Un banc davant del cingle

T'espero,  

no hi fa  res  que  hi hagi  un cingle,   

ben bé al meu davant.  

Jo  seuré  al banc i  estaré  prou segura. 

Sé  que vindràs,

hi ha una barana  protectora.

Deixa't seduir  per paisatge  i la  profunditat.

Davalla-hi  amb  els  ulls i amb  el cor.

T'hi espero, 

amb una mica  de vertigen  per compartir.

La colònia Estebanell

Silenciosa.

Emmarcada  de branques.

Dorm, ja, la  fàbrica.

Quieta la nit
m'embolcalla amb les ombres
mentre jo et penso.

Paulilles

Paulilles,  una  antiga  fàbrica  d'explosius,  que ara  s'ha convertit  en un museu  i en un paratge  natural,  de  costa,  sense  edificar. Entre  Banyuls  i Port  Vendres.  Dos  caps  rocosos  i bonics  i tres  cales  de platja  a  punt  per rebre  banyistes  en potència.  Molta gent  s'hi acosta  al'estiu.  L'àmbit  de la fàbrica  és  immens, perquè  era una colònia  i  hi havia  totes  les  dependències  de  diferents  tipus.  Ara està  enjardinat  i  és  molt  bonic.

Amors d'estiu

Un post dedicat a la sargantana

I també  al meu amor de cada estiu, que m'enamora cada cop que la sento i la veig.

No hi ha estiu, a la muntanya o al mar, que no m'hi acosti adelerada. M'enamora la seva frescor, la seva transparència, la seva remor, la seva generositat constant.

Seia, l'altre dia, vora la font i el meu amor de totes les estacions em va demanar: que t'agrada més el so del riu o el de la font? Jo incapaç de respondre... L'aigua m'enamora sempre, no sabria triar entre ella i ella. La font i el riu feien música conjuntament. Aquest moment queda gravat en mi. Estimo l'aigua en totes les seves formes.

Soca

A la soca dels dins, ran les arrels
brollen tendreses noves de trinca.

Serà un arbre nou,  o només el vell que es renova...
O potser no és res,  brots sense futur per arrencar.

Les fulles són reals, i el verd és nou i tendre.

Tasta'n el bes.

Finestra a Rupit

Ja no és temps de finestres tancades, 

ni de visillos massa protectors.

Tot just la bellesa, serà suficient

per protegir-nos.

Obrim de bat a bat

les finestres de l'ànima.

Res no és com era.

Recomencem de nou.

Et deixaré besos brodats

com espiells de l'ànima.

Ànec

Nedarem en aigües tranquil.les

en un riu a la nostra mida.

Buscarem refugi a la riba

quan el mal temps 

ens faci tèmer.

Explorarem camins i dreceres,

simplement i amb placidesa.

Valents i amb la mirada neta.

Tot ha canviat...

L’Associació Ad’Art de Girona ens proposa un nou projecte literari col·lectiu anomenat  Lletratura!

Es tracta de fer un relat de ficció literària de no més de 100 paraules que comenci amb la frase ““Tot ha canviat…”. un cop recollits seran repartits al festival Domèstica 2013 els dies 20 i 21 de setembre a Girona.

Tot ha canviat…  només amb quatre paraules, no, no són les paraules, vas dir-me, són les actituds, i com sempre tenies raó. Però les teves actituds les llegeixo en paraules, sobretot. Unes paraules dites i unes altres de no dites van canviar-ho tot com de la nit al dia. Ara, unes altres paraules diferents i més sàvies tornen a canviar-ho de nou. I la casa torna a ser la mateixa casa, aquella que havíem inventat.

Hostalets d'en Bas: paisatge

Tant si el paisatge és tant bonic, com si ha estat una aventura perillosa,

sempre és feliç el moment de tornar a casa.

Vora el rierol

Dibuix  amb  l'estoig  de 6 grisos,  en petit:  llibreteta  vermella

"El meu cor encara et  té a dins. 

Els meus ulls  encara  et busquen. 

Els meus llavis  encara  et criden 

i les  meves  sabates  van encara  cap a tu"

                                                                                               

 d'una cançó de Johnny Cash

Línies dibuixen complicitats

retrats  dels  moments 

sense  explicar.

El tronc caigut, s'aboca  sobre  l'aigua

amb  l'enyorança de quan

ella  l'assadollava.

Hostalets d'en Bas: diagonal d'ombres

S'esbiaixa el límit

i passa de llarg  la la finestra.

Una llesca de claror

frega la torratxa.

I les  fulles  dibuixen 

petites ombres  en la llum.

Intercanvis  inevitables.

Hostalets d'en Bas: Balcó i gessamí de Virginia

Trompetes  de foc

amb un so ben nítid

van anunciar la teva arribada

al meu balcó.

M'afanyo a recordar-ho.

De cada història, sempre,

el moment  més bell.

Poema de Fanal Blau pels meus RC

Quan fa sol al cor

la llum llueix radiant.

Una instantània

captura el caliu d’una mirada,

dolça, diàfana, nítida.

Poc després, l’obturador

s’embussa

i el diafragma deixa de respirar.

I, malgrat la bellesa

-persistent-

es fa de nit.

Ni la lluna és capaç

d’eixalbar un somni.

..........................................Fanal Blau


Gràcies per participar amb aquest bell poema.
L'acullo a casa meva, mentre la teva es manté aturada.
Amb tota l'estimació i la proximitat que puc.

Hostalets d'en Bas: pou

Cobreixes el pou  dels  teus  ulls

de bellesa  superficial i efímera.

M'hi quedaré, per no córrer  el risc  de  caure-hi  de nou 

i perdre'm del tot en profunditats sense fons.

Gaudeixo, també, de la bellesa  dels teus  colors

Un relat que m'ha arribat per correu de la Mònica Massó

Un relat de la Mònica Massó

15 d’agost de 2013 (diari d’en Max)

«Avui, després de 8 dies al llit, amb febre alta i deliris que els metges no saben a què atribuir, he sortit una estona al balcó de casa.

La mare m’ha deixat sortir –hi . Això sí, amb el pijama llarg i ben abrigat, tot i que el termòmetre de la farmàcia que hi ha davant de casa, marcava 35 graus.

-Una estona- m’ha dit. A veure si el sol et fa revifar –ha afegit amb to trist però esperançat.

He obert les portes de la balconada amb el mateix entusiasme i la mateixa emoció que hem va recórrer tot el cos aquell primer dia que el pare em va dur al cinema, quan ell encara hi era i jo no veia plorar a la meva mare com la veig darrerament.

He alçat els ulls cap al sol, i com no podia ser d’altra manera els he tancat ràpidament perquè m’encegava amb la seva intensitat d’estiu i el meu deshàbit de mirar-lo, adquirit aquests darrers dies.

Mentre els tenia tancats i veia tot de guspires parpallejants, he demanat dos desitjos: que el pare torni i que pugués veure el sol sense que em fessin mal els ulls.

I els he obert.

Sorprenentment, mirant cap al carrer, enlloc de mirar el cel, he vist una renglera de sols que s’estenien per la vorera, uns més amunt que els altres -fins i tot, n’hi havia un al costat de la paperera- i que no enlluernaven.

He somrigut i he entrat corrent cap al menjador on l’àvia seia sense dir res, amb aquella expressió trista que té ara i que abans no tenia.

-He vist tot de sols al carrer, àvia!.

-Posa’t al llit, maco –m’ha dit. I ha afegit: Mercè, el nen torna a delirar.

M’han fet tornar a posar al llit i m’han mira’t altre cop si tenia febre. Jo seguia somrient: si un dels dos desitjos s’havia complert, bé podia també complir-se l’altre. No em deixen escriure més, avui. Diu la mare que he de descansar.».

SMS enviat per una turista des de Barcelona (traduït): Mare, és ben cert que aquests catalans són diferents. Avui al migdia, a 35 graus de temperatura segons el termòmetre d’una farmàcia, hi havia un nen de 5 o 6 anys, al balcó de casa seva, abrigat amb pijama i una manteta. I no parava de somriure. Evidentment tots els del grup de viatge, no hem pogut estar-nos de fotografiar-lo.T’envio per mail la foto del vailet.

Substituint Relats conjunts - Agost -

Ja hi han participat:

Joan Gasull
Elfreelang
Helena Bonals
Jesús M Tibau
Loreto Giralt
Mònica Massó
Sílvia
Fanal blau
McAbeu
Assumpta
Artur
Alfred Russel
XeXu
Rafel
Sa lluna

Ja  que m'hi he  posat... doncs  el  dia  15  com un rellotge  torno a substituir  Relats  conjunts.

Que  us  suggereix  aquesta  foto?

Una foto  de la  Consol  d'Hora  blava

En realitat  sempre  us  ho he dit,  sóc  un desastre  fent  fotos.    No tinc  ni la paciència  que es   necessita  alguns  cops,  ni la  rapidesa  que es  necessita altres  cops,  ni  la composició,  ni l'encert.  Però,  sense  saber  com ni perquè,  em vaig  passar el dia  fent  fotos  a tort  i a dret,  gràcies a la il·lusió  que  em feia el barret  que identificava  els  participants. Només  posar-me'l tot  va  canviar.  Em vaig  sentir  la millor  fotògrafa  del món.  Què  importaven els  resultats?  Eren tant  desastrosos  com sempre,  però  si sabéssiu  com m'ho vaig  passar!!!  

Hostalets d'en Bas: finestra petita

M'ompliré les  mans de pètals

m'ompliré els  peus  de fulles.

M'amagaré  com la finestra.

Però  hi seré,  sempre.

.................................................................Carme

Encara que t'amaguis,

Sabré trobar-te.

M'arribaran dels pètals el perfum i els colors.

I de les fulles la verdor.

I em donaran la teva pista.

Llavors sabràs,

Com se de tu,

Que hi seré sempre.

..................................................................Mònica

Hostalets d'en Bas: dues finestres

Hi havia una vegada dues finestres velles, el temps havia enfosquit  les seves fustes i lluïen els  seus  anys sota el sol del matí. Les frontisses rovellades costaven d'obrir i grinyolaven com una queixa cada dia, quan la Quimeta les obria per regar les flors.

Però les finestres florien, no només els senyals del pas del temps, sinó els geranis vermells que vessaven llurs flors cap al carrer.

La Quimeta feia florir els geranis amb la seva cura i els geranis feien florir l'esguard de la Quimeta, quan,  cada  matí,  els robaba el  seu olor per posar-se'l de somriure. 

Sense color

Amb l'estoig de 6 grisos.

Té més vida el banc de fusta on vaig fer la foto que el dibuix amb grisos que no domino.

Com la vida, que té el color allà  on el té i la intensitat, també,  allà on la té,  i no sempre és on nosaltres voldríem.

Beget

Si els colors de la vida no surten prou bé,

inventa't  un vermell,

i posa'l entre les ombres i els grisos,

encara que no hi sigui.

Antaviana ens proposa seguir el conte

 Joc literari a proposta d'Antaviana

Aquell matí no vaig sentir el so de la persiana. Eren dos quarts de nou, i em vaig atansar a la finestra del menjador i vaig veure la persiana de la Papereria tancada. Vaig  recordar  aquella  consigna que  havia llegit  un cop  en una  novel·la  de Pedrolo.   Acte  de violència,  es  deia.   "És  molt  senzill:  quedeu-vos  tots  a casa".  Qui  sap si  avui  era  el dia. No n'havia sentit  a parlar  ningú,  ni tenia  cap altra informació,  però  vaig  decidir  seguir  la consigna.  Me'n vaig entornar  al llit  i vaig  posar  la ràdio,  a veure  què  deien.  No  vaig  trobar  cap emissora  que  funcionés.

Castell en versions diferents

D'una   foto de la  sargantana

Vigilant  de pau,

damunt la garita.

Dalt del lloc  més  alt

cap ombra  l'atrapa.

Dibuixos de  sol

ens diuen els arbres.

Avui homenatge a Lluís M. Xirinacs, al Pla de can Pegot

 Avui,  al Pla  de can Pegot,  prop  d'Ogassa,  homenatge  a  Xirinacs, organitzat  per  la  CUP de Sant  Joan de les  Abadesses.

M'agradava  anar-hi  pel  fons  (l'homenatge  a Xirinacs)  i  per  la  forma  excursioneta  i  conèixer  el lloc  que no havia  vist  mai.

 La  Núria  Agulló  recitant  poemes.  Després ha cantat magníficament.  Sense  micro,  a plena  natura,  s'ha posat de  cara  a la  muntanya, la  veu  retornava  amb una mica  d'eco  i  li donava  encara  més  força.  Pell  de gallina  en sentir-la.

L'altra  Núria,  companya  de feina  de Xirinacs,  ha  llegit  en nom de la fundació Randa.

Port Bou

No es  veu el mar,  però  hi és!!!

Fora  el túnel  i  dins del túnel.

Com una sorpresa.

Festival a Girona

El dia 3  a Girona!!!!!!!