Entrada

Era llarga, estreta i una mica esquerpa l'entrada que em conduïa al teu món.
No es veia l'horitzó i això m'inquietava. 
Com si al capdavall hi hagués simplement un mur impenetrable.

Vaig seguir, lentament, a vegades amb claror, a vegades a les fosques.
Hi havia bells racons.
No som al final, encara.
Ara, puc veure que el mur no tanca, com semblava. 
A dreta i esquerra segueix el passadís, hi ha una porta en cada direcció.
Potser podrem obrir-ne una...

Pintant sobre roba

Del Furoshiki ... (Mocador de fer farcells, estil japonès) vaig anar pensant coses, fins que vaig arribar a la idea de pintar roba...

Vaig triar un dibuix que ja havia fet abans en paper, per facilitar el primer intent: les flors de baladre

Vaig afegir unes altres flors que també tenia dibuixades abans i de diverses maneres.

Segon intent amb el mateix procediment, copiant iris que ja havia fet abans.

El primer paquetet "Furoshiki"

Racons de l'Empordà

Ja te'l miris del dret o del revés aquest món té pocs paradisos reals o metafòrics.
No els espatllem ni els uns ni els altres.

Baladres de nou

Dibuix aquarel·lat

En un mateix cap de setmana, dibuixo, moltes vegades les mateixes formes: dibuix en paper, pintura en paper, dibuix sobre roba, encara em falta pintar-la. 

La repetició té alguna cosa d'hipnòtic, com una meditació amb els dits.

Aquarel·la sense dibuixar

La lluna blanca

Lluna blanca i llunyana
damunt dels camps 
d'arbres petits i arrenglerats,
creixes i minves 
sense fer  pauses
vetllant la nit i els desitjos somiats.
La teva claror és plàcida
el teu batec un rellotge ordenat.
Lluna blanca i llunyana
m'acompanyes, allà on vaig.

Un Petit príncep sobre una roda de palla

Una vegada hi havia un petit príncep i també una guineu. El petit príncep no buscava lligams, la guineu sí.  La guineu va proposar que la captivés, que l'ensinistrés per a poder gaudir de la seva amistat, del seu afecte. Li va donar les instruccions necessàries: "Vindràs i t'asseuràs una mica lluny, cada dia t'aproparàs una mica. Vindràs cada dia a la mateixa hora, perquè així jo ja gaudiré de l'espera i molta estona abans el meu cor es vestirà de joia".

El petit príncep la va seguir i el lligam es va crear entre ells. No pas equivalent, no. La guineu recordaria el petit príncep a cada camp de blat, pel color dels seus cabells. El Petit Príncep no havia pensat pas si recordaria la guineu. Ell no ho sabia, ni la guineu tampoc.

El secret és que això, a cap dels dos no els hi importava gaire.

Baladres

Baladre blanc
com un silenci clar
que allarga el dia.

Sento un  espai

de calma i placidesa

a ran de pell.

Vestit de fucsia
recull la llum minvant
cada capvespre.     

Força d'amor

que insistentment dibuixa

intensitat.

I el rosa pàlid
ens perfuma els sentits
de subtileses.

Tendresa als dits

que suaument escampen

tactes lleugers.

Teulades

Volarem per sobre les teulades
deixarem enrere 
i farem petits tots els obstacles.
Cap escull no arriba al cel,
ni cap branca ens farà l'ombra cap amunt.
Entrenem bé les ales,
volarem més enllà de l'horitzó
d'aquest horitzó que, ara, 
ja som capaços de veure.

El bell suplici de les hores

Les pedres de l'espai d'en Jan, amb l'afegit d'una de meva

Les pedres del temps d'en Guillem

Poema d'en Jordi Dorca, deixat com a comentari en l'anterior post de les pedres pintades:

Hi ha, en fi, l'edat profunda de les pedres
i extensament els nous colors, 
aquest bell suplici de les hores. 
..................................................................................Jordi Dorca

Aquest bell suplici de les hores
en un temps, per estones intemporal.
Totes les estacions ens passen en un sol dia
i en el mateix espai conviuen les textures
de diferents anhels i  compassats batecs.
.............................................................................Carme Rosanas

Barcelona de nit. Els Relats estiuencs de la Carme (RC, substituint els veritables RC)

Barcelona, des del balcó de la cúpula de l'observatori Fabra, una nit de juliol.

Teníem tanta llum, 

que els nostres ulls 

no podien encabir-la.

Ens vam fer petits,

jugàvem, amb la claror 

a la punta dels dits.

Estels minúsculs

a les ninetes dels ulls.

Tot va ser de joguina.

Hi han participat:

En McAbeu amb el conte L'àvia padrina
La Glòria amb el conte Barcelona és bona
En Joan Gasull amb el conte Què ha canviat?
Elfreelang amb el conte Cuques de llum
XeXu amb el conte Visita llampec
pons amb el seu Cas típic 2434: Noi li agrada noia, noi li agrada l'astronomia
Laura T Marcel amb el seu conte El camí de les estrelles
L'Assumpta amb el seu conte Barcelona

Haikus a trenc d'alba d'en Jordi Dorca

2

Al cim del dia

el bosc enyora el gust

de la rosada. 

..............................................................Jordi Dorca

Remor de l'aigua

a la riba batega

cabal i vent.

......................................................................Carme

L'ombra dels arbres
bell tendal de natura. 
quan ve el migdia.
...............................................................Maria Roser

Al bosc fosqueja
i s'encenen els somnis.
Llums de crepuscle.

.....................................................................Galionar

L'oreig i els arbres
subtil dansa de fulles
de matinada.
..........................................................................Glòria

D'entre les herbes,
els troncs en sobresurten.
A dalt, les fulles.
..........................................................................Xavier

Troncs plens de fulles,

assegurada l'ombra.

El sol s'amaga.

........................................................................sa lluna

Al seu zenit
el sol arribar espera
digne a la posta.
...............................................................Helena Bonals

En Brnstz a la platja

Copiada d'una foto de Na Francesca Pujol

Si voleu saber els antecedents d'aquest personatge, cliqueu l'enllaç, en Brnstz ja té 5 posts abans que aquest.

En Brnstz,s'havia adaptat força al nostre planeta i ja li agradava fins i tot anar a la platja. S'estirava a la sorra, es banyava  i menjava paelles vora el mar, es prenia uns gintònics al capvespre i tampoc oblidava mai de demanar el cafè. El cafè era un dels seus millors descobriments, de tants i tants que n'havia fet a la Terra.

Havia anat de vacances sense la dona de fang. No se sabia ben bé perquè, si era per la calor o per alguna altra raó desconeguda, però els estius mai no els passaven junts. Fugia de la calor i tornava al seu planeta i aquestes absències eren llargues i tristes o simplement escampava la boira, per qualsevol lloc una mica tranquil, i llavors no trigava tant a tornar.

Els seus avenços en qüestió de llenguatge començaven a ser importants, si exceptuem el tema de les vocals, però mai podia estar segur del tot, ni ell mateix, ni la dona de fang de si tot allò que deia era exactament allò que volia dir i si tot el que callava era ben bé el que volia callar. Les seves converses que havien estat tan interessants i tan riques, al llarg del temps s'havien de posar en qüestió o potser refer-les... no sempre les coses que deia es mantenien en el temps, no sempre guardaven una coherència. Clar que la coherència no era pas un dels valors de la cultura de Brnstz. A ell li importava poc.

La dona de fang també anava a la platja, no gaire sovint, ni gaire estona, però malgrat la distància en la que es trobaven, això els unia.  Es comunicaven, com sempre,  també en la distància.

La Sandra havia d'escriure per centrar les idees, en Brnstz només podia llegir directament del seu cervell,  els pensaments que ella volia enviar-li i necessitava idees molt clares i molt concretes i el pensament de la Sandra sovint anava molt ràpid i pensava les coses amb massa processos complicats perquè ell pogués rebre-la bé.  Si escrivia, en qualsevol suport, si escrivia per ell, pensant en ell, aleshores en Brnstz ho rebia. Concretament allò i no res més. Ella també li havia demanat que escrigués. La capacitat telepàtica de la dona de fang, era més limitada i si ell escrivia li facilitava una mica les coses.

Els seus plans de deixar l'amor de banda i retornar a les seves converses, no havien acabat de sortir bé,  segurament perquè no eren ben compartits i era ella, només, la que ho proposava, en realitat, sovint tornaven a abraçar-se inevitablement. 

- Sóc a la platja, Brnstz! I tu?
- J tmb!
- Ah! I fa sol?  Aquí fa un sol  preciós que  dibuixa xarxes de llum dins l'aigua i sobre la sorra del fons.
- xrxsd llm? sbr l srr? q vls  dr?
- Sí! xarxes de llum sobre la sorra... i quan passen sobre els meus peus, la llum es descompon en els seus colors. Sobre els meus peus es dibuixen petits arcs de Sant Martí, en forma de  xarxa.
- M'grdn ls ts ps...
- Petons?
- N! ptns n!   B, s! ptns, tmb!!! ps...  peeeeuuuus!
- Ah!  ha, ha, ha... m'alegro que t'agradin els meus peus. 
- q n vg xrxs d llm...
- Llàstima que no les vegis! precisament et volia dir que les xarxes de llum em fan pensar en aquest amor nostre tan enlluernador, tan eteri, tan lliure. I quan aquest amor arriba a la meva pell, té mil colors d'emocions.
- Stc cntnt d sbr q ns vrm dsprs d l'st
- Jo també estic contenta de saber que ens veurem després de l'estiu, però saps? Em sento com si fos un nou començament, amb les mateixes sensacions que tenia el primer cop. Il·lusió, però també al mateix temps molts dubtes.
- ls dbts n s'hn svnt? 
- No,  no s'han esvanit, retornen els mateixos dubtes. Amb tu,  i després de tu, potser ara ja, amb cap altra cosa de la meva vida, no acabo de saber valorar quines seran les conseqüències de les coses que faig. Com anirà aquesta nova etapa per a nosaltres?
- S h prvm h sbrm.
- Si clar,com l'altre cop, que ho vam provar i les conseqüències van ser nefastes. No ens podem tornar a equivocar Brnstz.
- Frm l q t dgs
- El que jo digui... si home i què més! les coses de dos s'han de decidir entre els dos.
- Dcdrm ntr ds l q t vlgs
- Entre dos el que jo vulgui, no és entre dos.
- N t vll fr ms ml...
- Ni jo tampoc.
- Tnc gns d'brçr-t
- I jo també. T'envio una abraçada en la distància. M'agradaria tenir temps per estar amb tu, sense presses.
- sns prsss, d'crd!!! j m n tnc prss, smpr tnc l tmps sfcnt pr tt...
- Em fas riure, Brnstz, el teu temps i el meu no tenen res a veure... però mirarem de fer-los coincidir d'una manera o altra. 
- M'grd q rgs! t'stm!
- Ara hi ha una gavina que mira la xarxa de llum com hipnotitzada.
- bsc n gvn l mrr tmb
- Veuràs la meva xarxa de llum a través d'una altra gavina? 
- sssss
- Mai ni deixaràs de sorprendre'm... descansa Brnstz i que passis bones vacances. Jo també t'estimo. T'escriuré aviat.
- J tmb! t'stm  i t'brç

Activitats d'estiu a casa de l'àvia - III

En algun moment d'aquest hivern, ja havíem plegat paper amb els nens. Una estoneta curta i sense grans entusiasmes.

Aquesta setmana que van estar amb mi, estàvem de bona ratxa. Van ser dues llargues estones plegant papers, amb la il·lusió de buscar figures i més figures. Aquestes són les del primer dia.

Un vaixell

Un peix

Una flor de vuit pètals que s'han de fer un per un separats

Un gos

Una rata pinyada

Un conill

Un altre gos d'orelles caigudes

I un "comecocos"

Per duplicat, i tant que sí!

Porta i finestra

T'he deixat la porta oberta,
m'he posat flors als cabells.
Un tacte subtil en l'esguard
i el somriure en cada gest.
Als dits, l'espera,
amb perfum de gessamí.

Calella

Petits velers

frisen, damunt de l'aigua,
esperant l'hora.

Amb les veles plegades,

bressolats per les ones.

..................................................................Carme

En la mar quieta
es gronxen una mica,
quan cau la tarda.
...................................................................Xavier

Ara a la tarda, la proa assenyala el mar mentre llisca marinada. 
A l'hora baixa ja tenim el vent terral i tots miren a la sorra ...
 per si sona una havanera.
........................................................................Pere

Petits velers 
fanalets de llum
en la mar blava.
.....................................................................Consol

Bressolades pel vent,
gronxades per l'aigua
aixecaran el vol, 
les veles desplegades.
.....................................................................Glòria

Il·lustrant els Haikús a trenc d'alba d'en Jordi Dorca

1

De cedre i lluna,

una remor se sent:

els mots que passen. 

.............................................Jordi

Aquest és el primer haiku d'un llibre que en Jordi Dorca em va enviar fa temps, per si m'animava a il·lustrar-los.  Em va costar molt de temps arribar fins al final, però ja els tinc tots. Un projecte que em va fer i em fa molta il·lusió, tant si arriba a sortir en paper com si no.

Ara aprofito, aquí al blog,  per dialogar també amb les paraules, encara que aquest diàleg ja no forma part del projecte de llibre.

Van passar versos

sota la quieta lluna.

Cedre i poemes.
.......................................Carme

Mots i aquarel·les,
la tinta que s'escampa
fa més remor.

..........................................Helena

Les activitats d'estiu a ca l'àvia - II

Hem fet també collages de papers de colors estripats amb les mans.

La meva amiga A. en va regalar un kit per a fer collages.  Amb cartolines per fer de base i papers de molts colors per retallar o estripar amb les mans i un llibre d'exemples, idees i instruccions.

En el primer moment sembla impossible de fer formes precises i complexes estripant amb les mans, però mica en mica millorem, tots tres, en Guillem, en Jan i jo, el resultat de les formes buscades.

Cola de barra i apa! A fer quadres...

Collage d'en Guillem (copiat d'un dibuix meu)

De tres retalls

en surt una finestra

saluda, l'ànec.

Collage d'en Guillem, inspirat en una idea del llibre

Collage d'en Jan (inspirat el una idea del llibre)

Collage d'en Jan (inspirat el una idea del llibre)

Creixen les fulles

a les branques de l'arbre

de tots colors.

Observatori Fabra

Sota del cedre

s'apaga, blau, el cel

la ciutat lluu.

Colors de la vegetació

L'Hospitalet de Llobregat

Verd i morat
vigilants de la porta.
Vermell s'enfila.
.....................................Carme

Morat i verd
en la porta romanen.
El roig vigila.

.......................................Mari

Tots els colors
a les parets s'arrapen.
Salten la reixa.

.......................................Xavier

Davant la porta
bells colors s'hi enfilen.
Floreixen els ulls.
......................................sa lluna

El verd burgès 
no pot amagar el cel, 
l'ardor del roig.
............................Helena Bonals