dilluns, 30 de maig del 2016

Convivència - pensaments



Em feien mal les teves punxes i també la teva fugida cap amunt. Per què? si havíem de conviure, no podies tenir les fulles suaus com les meves i uns pètals bonics i inofensius. Però tu, sense ni tan sols disculpar-te, vas seguir fent créixer pales i figues, cada cop amb més punxes. I jo vaig anar fent, poc a poc, creixent una mica en tots els sentits, amunt, avall i als costats. Evitant-te. Mentre et veia creguda i altiva no vaig estar bé. Un dia, vaig sentir una veu que deia "Quina combinació més bonica, figues de moro i pensaments a la mateixa jardinera". Ah! Així que tenim noms diferents, i no som de la mateixa mena. Et vaig començar a mirar amb uns altres ulls. Vaig començar a entendre't. Simplement eres així i no podies ser d'una altra manera. Vam començar una millor convivència. Ja veig que les teves punxes no pots evitar-les i m'adono que, en la mesura que pots, procures no punxar-me.




diumenge, 29 de maig del 2016

Sant Tomàs de Fluvià



Sota el lledoner
colors i ombra.
Silenci, quietud, 
i herba ufanosa.

Es calmava el vent
damunt de les branques,
gronxadors de cel
aturen les ales.

Si miro endavant
els colors em guien,
si els ulls van amunt,
potser sí, et veurien.






divendres, 27 de maig del 2016

Finestra



Retall de terra, filtrat per pedres antigues.
Claror que ens enlluerna, a bocins quadrats d'horitzons.
Jo sóc i tu també, el filtre, la pedra, finestra i mur
on es vessen i s'obren i es tanquen dolls d'emocions,
que quotidianament configuren i inunden el paisatge.
Un gest i un repòs de la ment per endreçar-nos.

dimecres, 25 de maig del 2016

Flors al carrer de Cefalú



Fem lent el pas,
com de passeig plaent.
Que les paraules diguin sempre
la bellesa del moment,
i que els clavells de foc
ens creixin ran del camí.

diumenge, 22 de maig del 2016

Papirs



Aigua de plom
pissarra de claror i reflexos.
Miro el teu nom
escrit de tremolors de vent
i de profunditats opaques.

Dic el teu nom
i me'l retornen els cercles
concèntrics i creixents
sobre l'aigua arrissada.

Sota la superfície
els dibuixos irreals que portem dins.
Busco el teu nom...
Dibuixaré en papirs encara tendres,
el camí quotidià i l'arribada com una fita.

divendres, 20 de maig del 2016

Balcó de la R. Societa Canottieri Ruggero di Loria a Mondello



- Ricorda sempre che io ti amo - li va dir, un cop més, ella, després de tants anys.

Havien remat al mateix equip, s'havien explicat moltes coses, s'havien estimat molt. Havien estat feliços junts i d'alguna manera inexplicable, sense cap discussió, ni baralles, ni mals entesos, la vida els havia anat separant en comptes de mantenir-los junts.

Aquell dia, es van trobar, a la Societa, encara que ja no remaven al mateix equip. Es van mirar, es van somriure sense saber massa què dir-se, després de tot aquest temps. I a ella, no se li va acudir dir res més que dir-li aquella frase que li havia dit molts cops "ricorda sempre che io ti amo". Ell la va abraçar.

No tenien gens clar que això els canviés el futur, però al menys feia de mirall d'un passat que encara es podia recordar amb molta més tendresa.

dijous, 19 de maig del 2016

Una prohibició més

Tenim un estat que tot ho voldria resoldre amb prohibicions. Una prohibició més, una provocació més. Però no ens faran callar. Si no entren les estelades al camp de futbol, les posarem arreu.



dilluns, 16 de maig del 2016

Joc d'Antaviana - Microcontes


Es va quedar aturat a la primera frase, la responsabilitat l'aclaparava.
Tenia la seguretat que allò que anava a escriure esdevindria realitat.


La fulla es va posar suaument damunt del llibre obert.
Va ser un amor a primera vista, ella es va enamorat de les paraules.
Els fulls, emocionats, la van abraçar amb força.


He caminat tants camins, que no en tinc prou de canviar les sabates per massa velles.
Els meus peus han patit i envellit més que elles. 


Així la vida: il·luminem un escenari buit.


Segueixo el rastre,
dono voltes i voltes,
no arribo enlloc.


Seguint una proposta d'Antaviana

diumenge, 15 de maig del 2016

Col·lecció de flors

Clívia

argelaga



gerbera

geranis

geranis
flor de neu

Plomes de Santa Teresa

Plomes de Santa Teresa

Hortènsies

Petúnies

rosa
orquídia
iris


lliri d'aigua
papallona sobre un romaní
galleret
pixallits



pixallit

lliris d'aigua

crisantems

crisantem

margarida

mimosa

orquídia

petúnies

clavellina silvestre


iris

ramet de flors silvestres

violes

ram de flors silvestres



divendres, 13 de maig del 2016

Rosella

Copiada d'una foto del Barbollaire
Aquest blog és una flor de maig, però no pas una rosa, sinó una rosella...
Avui  La Col·lecció de Moments fa 9 anys, va néixer un 13 de maig, com avui.

Ja que som al més de maig, us vull proposar d'ajudar-me a col·leccionar flors.
Quina flor o quines flors us agraden més, o quines afegiríeu a la col·lecció, com a originals o especials per a vosaltres?

He començat per aquesta rosella, especial, ella, deixant-se caure els pètals melangiosament...
afegirem flors a la llista,  si puc les dibuixaré... si són moltes faré una selecció...
  1. Rosella, ruella, galleret... 
  2. Margarida  (Consol)
  3. Conillets, boca de lleó, botons de gat, gatolins, gossos (McAbeu)
  4. Pixallits, lletsons, dent de lleó (Montse -Galionar)
  5. Lliri d'aigua (Mari Català)
  6. Flors de ginkgo (XeXu)
  7. Flor de neu  (Xavier Pujol)
  8. Clavellina boscana  (Xavier Pujol)
  9. Lliri blau, iris...  (Xavier Pujol)
  10. Violetes (M Roser)
  11. Orquídia (Joana)
  12. Gladiol (sa lluna)
  13. Clívia (Miquel)
  14. Romaní  (Miquel)
  15. Farigola (Miquel)
  16. Argelaga (Miquel)
  17. Gessamí (Miquel)
  18. Gerani (Miquel)
  19. Flor de l'olivera  (Miquel)
  20. Flor de taronger (JpMerch)
  21. Flor del llimoner (Joan Gasull)
  22. Mimosa (jo rai)
  23. Petúnies (Elfreelang)
  24. crisantems  (Montse-Arare)
  • Un ram de flors silvestres de Noves flors, com a regal especial.
Rebudes per mail o watsap:
  1. Rosa
  2. Gerbera
  3. Rosa silvestre
  4. Hortènsies
  5. Plomes de Santa Teresa



dimecres, 11 de maig del 2016

Homenatge blocaire a l'Olga Xirinacs

Moltes felicitats, Olga!!!   Que els 80 i tots els anys de la vuitantena et siguin plàcids i bonics.


He triat dues coses molt diferents per compartir amb vosaltres,  les dues m'impliquen personalment, amb records bonics o amb reflexions comunes.

Vull compartir, en primer lloc,  un fragment del llibre la "Crisi dels vuitanta"  el més recent de l'Olga. És del capítol anomenat "¿I aquest és el món que ha fet Déu?"

"He volgut tantes vegades sortir del món... i en els moments que m'ho plantejo veig que he necessitat un interlocutor. És a dir,l'he trobat dins meu i no sé qui és. Crec en el desdoblament interior: els nens que tenen altres jos o un amic invisible... La gent que dialoga amb els seus morts o amb els seus sants. Cada gra de rosari, sigui cristià, mahometà o budista, significa el diàleg amb un altre ésser invisible. Deu ser perquè no tinc la gosadia de manar dins meu, en comptes de manar, demano."

El vull compartir, perquè sempre hi ha un diàleg interior, sigui amb qui sigui, sigui un desdoblament, sigui amb el nostre propi inconscient, sigui amb persones que no tenim a la vora per les raons. M'identifico del tot amb aquesta manera de funcionar.  El capítol, però continua.

L'altra cosa que vull compartir és un poema infantil. Em recorda quan el recitava el meu fill a P3 i és un record bonic que ara seria llarg d'explicar.

dilluns, 9 de maig del 2016

Homenatge blocaire a l'Olga Xirinacs


Dimecres, dia 11 de maig
L'Olga fa 80 anys.
Ho celebrem?

La Júlia Costa proposa que fem un post, i que l'avisem per anar-los recollint:  jcostacod@gmail.com.


diumenge, 8 de maig del 2016

La vida sense la Sara Amat

Molt al principi del llibre  ja ens explica així de clar allò que ens espera:

‘La Sara Amat es va escapar del poble el 3 de setembre de 1981, exactament un dijous a la nit, i jo vaig començar el col·legi el 14 de setembre, és a dir, un dilluns al matí: entre aquest període de quasi deu dies i onze nits es pot dir que em va passar la vida sencera. […] La meva va durar aquests quasi onze dies. La resta ha estat el que ha estat i, com diria aquell, no me’n queixo.’


És un llibre ple de sentiments i de tendreses, al menys a mi, aquest protagonista de 12 anys, m'ha entendrit molt.  En aquests onze dies, passa la vida sencera d'en Pep de Cal Sabater i també d'alguna manera la nostra. Un llibre que es viu intensament.  Un contrast marcat, tan real com la vida mateixa, entre les maneres de sentir de les diferents persones. 


L'he llegit molt de pressa,  sap greu que s'hagi acabat... el misteri continua.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari