Una casa del poble de la Roca

Queden  forats  arreu

malgrat  la gran porta

que  protegeix.

Cal que corri  l'aire,

potser  s'hi  guardava  palla

o  d'altres  coses  que jo no sé

i  que necessitaven  obertures.

Com  jo, que  m'acostaré  de nou

al cel i a les  muntanyes,

que  corri l'aire al meu voltant.

Flors i ombres

Siluetes  dibuixades.

L'ombra ens parla de la forma.

Sintetitzada i simplificada.

Homogènia.

La  forma  crida volum i colors.

Ens  conformem a ser  ombres...

Magrada  més  la  precisió  de les  flors,  per  boniques  que  puguin  ser  les  ombres.  He  trobat  aquesta  citació  a ca  la Núria  de Miramelmsots.  M'encanta  la precisió  mental...  qui  pogués  atrapar-la  tal com ell diu.

Passa número 37 de les "Cent passes d'una via d'humanitat" d'en Lluís M. Xirinacs:

"Procuro créixer en precisió mental, en ordre en els conceptes, en rigor dels temes o les paraules, en racionalitat i objectivitat imparcials. Vull que les meves definicions siguin correctes formalment, clares internament i distintes les unes de les altres. Cada concepte gaudeix de la seva pròpia identitat."

Les meves pintures

Dedico aquest  post  a la  Yáiza,  que em va  demanar  sobre els  meves pintures.  No acostumo a fer  servir  les  dues  caixes  a la vegada.  Gairebé  sempre  pinto amb  una sola.  Quan m'enduc  les  pintures  d'excursió o de viatge  agafo la petita.  A  casa  faig servir  la grossa.

I després  de fer  les  fotos...  em poso  a pintar  una porta,  una entrada a una casa  de pagès.  Al Penedès.

I  sobre la marxa,  amb  una mica  de   presses,  torno a fer la foto i me'n vaig  a treballar.

Flor blanca

Pintaré  de llum,  aquella  suavitat  dels  pètals.

Amagant la transparència que ens deixaria veure

l'opacitat  fosca  del fons  de cada cosa.

Papallona

Pessigolleig  a la pell de les  fulles,  sense  petjades.

Ales lleugeres  que  volen, sense  tocar-me.

Pen & Ink: una nova aplicació (nova per a mi, clar!)

Nova  versió  de les  Flors

Callen  cada cop més les flors

I passen les  estacions 

i ja no cal esperar l'estiu: no hi ha cap fruit

Es  desfullen  ermes  de contingut.

Els pètals guarden la bellesa

tancats  entre els fulls  d'un llibre.

Fràgil  record  d'un temps  que  se'ns  acaba.

Mussolet empordanès

D'una foto  de la  sargantana

Una vegada  hi havia  un mussolet  molt  eixerit.  Es  deia  Mussi.  Va  ser el primer  de la seva  classe  que va  aprendre  a volar  i  quan va  tocar  la lliçó  de caçar  ratolins,  de  seguida  en va  caçar tants  que  els  podia repartir  entre  els seus  companys.  Tenia  moltes  ganes  de saber  i d'aprendre  coses  i una curiositat  inacabable. Els  seus pares  estaven molt  orgullosos  d'ell  i molt  contents  de tenir  un fillet  tant espavilat.  Però  des  que  s'havia  fet  una mica  més  gran,  els seus  pares  estaven molt  i molt  amoïnats.  La  seva  avidesa  inacabable  per  conèixer coses  noves,  l'havia  dut  a estar  despert   fins  a altes  hores  del dia.  Als  seus  pares  això  no  els semblava gens  bé.  Els  mussols  bons minyons  s'amaguen  i  dormen només  que surt  el sol.    En Mussi  prou  que els explica  que  quan és  de dia  és  veu tot  i que  s'aprèn moltíssim,  però els pares li contesten que segur que només  s'aprenen  coses  que  no  fan cap falta  i que  potser són perilloses i tot.  En Mussi,  ni que   sigui  d'amagat  es  lleva  de nou  cada dia  i des  de  qualsevol  arbre o qualsevol  fil,  admira  aquesta  meravellosa terra:  ventada,  neta,  verda,  amb  una  claror  que  acarona,  arrelada entre  mar  i muntanya.

Els  ha  d'explicar  als  seus  pares  que ja sap  com es  diu aquesta  terra.  Té  dos  noms,  diferents  però  tots dos  fan somriure  a la gent  quan els pronuncia. En Mussi  pensava  que  la gent  que  sabia  dir aquests  noms  s'estimava la   terra  tant  com ell  que no podia  dir-los:  Empordà  i  Catalunya

Gràcies, Glòria!

Un regalet  de la Glòria

Entre  fulles  i flors

hi ha els  minuts  que somriuen.

Entre  grocs i vermells

hi ha unes mans  que  pensen.
Entre  pètals  i  estams
la  companyia que  brolla.

Coses del Jan

En  Jan té  tres  anys,  ja. Encara  que a la foto  no els  tenia.

L'altre  dia,  al cotxe...

- Àvia,  perquè  serveixen aquests    números  que hi ha  aquí?  

- Quins  números?

- L'1, el 2, el 3, el 4 , el 5  i el 6,  els de la ràdio...

- Són dels  CD  que  hi ha  a dins

- I per què sempre poses  l'1?

- Perquè  és  on tinc  la vostra  música,  les  cançons  de nens.

- I als  altres  què  hi ha?

- Música,  també.

- Quina música?

- Músiques  diferents,  músiques  de grans...

- Àvia,  un dia  em deixaràs  escoltar  les  músiques  de grans?

- Sí,  Jan i tant que sí!  Quan vulguis...

- Àvia....  però....  si són músiques  de grans...  em faran por?

Dunes

Un regalet  de la Consol, la  poetessa  del desert.   Gràcies  guapa!!!

L'ombra  del que va ser
assenyala amb  el dit  estès
inequívocament, aquest  buit present.

En el buit excavo la placidesa.
Línies  de gris la solquen.

Brollen  del no res i  creixen  
com flamarades de vida.
La  solitud de les  palmeres.
Els  negatius  dels  amors.

El paller

Un regalet  de la sargantana...  Moltíssimes  gràcies  pel teu temps.  :)

Em prenc  la calma  del teu paisatge.
N'admiro  l'ordre,  en bec  la llum.

I del teu  temps,  i del   caprici dels  mots
que  fan la festa  de les  imatges clares
en faig  xarop guaridor, mentre  reprenc
el traç  perdut,  en una estiba de bales de palla.
...........................................................................................Carme

Bales de palla,
rosses com lingots d'or.
Endreçades com voldria ser
Privilegiades:
pintades i dibuixades.
Calma.
..............................................................................Assumpta

Substituint Relats Conjunts

Avui és  dia 15 (escrivia  ahir,  clar)  i  he trobat  a faltar  els Relats  Conjunts  que  fan vacances,  el  Juliol i l'Agost.

Que  us  suggereix  aquest  quadre?

No em llevaria,  viuria  només  dels  somnis.  El meu món  és  molt  millor  que  el món real.  Però  em llevaré,  avui  he  de planxar i fer un munt de  feines i d'encàrrecs.  Repasso  la llista  mentalment,  que  no n'oblidi  cap. 

Però...  com  he pogut  deixar  que  la  realitat  m'envaeixi  el meu espai?   

Au,  va!  De  peus  a terra!  Per  pensar  aquestes  coses  no cal  fer  el ronso.

Com enyoro  aquell  temps... quan fluïen els somnis.

S'hi van afegint:

1. L'Helena  Bonals  amb  Somieig
2. L'Elfreelang amb  Somiant  preguntes
3. Noves Flors  amb  Lliris grocs guardians de la bellesa
4. Garbí amb Relats Conjunts  de la Carme
5. Sílvia Amb els seus  ulls
6. Mª Roser  amb  Els somnis
7. Loreto amb  No em desperteu fins a l'hora  de dinar
8. Montse amb  Relats  de la  Carme
9. XeXu amb  La mandra
10. McAabeu  amb  Relats conjunts  de la Carme
11. JpMerch amb  Cada matí
12. Alfred Russel amb  A distància
13. Jesús  Mª  Tibau  amb  La  mandra
14. La Susanna amb  Potser  sí que ve  de cinc  minuts
15. Sa lluna  amb  Èxtasi
16. En Rafel  amb  La  mandra
17. La  Laura T. Marcel  amb L'habitació verda

Dos mots i tres versos

Un post  dedicat  a l'Helena Bonals,  agraint-li  la   seva idea...

Poemes de  dos mots  i afegeixo  uns  haikús  de propina:

Segura incertesa!  

No hi ha arribada

l'incert  camí, se'ns fa

real certesa.

Pendent  horitzontal...

Es  fa  feixuc

el fil de  cada  dia

de massa  pla.

Via  sinuosa

No agafo el pas

serpentegen les hores

que se m'esmunyen.

Us apunteu a fer una cadena blocaire paral·lela a la que farem en persona de nord a sud del país?

De  manera  espontània  i  entusiasta,  ens  hem muntat un "trio"  i  us  comuniquem  que:

• Volem  que  la catosfera  participi  d'aquest  11 de setembre  del   2013
• Volem  encadenar  els  blogs  enllaçant-los  l'un a l'altre,  tal com les  persones ens  donarem les mans. Els enllaços són com les  mans  dels  blogs.
• Volem que  us  hi   apunteu, si us agrada  la idea,  i que  ho escampeu  tant  com pugueu
• Es tracta  de fer  un post  al propi  blog,  sobre  aquest  tema   i es  podran anar  encadenant des  del dia  9  de setembre  fins  al 15,  i  enllaçar  aquest  post  amb  el   del blog següent.
• Hem creat  un  nou blog  per  a recollir  les  adhesions  i  els  enllaços.  Un blog  on  anar  a consultar  tot  el que calgui  i preguntar  tot  el que  vulgueu.
• El post  que  heu de fer  serà  lliure i original  de cadascú.   Us  demanem, però,  que  hi poseu  el logo.
• L'ordre  dels  enllaços  anirà  pel mateix  ordre  de les  inscripcions...

PD:  Idea  original  de  la sargantana, i  col·laboració  valuosíssima  de l'Assumpta

PD2:  Si  algú  es vol  afegir  al nostre  trio,  col·laborant  especialment  a la difusió  de tot  plegat, sereu  molt  benvinguts.  Com més  serem  més  riurem  (o més  xalarem)

PD3: Queda  oberta  la participació  a  tothom qui  vulgui  ser-hi...  tant  si veniu  del nord,  del sud,  de terra  endins  o de mar  enllà...

Aferradeta - 3

Seguint  el  joc  de les  aferradetes  que  ha  proposat  sa  lluna

Instant  esperat.
Respirar-nos  i ser.
Viure intensament
la inacabable set
de volar  en els teus  braços.

Aferradeta - 2

El joc  de les  Aferradetes  de  sa  lluna

No,  no, no...  no facis  això,  que  peso massa.
Que  t'esllomaràs, home!!!!!!
Para,   ja!!!

Obertes les inscripcions per a la cadena humana per la independència

La  notícia  a Vilaweb

Per  inscriure-us  podeu  fer-ho  en aquest a web:  Via  Catalana  cap a la independència

Ei!  Blocaires  que  us  hi vulgueu  apuntar...  i  si  ens  hi apuntem  al mateix  lloc?
Idea  totalment  esbojarrada,  ja ho sé,  ja  ho sé...

Aferradeta -1

Sa  lluna  ens  proposa  un joc  d'estiu:   Aferradetes!!!

M'amoïnes  una mica,  sé que  no acabes d'estar  bé.  M'agradaria  acompanyar-te  molt més  i  molt millor.  Les  paraules  que  ens acompanyaven  sempre,  ja no embolcallen  com abans. En canvi,  et  retrobo en  l'abraçada.  L'amistat  i l'amor,  s'hi  uneixen  de la millor  manera. Una  aferradeta  tendra que  fa  sentir  que tot  és  al seu lloc,  encara que  a vegades no ens ho sembli.

Llibreteta vermella - 17 - Punta fina de dos colors

- No, no, no et  recolzis  en mi,  ets  massa  dura  i massa grossa  i massa  vermella  i jo fràgil
- Ni tant  sols puc tocar-te,  estic  clavada  a terra.  No em bellugaré  del  meu lloc.
- Com jo,  doncs!
- Tan  a  prop  que et  veig  i tan  lluny  a la vegada,  com els  amors  impossibles.

Llibreteta vermella - 16 - Dibuix amb tinta

D'una foto del Barbollaire - Els colors  a la mirada

Potinejant  amb  tinta.

L'aigua  sola dilueix  els colors.

No és  un bon dibuix.

Però el resultat, m'agrada.
L'atzar, a cops,   ens  mana.

Moleskine gegant - 19 - L'aquarel·la de l'aquarel·la

 D'una foto de  Sebastià Martori - Afinitats subtils

Avui  el sol  s'amagava
darrere els núvols prims.
Somriures  de capvespre
se li escapaven per  les  escletxes.

Vull  ser  com una barca
i escampar  els meus colors.
Que  em gronxi  l'aigua
encalmada i  que m'ormegi l'amor.
.......................................................................Carme

Barques, vells retorns.

Una posta "on my mind", 
i sempre amb mi.
.....................................................................Jordi Dorca

El sol fa l'ullet
entre els núvols fins,
colorets de barca,
fins l'aigua somriu. 
.........................................................................Noves Flors

El sol brilla amb força,
sortim a la plaça
amb el barret de palla
i un bri d'esperança.
.............................................................................Montse

Esclat de colors
les marineres barques
adormides al port.
..............................................................Glòria

PD:  un post  dedicat  al Sr.  Strike,  agraint-li  el seu  suggeriment...  

Bufa!

Bufa!   I  demana  un desig!!!

El meu  desig  és  el  desig.
El d'en Mc  és  que  es  compleixin els  nostres  desitjos.
El de la Consol  és  estar  il·lusionada  per  alguna cosa  que  senti  vivament.
La Carme  (Quadern de mots)  també vol que es  compleixin tots  els nostres  desitjos.
El porquet,  no ens  diu  cap desig  sinó  un record...  jugar a  paracaigudistes (també podria ser-ho)
L'Assumpta  desitja que sàpiga  actuar  com cal  quan calgui.
L'Assumpta  desitja  veure  la  Independència  de  Catalunya
JpMerch desitja  que  bufem ben fort  i tots  a la  vegada.  Som-hi?

En Jordi Dorca  desitja  la llibertat.
La  Guspira  desitja  que  siguem feliços.
L'Anton desitja  que s'escampi  el nostre  anhel!!!
La  Dafne  també  demana la llibertat,    individual  i col·lectiva.
La  Sílvia  desitja no perdre  mai les  ganes de bufar  i de desitjar.
La  Caterina  demana:  salut,  feina  i amor
La  Clí  vol despertar-se  cada  matí.
La  Loreto  vol  que  caminem  junts  cap  a la llibertat,  deixant  protagonismes  de banda.

La  Lluneta  vol  salut  per  a  tots  i que  desaparegui el patiment.
La  Mònica  vol que  els seus fills  tinguin un futur  més  just  i més  lliure.  
L'Helena  vol  crear  i crear  per  ser  feliç
La rits  vol  trobar  cada  dia  motius  per  somriure.
I  la sargantana  no ens  el vol dir,  perquè  diu que sinó  no  es  complirà. 
En XeXu  vol que  Catalunya  sigui  ben aviat  lliure  i sobirana...
La filla  de l'Eva  ha demanat  Pau al món i salut per  la  família  i amics.
La  Glòria  Salut  i amor,  indispensables  per  ser  feliç.

L'altra  lluna  s'apunta  a demanar:  salut,  amor, llibertat  i felicitat  per  tothom.
La  M Roser,  vol petits  moments  de  felicitat  per  a  tothom.

PD:  us dono les  gràcies  per  haver-me  fet  el regal dels  vostres  desitjos i  us  he de dir que els subscric  tots  i cadascun d'ells,  els  faig  meus  i   els actualitzaré  cada  dia  d'una bufada...