dilluns, 30 d’abril del 2012
diumenge, 29 d’abril del 2012
Doble mirada sobre l'aigua
Tots els colors de la tarda
capbussats en l'aigua calma
semblen inquiets, bellugadissos,
i donen forma a la teva mirada.
Un gest expert, de les mans
ens explica algun secret sense paraules.
La mirada blava sobre el teu món,
m'acosta instants desconeguts.
dissabte, 28 d’abril del 2012
245è Joc literari de Tens un racó dalt del món
Malgrat l'enrunament
encara puc pujar les escales
que duen a la llum.
Més amunt de terra
les finestres són obertes,
i el sol i la brisa
ens acaronen el rostre.
Puja amb mi,
ens reconeixerem de nou.
encara puc pujar les escales
que duen a la llum.
Més amunt de terra
les finestres són obertes,
i el sol i la brisa
ens acaronen el rostre.
Puja amb mi,
ens reconeixerem de nou.
divendres, 27 d’abril del 2012
Petúnies al balcó
Un balcó de la Glòria
Ompliré el balcó
de petúnies,
aquest abril
encara força fred.
Em sembla
que les petúnies
et cridin
i a mi, m'escalfen el cor.
PD: Moltes gràcies a la Carme de Quadern de mots per haver-me trobat el balcó a ca la Glòria.
Ompliré el balcó
de petúnies,
aquest abril
encara força fred.
Em sembla
que les petúnies
et cridin
i a mi, m'escalfen el cor.
PD: Moltes gràcies a la Carme de Quadern de mots per haver-me trobat el balcó a ca la Glòria.
dijous, 26 d’abril del 2012
Abres en tinta
D'una foto de sa lluna
Dibuixaré en el meu pensament
només allò que és important.
El tronc dels arbres, com l'amor
i deixaré en blanc mentides
i teories vanes sense sentit.
Plugim de branques
com les paraules dolces
del xiuxiueig a cau d'orella.
Dibuixaré en el meu pensament
només allò que és important.
El tronc dels arbres, com l'amor
i deixaré en blanc mentides
i teories vanes sense sentit.
Plugim de branques
com les paraules dolces
del xiuxiueig a cau d'orella.
dimecres, 25 d’abril del 2012
Relats conjunts - Antic balanci de jardí
Una proposta de Relats Conjunts. Gronxador
Ens gronxàvem amb les paraules, i amb la cadència i el batec de respirar-nos. Els lligams, tant forts, s'esfilagarsen amb el temps. I la pell se'ns escrostona. I queda el buit. El temps mai no pot tornar enrere i ara es gronxen núvols que van i vénen, i un lleu moviment d'altres mots que ens esgarrapen la pell.
dimarts, 24 d’abril del 2012
Bocí de barca
Deslliga els rems,
és temps de navegar.
L'ormeig a punt,
no hi ha bitllet ni tria.
Junts, en la blava barca.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
llibre Marta,
Tankas
dilluns, 23 d’abril del 2012
Flors blanques
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
llibre Marta,
Tankas
diumenge, 22 d’abril del 2012
Sant Jordi 2012
Per Sant Jordi, un llibre i una rosa per a tothom. Bona diada a tots!
De tant vermella
i encomanant perfum
parla la rosa.
Esclatant de tendresa
compartim mots i pètals.
Pels amors grans amb els pètals badats
pels amors intensos que comencen
pels amors, encara en somnis, que vindran...
per tots ells, desig de felicitat, un petó i una rosa.
Camps d'onades grogues
PD: pels curiosos de la natura, com jo, he de dir que com que no sabia de què eren els camps grocs que veia a tot arreu, aquesta setmana santa passada, ho vaig buscar i són camps de colza. Preciosos! Sembla ser que en fan biodièsel.
Flor de prunera
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
llibre Marta,
Tankas
divendres, 20 d’abril del 2012
Entre les roques
Inspirada en la tanka de Francesc Mompó.
Gràcies Francesc!
Ho callà tot.
Pintà totes les coses
de roig silent.
Pètals entre les roques
perduren, es desfullen.
Gràcies Francesc!
Ho callà tot.
Pintà totes les coses
de roig silent.
Pètals entre les roques
perduren, es desfullen.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
llibre Marta,
Tankas
dijous, 19 d’abril del 2012
façana vermella
He vist a través dels teus ulls
la façana alegre de la vida.
Textures i colors somriuen en harmonia.
M'enduc el teu esguard
per recordar-lo.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
llibre Marta,
Pat
dimecres, 18 d’abril del 2012
243è Joc literari de Tens un racó dalt del món
Per un sol gest, inadvertidament equivocat...
Un tresor insubstituïble i consolador,
esdevé una deixalla sense futur.
No hi ha marxa enrere.
Un tresor insubstituïble i consolador,
esdevé una deixalla sense futur.
No hi ha marxa enrere.
dimarts, 17 d’abril del 2012
Roda de palla
El cel s'enfosquia poc a poc, però encara un raig de claror daurava el rostoll.
Les fulles dels arbres xuclaven ombres i perdien el verd més lluminós.
El passeig, deixant volar el pensament al seu aire sense dirigir-lo massa, li havia estat profitós.
La roda de palla li havia donat la solució.
Com un camí del mig, entre el gra recollit i el rostoll abandonat.
Les coses mai no tenen només una cara, ni dues cares, sinó fins i tot tres... o potser més.
Com un camí del mig, entre el gra recollit i el rostoll abandonat.
Les coses mai no tenen només una cara, ni dues cares, sinó fins i tot tres... o potser més.
Li va semblar important saber-les buscar.
dilluns, 16 d’abril del 2012
Somriures i roselles
Una rosella deu ser tot un món per una cuca petita.
També per a mi pot ser tot un món de somriures.
Hi ha roselles lliures als camps, vermell lluent, una bellesa inabastable... i somriures...
hi ha roselles capturades en fotografies, i compartim el color i la llum... i somriures...
hi ha dits que dibuixen roselles... i somriures...
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
llibre Marta,
Pat
diumenge, 15 d’abril del 2012
Sopar veïnal
Vaig a fer cinc cèntims del sopar, tot i que em sembla una missió impossible.
Una Comissió organitzadora, divertida, eficient i que va deixar-ho tot a punt per fer-nos riure, somriure i gaudir d'una llarga vetllada...
Lectures col·lectives, escrits a gairebé 40 mans, jocs, sopar, intercanvi de llibres, pastís d'aniversari... vam estar junts unes quantes hores, però tot va passar emocionadament ràpid.
Costa de repartir-te com voldries, amb tanta gent maca per xerrar i per conèixer.
Retrobaments de blocaires que ja coneixia, de companys, d'amics, amb els somriures corresponents...
La descoberta il·lusionada, d'aquells que fa temps i temps que conec virtualment i l'abraçada real.
Les descobertes sorprenents de gent que no havia ni vist ni llegit mai... i que de sobte semblen ja amics de tota al vida.
Moltíssimes gràcies a tots , van ser una colla d'hores fantàstiques, que em mantenen el somriure ben dibuixat. Gràcies a la Comissió i sobretot al Veí que ho ha muntat.
Fins a la propera, amics!
PD: De moment les úniques fotos que he vist són les del Barbollaire a les Cambres Buides.
Una Comissió organitzadora, divertida, eficient i que va deixar-ho tot a punt per fer-nos riure, somriure i gaudir d'una llarga vetllada...
Lectures col·lectives, escrits a gairebé 40 mans, jocs, sopar, intercanvi de llibres, pastís d'aniversari... vam estar junts unes quantes hores, però tot va passar emocionadament ràpid.
Costa de repartir-te com voldries, amb tanta gent maca per xerrar i per conèixer.
Retrobaments de blocaires que ja coneixia, de companys, d'amics, amb els somriures corresponents...
La descoberta il·lusionada, d'aquells que fa temps i temps que conec virtualment i l'abraçada real.
Les descobertes sorprenents de gent que no havia ni vist ni llegit mai... i que de sobte semblen ja amics de tota al vida.
Moltíssimes gràcies a tots , van ser una colla d'hores fantàstiques, que em mantenen el somriure ben dibuixat. Gràcies a la Comissió i sobretot al Veí que ho ha muntat.
Fins a la propera, amics!
PD: De moment les úniques fotos que he vist són les del Barbollaire a les Cambres Buides.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
Coses dels blogs,
llibre Marta
dissabte, 14 d’abril del 2012
Dues bones notícies
PRIMERA:
AVUI ÉS EL DIA DE LA CELEBRACIÓ I DEL SOPAR VEÏNAL!!!
FINS ARA VEÏNS!!!
SEGONA:
ENCARA TENIU 15 DIES PER COL·LABORAR AL PROJECTE DEL LLIBRE DE LES HISTÒRIES VEÏNALS!!!
AVUI ÉS EL DIA DE LA CELEBRACIÓ I DEL SOPAR VEÏNAL!!!
FINS ARA VEÏNS!!!
SEGONA:
ENCARA TENIU 15 DIES PER COL·LABORAR AL PROJECTE DEL LLIBRE DE LES HISTÒRIES VEÏNALS!!!
Aneu a Verkami
divendres, 13 d’abril del 2012
Moleskine gegant - 6 - Porta tancada
Una porta de Sant Jordi Desvalls.
Els objectes s'omplen de tristor i de deixadesa,
només les heures segueixen el seu camí, amunt,
indiferents a la solitud o a la companyia.
Tenen vida pròpia, més enllà de nosaltres.
Tenen vida pròpia, més enllà de nosaltres.
Etiquetes de comentaris:
Moleskine gegant,
Sant Jordi Desvalls
dijous, 12 d’abril del 2012
tronc i heura
Se m'escapen els colors dels dits
mentre s'enfilen amunt
pel teu tronc nu.
Tacte del moviment de les fulles,
com les puntes dels cabells
que pessigollegen la pell.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
llibre Marta,
Pat
dimecres, 11 d’abril del 2012
Va passar el temps...
dimarts, 10 d’abril del 2012
La fageda i més coses d'en Guillem
Sempre he sabut que a les fagedes s'amagaven les fades i els follets.
Estic convençuda que la màgia existeix en aquest món.
No em fa res perdre'm en el bosc, fins a trobar-la.
Fa uns mesos, en Guillem i en Jan es van quedar a dormir a casa. En Jan ja dormia, rendit i en Guillem encara no. Aprofitant la tranquil·litat de poder estar per un d'ells li vaig dir si volia que li expliqués algun conte, mentre s'adormia, em va dir que sí, i vaig començar a explicar alguna de les aventures dels Uendos del Francesc Mompó. Entre altres coses li vaig explicar que només es deixaven veure pels nens i no pas pels grans i que una nena que els havia vist a prop del riu, quan ho va explicar als seus pares, van somriure dient que tenia molta imaginació. Això el va fer rumiar i diu:
- Àvia, en Jan és petit, oi?
- Sí, és petit.
- I jo ja sóc gran, oi?
... i l'àvia, o sigui jo, que ja me la veia a venir, vaig dubtar una mica i vaig dir:
- Ets més gran que en Jan, sí.
- Així jo ja no podré veure mai els follets ni els Uendos! - diu amb cara ben trista...
Com es consola un nen de tres anys, que ja es troba massa gran?
Com podria assegurar-li que és prou petit i que veurà els follets?
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
Guillem,
llibre Marta
dilluns, 9 d’abril del 2012
Moleskine gegant 5 - Eus
He buscat les clarors i les ombres.
Com a la vida, mai no poden ser les unes sense les altres.
PD 1: la meva germana em va regalar una frase treta d'una pel·lícula que havia vist: "Al final, tot acaba bé. i si no acaba bé, és que encara no és el final". Hi ha frases, com hi ha llibres, que ens vénen a trobar. Elles a nosaltres. (He trobat a ca la kika que és treta de: "El exótico hotel Marigold", gràcies kika!)
PD 2: Poques vegades dibuixo ombres... no me'n surto gaire bé. Però de tot se n'ha d'aprendre.
PD 2: Poques vegades dibuixo ombres... no me'n surto gaire bé. Però de tot se n'ha d'aprendre.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
Eus,
Moleskine gegant
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons