Riu Llobregat

Com deia la Trinca, el riu Llobregat és amarronat...

Feia un dia de sol, encara que a la plana quedava ben tapat per la boira baixa. Montserrat s'alçava sobre un llit de boira mentre nosaltres ens submergíem a sota. Tenía un color bonic, el riu,  amarronat tirant a vermellós, com si fos només de la pluja que havia remogut les terres.

Les pedres, el pont, el riu, el poble,  els camins tot tenia un color suau, una mica desdibuixat.

Reforçant les traces dels dibuixos, passa a passa i mirada a mirada vam construir un dia net i clar, per a poder-lo guardar.

Relats conjunts: Una inundació a Java

Raden Saleh, 1865-75, Una inundació a Java

MICROCONTES

1.- Serà possible, aquesta família de l'arca? vinga a omplir-la d'animals i animals i ens deixa morir a les persones, sense compassió...

2.- Aquest és el pitjor naufragi. No ha naufragat un vaixell, sinó la terra sencera.

3.- No, no era el rai de la medusa, encara que s'hi assemblés. Era molt pitjor, perquè ningú tenia cap lloc on sentir-se salvat.

4.- El bruixot de la tribu, després de dies sencers fent conjurs contra la pluja, en el darrer moment, amb la mà alçada, va fer que els núvols s'obrissin i es veiessin escletxes de cel.Quan tot estava ja perdut, o potser no...

5.- Després de la inundació interior de llàgrimes massa abundoses, totes les parts d'ell s'afanyaven a fugir-ne, però cap d'elles va quedar dempeus. Només l'ànima alada es va alçar per sobre les aigües salvant tan sols allò de més autèntic. Mai no havia estat tan ell mateix com ho era ara. Despullat i feble, però vencedor.

Versos de Tardor a Torelló

Ens hi trobem?

Bosses - haiku visual

Un cor suau, vermell i encès,
connecta la pell, en l'amor,
amb l'ànima més profunda.
..................................................carme

Pell i vermell 
sempre enamorats
frec de passió
............................................Joan Gasull

Els colors càlids,
la passió ben encesa,
que, ai!, es refreda.
..................................................Miquel

El roig s'oblida
de la dualitat
de cos i cor.
..........................................Helena Bonals

Un llumet a l'entrada

Mentre hi hagi una claror que mantingui el caliu... res no està perdut.

O bé:
Mentre hi hagi un gest que ens apropi res no està perdut.

O bé (del comentari del Pere):
Mentre hi hagi una estrella que m'il·lumini cada nit, res no està perdut.  

O bé ( del comentari del Joan):
Mentre afegim la llenya adequada al caliu res no està perdut.

O bé: (del comentari del Xavier)
Mentre no ens tallin la llum per falta de pagament, res no està perdut.

O bé: (Mari)
Mentre trobe la teua mà, encara que siga a fosques, res no està perdut...

O bé: (del comentari d’en XeXu)
Mentre hi hagi caliu, res no està perdut.

O bé: (Galionar)
Mentre quedi algú capaç d'adonar-se de la meva llum, res no estarà perdut.

O bé:  (Barbollaire)
Mentre ens trobem al fons dels esguards, res no està perdut.

O bé: (Helena Bonals)
Mentre no et venci l'enemic interior, res no està perdut


(us animeu a fer noves propostes?)

Balaguer

Envoltant-nos...

de colors i somriures.

Acompanyant-nos.

Carregant-nos d'afecte,  de records i de complicitat.

Fent projectes de nous moments que no deixarem escapar.

Trobada Balaguer 2016. 
Gràcies a tots, amics!

Aquesta foto, com veieu és trobada a la xarxa. De Pep Astudillo. 

Espiga i marieta

D'una fotografia de l'anna_lara trobada a l'instagram

Baixo dels núvols, 

poc a poc i amb recança.

Com marieta

baixant per una espiga, 

no vull arribar a terra.

Heura i morera

Encara que les ombres enfosqueixin el groc, 
si traiem la fulla de l'ombra recuperarà el seu color.



Com una joia
la llum del groc esclata,
entre les heures.

Fulles seques

D'una fotografia de l'anna_lara trobada a l'instagram

Dic transparències, 

per fràgils i efímeres que siguin.

com fulles seques.

Mirada i sentiment

Niporepte 190 La tardor a Relats en català

Tardor, que daures 
el sòl i els sentiments. 
Doll de nostàlgia. 

Grocs i torrats, 
carbasses i vermells, 
a la paleta.

Buguenvíl·lea

D'una foto de l'Anna_lara67, agafada de l'instagram

Que fràgil ets,
pètal de llum, vermell!
Com un sol bes.
..............................................................................Carme

Bes vermell
pètal lluent
àgil com vent
...........................................................................Elfreelang

Les fulles verdes
protegeixen els pètals 
del sol ardent.
..................................................................................Mari


Fràgil i fort
és alhora aquest pètal.
Com l'amor teu.
........................................................................Helena Bonals 

Gerani a la masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú

Si tu ets terra vine a omplir-me.

Temps ha que ja no m'omple el vi.

Prendrem el sol ran del xiprer.

I dos geranis faran estada entre nosaltres.

Creixen boixacs. desmanegats.

Quan tinguin flors: carbassa i blanc

el sol i els núvols imitaran.

Pobra llagosteta

Ben atrapada.

Fil d'aranya enganxosa.

No té fugida.

Sense pètals

Cerco bellesa,

a cops desprevinguda,

en la desfeta.

................................................Carme

En l'agonia
de les flors que es marceixen,
quanta bellesa!

.........................................................Miquel

Fulles, a la bassa de la Font d'en Botàs

On són les flors?

Superfície verda,

d'orfes nenúfars.

..............................................Carme

Les flors esperen
la llum del teu esguard
per tornar a néixer.

.................................................Galionar

Dins del verd intens
hi ha nenúfars que dormen
esperant pacients

.............................................Glòria Bosch

Malva reial

M'omples de vermell intens, els sentits.
I cada pensament és efímer com un pètal.
Puc deixar-los caure, amb alegre consonància:
pètal-pensament-pètal-pensament-pètal-pensament-pètal-pensament-
Fins que despullades la ment i la tija, hivernin ambdues,
amb un son profund i plàcid, un repòs inevitable i volgut.
Qui recordarà allò que va ser, quan ja no hi sigui?

Pètals que muden

d'una foto de l'Anna_lara trobada a instagram

Com cada dia, 

mentre dura el seu temps,

vesteix de festa.

.......................................................Carme

qui fóra flor 
per abrigar-te amb pètals 
mentre poguera 
...........................................................Mari Català

Desprèn la flaire. 
Abans de que em panseixi 
vull olorar-te. 
...........................................................Xavier Pujol 
    Els pètals cauen 
banyats per la rosada. 
Fan un bressol. 
............................................................Maria Roser

Vestits de festa 
per a les flors més belles. 
Volants enlaire. 
..................................................................Galionar

Pètals creats
per descansar la vista.
Cap més deler.
.........................................................Helena Bonals

Rival del sol
vestida d'or ofrena
pètals de llum. 

.......................................................................Glòria

Engalanada
de pensaments vestida
i esplendorosa
com una flor que vessa
la vida m'ha fet seua.
..................................................................Novesflors

Ens posa a prova
aquest deler de pètals.
De sol vestim-nos.
................................................................Jordi Dorca

Una frase amb cara i creu

"Allò que no s'expressa no existeix."    Manuel de Pedrolo

La   cara (o la creu)

La boira, com una negació

d'allò que és i que no volem veure.

Un desig: la màgia d'una desaparició

que ens oferiria un déu o un univers

domesticat, només a favor nostre.

La   creu (o la cara)

Si no m'ho dius, no ho sabré.

Si no ho sé, per a mi no existirà.

Si no ho diu mai ningú, 
mai no existirà, en plenitud.