A la Mercè no li agradaven ni les pelis ni els contes de terror, però era una blocaire de la secta més dura de la catosfera i no sabia com escapar-se de cap proposta que es plantejava a la xarxa. Hi havia un blog, el dels 365 contes que demanava contes de terror per a omplir tots els dies del mes de novembre.
Ho va provar. Li va sortir un conte que més o menys podia fer una miqueta de por, no gaire i el va enviar per participar. En entrar al blog 365 contes, cada dia, veia la calavera amb el seu somriure fred i estàtic i aquell gest amb el dit que li posava la pell de gallina. Però no era gaire impressionable i seguia entrant. Es volia convèncer que era només un dibuix, però de manera inexplicable ella hi veia la mort que la cridava... es veia desmillorada dia a dia i se li va ficar al cap que la mort actuava ara, a través de la xarxa. Mentre notava el seu desmillorament de salut, de color de pell, de força... va decidir fixar-se en els altres companys assidus al blog.
Es va adonar que els comentaris de la bajoqueta eren cada cop més curts, que en garbí començava els comentaris però semblava deixar-los inacabats, que en Mc-Abeu, deixava picades d'ullet ;) i somriures :) per no haver d’escriure tant. L'Elvira posava punts suspensius per no acabar les frases, la kweilan mostrava la seva figura al tren cada cop més ensorrada i decaiguda i la Carme començava a fallar algun dia.
En la primera setmana de novembre, els comentaris van anar disminuint fins que van desaparèixer del tot. El dia que es va quedar al llit, va saber que no se'n sortiria. Va posar un cop més el blog a la pantalla del portàtil, ja que la seva addicció no li permetia evitar-ho. El blog amb els posts programats, anava traient un nou conte de terror cada dia, però ja no hi havia ningú per llegir-los ni comentar-los. El dia 23 de novembre, el conte el va penjar la mort: va ocupar tot a la pàgina i va fer una riallada de triomf.
PD: que cap lector de 365 contes se'm molesti, ni els esmentats ni els no esmentats. Va ser una tria segons el criteri aleatori, de citar els que trobés en el moment d'escriure el conte, a l'últim post penjat. I hi eren els que hi eren...