  de massa  forestal.  Com  totes  les  xifres,  aquesta  és un promig.  La  realitat  més  propera, la que  veig  cada  dia, amb  els meus  propis  ulls,  em sembla encara molt més  que  això. 

dimecres, 24 de març del 2010

Manipulacions del llenguatge IV - Mentir sense mentir

Tots  sabem que la  publicitat,  sovint menteix  descaradament,  però  com que  això  a vegades  pot  tenir  limitacions  legals,  la  publicitat també  menteix   sense mentir,  o sigui donant  a entendre.  Poden no dir  cap mentida  però ens  deixen  que la pensem. Es pot fer de moltes  maneres:

1.-  Dir  una informació  que  en  suggereix  una  altra  que  podria  ser  útil,  però  que no la diuen  i la que diuen no  serveix  per  a  res.

Per  exempre  hi ha  productes  cosmètics  que  diuen:

"Sotmès  a tests  de laboratori"

No diuen el resultat  d'aquests  test,  ni diuen  que han estat  aprovats i acceptats   pels  tests  de laboratori. Només  deixent  que  ens  ho pensem.

2.- Dir  la paraula  clau,  encara que  no sigui  utilitzada  de  la manera més  pròpia

"Amb gust  de xocolata"

Quan un producte  diu que  té  gust  de xocolata,  no diu pas  que  sigui  de xocolata  i habitualment  no  ho és,  però  la paraula  xocolata  és  més  potent  que la resta de l'expressió.

3.-   Altres  cops  anuncien propietats  generals,  com si fossin  especifiques de la marca  anunciada.  
"Aigua  Diurètica"

Totes  les  aigües  són  diurètiques

4.-  Anunciar  que un producte conté  alguna substància,  encara que  sovint  aquesta  substància  no sigui  ni  favorable  (i esperem que no sigui perjudicial)  per  a la  salut.  Poso  un exemple  inventat,  per no dir marques,   imagineu una crema  que  diu:

Conté  "estracte d'ala de papallona  blava". 


I  la conté...  només  que  ningú  no sap perquè,  ja  que no té  cap mena  d'efecte  sobre la pell,  només per  diferenciar-la  de  les  altres i  per fer-nos  creure  que  deu ser  bo,  ja  que  ho diuen. 





Quan escrivim i no estem fent  publicitat...  també  mentim sense mentir,  però  aleshores  és molt  diferent.  Aleshores  són recursoso literaris  que fan que el lector  pugui   acabar d'imaginar.

Donar  una  informació  que  en suggereix  una altra que  no donem,  podria  ser:


"Quan el  va veure  a punt  de passar per la porta,  la seva expressió  va canviar totalment..."

No diem  com  va canviar,  deixem  que se suposi...  No sé  pas  si ens  els altres  casos es pot  aplicar  tant  exactament.   Em sembla  que en el darrer cas...  posar  coses  que no serveixin per  a res,  pot  aconseguir  fins  i tot   algun text  carregat  de màgia.

dimarts, 23 de març del 2010

dilluns, 22 de març del 2010

Nesprer nevat

 
Primparada  la neu
damunt  les  branques fines,
cau  la primera...
només que una ullada  de sol
se  la mira  d'esbiaix.

diumenge, 21 de març del 2010

Porta i girasol


Els colors  es barregen.  Ni tanquen ni obren, les  portes.
Una flor canvia  el món.
Només pel girasol,  
la porta d'entrada  
és una imatge que ens somriu.

dissabte, 20 de març del 2010

Experiment III - A casa de Noves Flors



L'experiment  de  Frannia,  que  jo vaig seguir  ahir,  ara  encara continua  a  casa  de Noves  Flors.

Manipulacions del llenguatge III - Les cometes

Totes  aquestes  reflexions  i exemples  de manipulació  del llenguatge,  tot i no ser  citacions  textuals  ni molt  menys,  han vingut  del llibre  "Al gusto di cioccolato"  de  Matteo Rampin.

Posar  una paraula  entre  cometes és  canviar el valor de la paraula. 
Parlant  també  posem cometes,  amb l'entonació  de la veu.

LLegiu  la  mateix a frase:

El President d'aquesta  Associació  Cultural  sempre mira pel bé  dels  tots  els  socis. 

El "President" d'aquesta  Associació  Cultural  sempre mira pel bé  dels  tots  els  socis.

El President d'aquesta  "Associació  Cultural"  sempre mira pel bé  dels  tots  els  socis.

El President d'aquesta  Associació  "Cultural"  sempre mira pel bé  dels  tots  els  socis.

El President d'aquesta  Associació  Cultural  sempre mira pel "bé"  dels  tots  els  socis.

El President d'aquesta  Associació  Cultural  sempre mira pel bé  dels  "tots"  els  socis.

divendres, 19 de març del 2010

Sensibilitat poètica - Experiment -2 i Resultats

Frannia  va proposar  un experiment ,  saber  si  es  podia reconèixer  pels  seus versos  un poeta home  o  dona.  Us  demano  que  opineu  sobre quin  dels  dos  creieu  que és   d'un home  i quin  d'una dona.


Són dos  poetes  que  per  la meva manera  de veure  i de llegir-los  tenen  molta sensibilitat  poètica.  Són poetes  dels  blogs  que admiro  profundament,  si us  plau,  si  passeu  per  aquí   no doneu pistes.

Poema  nº  1
La por ha marxat, amor
encetem l'alba 
enramem d'heura les passes del retorn 
Els nostres mots gentils, enredrats
amarats de la humitat boscana
engendraran frondoses 
fruites de paradís 
per a tots dos.

Poema nº 2
Duc un amor envellit  
enredat en el meu ventre
com un estrany presagi,
que amb les seues besades de sal
m'empeny per la ruta de l'oblit...

Resultats  de l'enquesta:


Hi ha 11 persones que han dit  que  el poema  1  era  d'un home  i el poema  2  d'una dona
Hi ha 6 persones  que han dit  que el poema 1  és  d'una dona i el poema 2  d'un home


Ha  guanyat  la  minoria:  onze  de setembre,  FrancescPilarAnnaFanal blau  i Pere
El primer poema  és un poema  d'una dona,  Noves  Flors,    el va escriure  a Personatges itinerants  l'estiu passat, amb el títol  de "Encetem l'alba".  Gràcies  Noves Flors!
El segon poema  és d'un home, Josep Manel,   el va escriure  també  a Personatges Itinerants i  el va  titular  Batec.   Gràcies Josep Manel.
Gràcies  a  tots  per participar  i  enhorabona  a  tots els  intuïtius  encertants!
De  tots  els que han guanyat  deixeu-me  felicitar especialment  a la Pilar  que  ho  ha  argumentat  molt  bé  i ho ha dit  amb  una  seguretat  esbalaïdora.

La  Conclusió  seria,  que  no hi ha  cap  mot,  ni tan  sols  el mot  "ventre"  que  no  puguin  utilitzar  homes i dones  amb  la mateixa  comoditat  i que  és molt  complicat  de reconèixer  i distingir  la poesia  masculina  i la femenina.  
I  també  felicito  a la  Frannia  per  dos  motius:   per  haver  fet  la proposta  de  fer aquest enquesta que  m'ha semblat molt  interessant  i divertida i   també perquè havent errat  en la seva  tria,  ha  guanyat  en la seva posició  sobre  aquest  tema:  homes i dones  en una  sola sensibilitat  poètica.  Gràcies Frannia.

dijous, 18 de març del 2010

Pinya

Obrir-se amb l'eina del temps
i l'escalfor  del sol
per desfer-se en mil  bocins,
com mil recomençaments

Amb el temps
tot s'obre...
el sol ho fecunda
de vida, i després
de vegades es desfà
en mil bocins
sense recomençaments...
Sort que tornar a començar,
sempre és diferent...
onatge
La roda del carro
no ha parat compte
i la pinya ha esclafat.
Quanta vida encapsada
que s'ha espaordit
i ara es barreja
en la terra panalosa
com recapte l'ocells.
Pinya perduda, destroçada
per un avatar del desti.
Anton
I de la pinya, els pinyons.
Closca i clofolla,
protegida la llavor
que té perfum de vida nova,
de resina, de boscatge i d'abundor.
Isabel
Darrere de cada silenci, l'etern soroll d'una nova possiblitat.
Francesc

dimecres, 17 de març del 2010

La noia de la paret

Fa anys  que passem moltes  hores  l'una davant  de l'altra.  Mai no acabes d'aixecar  els  ulls,  que mantens  clavats  a terra,  just  davant  dels teus  peus.  Jo  de tant  en tant  els  aixeco  fins a tu,  per  a comprovar-ho.

Em commou  el teu gest,  d'una extrema fragilitat,  i malgrat  això  com d'una  segura  voluntat  de no  cedir en res, ni la teva  mirada  ni en el teu  voler.  T'han deixat pensarosa,  per  l'eternitat,  meditadora de pensaments  secretament  guardats.

Envejo els  teus  cabells  ni pentinats ni  escabellats,   que  s'escapen  amb  una  bonica  llibertat  de  qualsevol  lligam,  com una  aura  al teu voltant.

Avui,  m'he  decidit  a parlar-te,  a reinventar-te,  inútilment.  O  potser no,  aquest  somriure  que  llueixes ara,  és  lleugerament  més  ample  que el que tenies a la paret.

dimarts, 16 de març del 2010

Quatre germanes - Jetta Carleton

La  vida  d'una  família  en una granja  de Missouri,  a la primera  meitat  del segle XX.
És  una història molt  ben explicada,   barreja la  bellesa de  la  natura,  la vida  quotidiana de la família  i les  emocions  dels  protagonistes  de manera  magistral.
Es  gaudeix  llegint-la,   hi ha  parts  molt  diferents,  al començament  tens  la impressió que  te n'has  anat  de vacances  amb  ells,  relax  i   bellesa.  En altres  parts  les  emocions  són intenses  en cada  personatge.  I les  mateixes  situacions  explicades  des  dels  diferents punts de vista  de cada  personatge  es  fan molt interessants.

L'Ed no tenia por  i mai no n'havia  tingut. En Mattheu  li  envejava  precisament  allò: el coratge, i res més,  però  ja era  molt, d'atrevir-se a fer el que volia. sense tenir en compte les  conseqüències.  Eren justament les conseqüències les  que  frenaven en Mattheu.  El  fenc  al graner, l'hort madur,  el diploma que penjava  a la paret, el contracte que havia signat, les  opinions  del veí, l'acceptació  de Déu, la perpetuació de la seva  ànima. L'Ed no aspirava  a res de tot  això.  Al seu graner  no hi havia fenc.  Tant li feia si menjava  com si passava  gana,  tant  li feia  si era acceptat  o rebutjat: ell seguia  sent  el mateix.  Com li envejava  això, en Mattheu!

Relats conjunts

Una proposta  de Relats  Conjunts 

Se li havia  espatllat  la  maquina  de lligar  somnis i se  sentia  perdut. Els  somnis sempre havien  estat la seva  manera de sobreviure.
Ara  buscava per tot  arreu  imatges,  paraules,  colors  o  històries que fossin capaces  de  retornar-li  els somnis.
Però  només li sortien imatges  exòtiques, disperses  i esfilagarsades  que no li deien res.
Sense somnis  se  sentia  atrapat  en la seva realitat i  incapaç  d'imaginar un futur  que li agradés.
Va mirar-se molt  atentament  el quadre a la paret, va intentar  imaginar-se  a ell  mateix  en aquesta  escena.  I  quan va ser dins, va  sentir-se  perdut del tot,  ja no sabia  pas  on  anava, ni li  importaven  gens  els  somnis.
Va  tornar-ne  a sortir,  eren la 1 i 28  de la matinada  i  li va semblar  millor anar-se'n  a dormir.  Segurament  demà  veuria  les coses  d'una altra manera.  Ara  només  escrivia  que  bestieses.  

L'endemà  es  va trobar  l'escrit  penjat.  I és  que  a aquestes hores de la matinada  no n'encertava  ni una,  no sabia  ni guardar un esborrany  com déu mana.

dilluns, 15 de març del 2010

JEAN FERRAT


Dissabte  13  de març  de 2010,  Jean   Ferrat  va  morir  als  79  anys  d'edat.


Fins  sempre  Jean Ferrat,  que  em  vas  fer  conèixer el poeta  Aragon



diumenge, 14 de març del 2010

Manipulacions del llenguatge II - Canviar causa i efecte

Aquesta  és  una manipulació  del llenguatge  i fins i tot  del pensament.  Sovint  pensem  que una cosa  és  la causa i l'altra  l'efecte i  moltes  vegades  pot ser  al revés. 

Fragment  d'un  Relats  conjunts

I ningú,
ni ella mateixa,
no podia saber
si tenia aquella mirada freda
perquè no trobava l'amor
o no trobava l'amor
pel glaç que escampava amb la seva mirada.

Quina  és la  bona  d'aquestes  afirmacions? 

  •  "  Em sento  molt  insegura  i sempre  necessito  ajuda"   
  • "  Sempre  demano  ajuda  i això em  fa  sentir molt insegura".

  • "  Els  meus  companys  m'ignoren  i jo ja  no vaig  a prendre  cafè  amb ells"
  • "  No vaig a prendre cafè  amb  els companys  i ara ja m'ignoren"
  •  
  • "   Com  més  em pregunta  i s'enfada ella,  més  callo" jo"
  • "  Com més callo  jo,  més em pregunta  i s'enfada ella"


Totes  aquestes  reflexions  i exemples  de manipulació  del llenguatge,  tot i no ser  citacions  textuals  ni molt  menys,  han vingut  del llibre  "Al gusto di cioccolato"  de  Matteo Rampin.

dissabte, 13 de març del 2010

Dibuix als vidres


Deixem entrar
l'espai  de  fora,  
dibuixat  als  vidres,
i al mateix moment
se'ns escapa un temps, 
que no podem comptar, 
per la finestra  oberta.
Carme

Obriria el vidre del destí
com finestra de l'esperit
el trencaria sense crit
per que em deixés seguir...

...................Anton.
Sortírem enfora
i cercarem l'espai,
despertarem per saber
si el dibuix del vidre
és una miratge o no...?

Sempre hi ha un
temps fet ocell
que se'ns escapa
i vola, i vola
i torna a volar...
 
onatge 

divendres, 12 de març del 2010

Recollida dels refranys més coneguts o més populars


Us  envio  cap  al blog  d'en Víctor perquè  us  informeu  del que heu de  fer.

Fa  dies  que  en Víctor  va  proposar  com un joc,  però  hi ha jocs  que van agafant  volada  i  ara  ja  està  engegat  d'una manera  que  s'ha  d'arribar    als  1000.  Voleu  participar-hi?

dijous, 11 de març del 2010

151è Joc literari de Tens un racó dalt del món

 

Amb  un gest deseixit
ho  omplenes  tot:
 l'aire s'encen amb la teva llum,
i queda  amarat,  com jo
del teu pefum i del  teu somriure. 

En breus  segons
i en silenci puc veure  el  teu  trasbals
paral·lel  al meu.
Espero  un nou  començament.

dimecres, 10 de març del 2010

Manipulacions del llenguatge - I - L'ordre de les frases

Manipulacions  del llenguatge  I - L'ordre de les frases.

Diu  que tot  i que les  frases  siguin exactes,  que siguin independents  i  que sembli que l'ordre no importi...  el missatge  que donen  si en canviem  l'ordre,  pot ser  força  diferent.


Provem-ho,  amb  uns quants  exemples:



El primer  d'un  Joc  literari
L’Oriol frissava per marxar. Faria un llarg camí de 200 anys, per arribar jove, a un món nou. Un trajecte que per ell serien breus instants.


Faria un llarg  camí de 200  anys,  per arribar, jove,  a un món nou. Un trajecte  que per ell serien breus  instants. L'Oriol frissava  per marxar.

Un trajecte  que  per ell serien breus instants. L'Oriol frissava  per marxar. Faria un llarg  camí de 200  anys,  per arribar, jove,  a un món nou.


En la  primera  l'Oriol  sembla  el protagonista  de la seva decisió  i ens transmet  el seu engrescament.  En la segona l'emfasi és la  llargada  i la transcendència del viatge.  I en la darrera dóna la idea de  facilitat,  de plis plas,  encara que després  aclareix  la durada  del trajecte.  Ho veieu  igual que jo?


El  segon i  tercer  de  frases  agafades del diari:


El govern d'Israel planeja construir 600 habitatges més en territori Palestí ocupat el 1967.  El Tribunal Internacional de Justícia ve declarar  il·legal un projece  similar. El nou pla urbanístic és  una nova  amenaça a la represa de les converses  de pau, paralitzades des de l'última  ofensiva  de l'exèrcit hebreu a Gaza. 

El nou pla urbanístic és  una nova  amenaça a la represa de les converses  de pau, paralitzades des de l'última  ofensiva  de l'exèrcit hebreu a Gaza. El govern d'Israel planeja construir 600 habitatges més en territori Palestí ocupat el 1967.  El Tribunal Internacional de Justícia ve declarar  il·legal un projece  similar.

 El Tribunal Internacional de Justícia ve declarar  il·legal un projece  similar. El nou pla urbanístic és  una nova  amenaça a la represa de les converses  de pau, paralitzades des de l'última  ofensiva  de l'exèrcit hebreu a Gaza.  El govern d'Israel planeja construir 600 habitatges més en territori Palestí ocupat el 1967.

Oi que sona  diferent? 


El debat va ser  un combat  de guant  blanc,  mesurat, ratllant  l'avorriment i el tedi.


El debat va ser  un combat mesurat,  ratllant l'avorriment i el tedi, de guant blanc.


El debat va ser  un combat ratllant  l'avorriment i el tedi, mesurat,  de guant blanc.

L'adjectiu  que  va primer és el que pren més  importància,  tenyeix  els altres  del seu  missatge.

Era  un  home antipàtic,  però  molt ric.

Era un home molt ric, però antipàtic.


Totes  aquestes  reflexions  i exemples  de manipulació  del llenguatge,  
tot i no ser  citacions  textuals  ni molt  menys,  
han vingut  del llibre  "Al gusto di cioccolato"  de  Matteo Rampin.

dimarts, 9 de març del 2010

Violetes petites

És  impossible no dir  res,
fins i tot  el silenci,  encertat  o equivocat
 ens diu moltes  coses.
Les  violetes em van xiuxiuejar el febrer. 


La quantitat de l'amor que tenim en nosaltres
és  la quantitat  d'eternitat que tenim en nosaltres
Això és el que queda darrere nostre
quan aquest temps ens ha deixat.
Paraules  d'Eino Leino  ofertes  per  MERIKE

Ma violeta boscana
que jo havia sembrat,
una peuada rufada
avui me l'ha destrosat.
Ara unida a sa Terra
bandera i escut treurà
i volaran per els aires
amb ses paraules de PAU.
..................... Anton.
"No hi ha més silenci
que l'oblit.
La resta
són les alenades
plenes de fragàncies
estimades."
Barbollaire

 Que els silencis no parlen
és una llegenda urbana 
desprovista de violetes.
Óscar

dilluns, 8 de març del 2010

Història inacabada III

Una nit  d'estels mai no és  la  darrera,  es pot  retrobar  una  i altra vegada.  
En els  mateixos  indrets  les  nits  estelades  encara s'assemblen més.

I  van  sorgir  somriures  nous
amb  una dimensió  diferent.
I aquests nous  somriures
ja no  van acabar-se  mai.
Plàcidament van inventar  
aquells mots que faltaven.
I només  amb  les paraules 
ja van poder omplir  el buit. 
No necessitaven res  més.
I malgrat  tot,  la història queda inacabada.

diumenge, 7 de març del 2010

Un ram de mimosa

 

Colliré un gran ram de mimosa,
perquè  t'enduguis  amb  ell
el perfum  i el camí i  aquest instant
de groc intens als ulls i a les mans.
Com una llum a l'hora  fosca.


dissabte, 6 de març del 2010

Flors d'ametller

 
Pluja de pètals
sobre els lliris  blaus.
El temps  ja ha  acabat.
L'ametller  es despulla
i els lliris  nevats
s'espolsen el cap.  

Ambaixadores de la llum ens avancen aromes; 
blanques senyeres sobre el tronc nu.
Francesc Mompó

Lliris nevats
amb pètals d'atmeller.
Ve primavera?
Noves  Flors

dijous, 4 de març del 2010

Història inacabada II

Tot  semblava  possible  aquella  nit.
Va ser una curta  estona, vam confiar  en els  estels
i  ens  vam separar  amb  els somriures  als  llavis.
I  va passar molt  temps,  inesperadament,
temps  de somriures  desdibuixats
de perplexitats, de  desconcerts.

Però un estel  va vetllar les  tristors
i els  somnis  i els  records.
I va reconstruir un nou moment  assossegat
en la més  gran distància.

dimecres, 3 de març del 2010

Fanals caiguts

Quan va  veure,  que començaven a picar  al seu peu,  va  començar  a  entendre  que  la  jubilació  agradable  s'havia  acabat  i  que  potser  tindrien raó  aquells  que el miraven amb  pena.

Abans  de  tombar-lo li van treure  el globus,  aleshores  es  va  sentir  desconnectat  del tot.  El  seu vidre  era  el seu  contacte  amb  el món.  Malgrat  tot  estirat  allà   a la vora  del  camí,  perduda  la consciència  d'ell  mateix,  va  deixar  de sentir,  de mirar i d'observar  i  es  va  deixar  portar  cap al no res. 

No calia  sentir  pena  per ell.  El  retrobaríem  segurament  en una tanca,  una porta,  una reixa,  un altre  fanal  o bé una font.  Ni nosaltres  ni ell, no recordaríem  pas,  ni reconeixeríem mai  que  aquell  nou objecte  havia estat un fanal.

dimarts, 2 de març del 2010

Després de l'Alzheimer

Un conte  de  la Pilar,  per  a 365  contes,  em va fer pensar no només en la malaltia  sinó també en el després de la  malaltia.  I  m'agradaria  fer  com una mena  de continuació  de  la seva història.

Havia  sentit  mil  vegades impotència  davant  la mirada  buida  de  sa mare  malalta,  no podia  evitar  sentir el desconcert  davant una agressivitat  inexplicable,  ni  podia  allunyar   la tristesa  davant  d'aquell somriure orfe  de sentit.  S'adonava que les setmanes  s'havien  fet  mesos  i  que  els mesos s'anaven fent  anys,  lentament, d'una manera fosca,  feixuga  i desesperant...    

Ella  que  havia intentat  tenir  la paciència  necessària, i  seguir  els  bons  consells,  finalment  s'havia  partit  en dues  parts  d'ella mateixa ,  la  que  actuava  com  si la tingués,  la paciència,  i sabia mantenir  la calma,    i la  que  covava en silenci  desesperances  i  veia com  la  buidor  s'apoderava  de  la seva vida.  
I  desitjava que  el patiment s'acabés. Que  el mal son  s'acabés.  Que la tristesa  immensa  s'acabés.  

I  al cap de molts  anys,    tan lentament  i  amb la mateixa  constància  com havia  vingut,  la malaltia  va  marxar,  enduent-se  la  mare  amb  ella. 

Era  el final del patiment,  de les  dues.  Alleujament.

Com va  ser,  aleshores,  de difícil  sentir  una pèrdua  que feia  tants anys  que s'havia  esdevingut.  Quin  munt  de contradiccions podia  sentir  dintre d'ella  quan s'alegrava  del final del patiment  i s'entristia  per  la mort  de la mare.  Quan era que  havia  deixat de tenir-la?  Quan feia  que  ja no era  en aquest món?  Quan  feia  que  ja no podia  explicar-li  res,  ni preguntar-li  cap  d'aquelles  coses que només  ella sabia? 

I  va passar un altre  temps  de  desconcert  interior...  un altre  llarg  temps  sense saber  com  emprendre  aquest  dol.  Fins  que,  finalment,  un dia  es  va  adonar  que  el llarg  procés  de dolor  ja no importava,  ni l'alleujament  efímer,  importava  la pèrdua  irreparable  i aquell  dia  va plorar desesperadament,  totes  les  llàgrimes  contingudes  i  aquell  dia  va  poder  retrobar-la  i  li va semblar que s'encomanaven pau l'una  a l'altra.

dilluns, 1 de març del 2010

Milà reial de l'-assumpta-

Milà reial copiat  d'una foto de   l'-assumpta- 

Ales desplegades
nuant-se amb el vent,
Tastant llibertats
vivint en estol.

Sageta d'afany en la profunditat del misteri.
Francesc

Lluita contra vent
amb esperit que l'honra.
Seva llibertat.
...............
Alcem l'esperit,
ales, delit de brega,
cors vivint al vent
Anton

De vegades obro les ales
i em deslligo amb el vent...
Gaudeixo les llibertats
com el caliu del sol.
onatge

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari