Xafardera

Dibuix  del parc dels  animals de Molló

Sempre  buscant

on és l'indret  més  alt

per veure el món.

Mosca

Explorar  el  teu món
pètal a pètal
i endur-se  goludament
el pol·len als  dits.
Com espurnes
que il·luminen
clares absències.

Jordi Dorca ha dit...

Mosquívola incidència.
Dits d'espurna
plouen en la nit.

 Joana ha dit...

Resseguir.te
als primers raigs de sol
sota els llençols.


 Jesús M. Tibau ha dit...
esquiva pertorbadora,
petit batec d'aire que s'esmuny,
trapella.

Tomb de les Neres

Arribàvem al coll  amb  els cotxes,  ens reuníem allà, tota la colla  per  fer  una passejada  d'un parell d'hores.  El tomb  de les  Neres,  un camí  circular  que dóna vistes  a les  dues  valls,  sobre  Encamp  per un costat   i  sobre  Ordino  per l'altre.    Un camí  que  fins i tot  té  una  font  per  parar  a esmorzar.

Mentre  buscava  la motxilla  amb l'esmorzar,  el cap  gairebé  ficat  a la maleta  del cotxe,  sento  una  veu  que  diu:

- Bon dia  tingueu!  

No  coneixia  la veu,  i les  paraules eren molt neutres,  però  ho vaig  saber,  ho vaig  saber  de seguida,  era  ella. Vaig  aixecar  el cap,  ràpidament,  vaig  mirar  enrere  i  sí,  era  ella! Aquest  cop sí,  la vaig  reconèixer (o ella a mi  i per això ens va saludar...  jo què  sé!)   La  vaig  cridar  i vam poder parlar  una miqueta.   Des  que  l'any passat  ens vam saludar  sense  haver-nos  reconegut,  ens  havíem parlat per  mail i vam saber  que  sovint  per  l'agost  anàvem per  Andorra.  Aquest  any sabia  fins i tot  que  coincidíem  els dos  dies  que jo hi era,  però no havíem quedat.  La tenia al cap, això sí!  

Em  va  fer  molta  il·lusió  saludar-la,  saber  on s'estan habitualment,   parlar  una mica,  tot i que m'hagués  quedat  de  bona gana  a  fer-la  petar  una bona estona...  jo no anava sola,  m'esperaven  i ella  tampoc  anava  sola.  Ens vam acomiadar  en pocs  minuts...  cadascuna va  seguir  el seu dia,  com estava  previst

Somriure ample  tota la caminada. M'encanten  les  trobades  inesperades! Les  casualitats  i les  causalitats, les  bones intencions, les ganes  de provar  sort... llàstima que  jo tenia tant poc  temps  i que marxàvem  l'endemà  mateix!

Post  dedicat a Galionar,  amb  tot l'afecte.

Marmota

Dibuix  del parc  d'animals de Molló

Amagada o a l'aguait

deixa passar  el temps.

Des del seu balcó de pedra

mira passar  la gent  pel camí.
..................................................Carme

Sempre amagada
guaitant el camí del nord,
vetllant la llibertat.

..............................................Jordi Dorca


Cap mirada en va,
el temps enlentit.
Curiosa rera la pedra.
.................................................cinc dits

Somniant de dia
guareix la clau secreta
sota el coixí

.......................................Joana

Davallant

Davallant  cap al mar,

per cercar la llibertat.

Ombres  o reflexos,

les  nostres  siluetes

se’ns  hi escapen.

Gàbies

S'estava  dins la gàbia  tranquil·lament.  Res  no l'impedia  sortir.  La porta, just  al costat,  era  ben oberta.

Aranya

Atrafegada,

explorant  fins al final.

Què passa  quan 

arribes  a dalt?

Flor de minuts

Pètals  menuts

esclatant en totes  direccions,

pentinen la llum, 

amaguen  íntims  racons.

Com minuts que es dispersen

plens de somnis i de carícies.