L'altre dia una amiga blocaire, l'Elvira de Si dubto és que sóc, si penso és que sóc em va descobrir un secret. Bé, un secret compartit, tal i com acostumen a ser el secrets dels blocs. Em va explicar que tot fent una bona mossegada a una poma, hi ha la possibilitat que et surti un conte. Eeeeep! vaig pensar jo, que a mi m'agraden els contes! He parat molta atenció a cada poma des d'aquell dia.
Un matí, jo tenia una mica de mal de panxa i vaig decidir fer-me unes pomes al forn, com que són boníssimes, a tothom li agraden i jo sóc una exagerada, en vaig fer 10. Deu pometes vermelles per anar menjant tal i com ens vinguessin de gust. És evident que per a fer-les al forn no podia queixalar-les. Jo els tallo un barretet i després trec tot el cor i les llavors. I aquest forat l'omplo de sucre. Però jo pensava... si hi ha conte dins, que hi té a veure la mossegada? I tallava amb cura i extreia poc a poc les llavors per si sortia alguna cosa. Només amb el començament d'un conte ja em conformava. Però les pomes callaven i callaven.
Fins que la més grossa i la més vermella tenia unes llavors ben estranyes, com si fossin lletres. Les vaig classificar (cap quadrat que és una) i eren aquestes: AAAAAAA C DD EEE III J L MMM NNNN O P TT UU X, vaig pensar en un abecedari una mica estrany, fins que vaig començar com si jo fos una d'aquestes blocaires enjogassades, que s'apunten a tot, a confegir paraules.
Vaig posar les pomes al forn, tot controlant bé la posició de la meva poma... era meva i jo ho sabia, i qui sap si el conte acabaria sortint. Per més que combinava lletres i paraules no hi havia manera de treure'n res.
Però quan me la vaig menjar, en silenci, amb els lletres davant, em va sortir una frase: Un matí jo tenia una mica de mal de panxa...
