Observa els caminants cara de fred, galtes vermelles.
Hi ha mirades il·lusionades davant d'objectes bonics.
Hi ha mirades molt tristes, no, no se'n sorprèn, veu mirades molt tristes.
L'efecte del Nadal, sempre el mateix:
una mena d'agredolç que ens amara les entranyes.
Els mercats de Nadal, obren cada any, indiferents,
com si no sabessin que duen tanta alegria com tristesa.
I tanta gent hi passeja, sense saber ben be què va a buscar-hi,
sense pensar que pot trobar sorpreses inesperades.
Mentre esperava i veia com embolicava la joguina comprada amb il·lusió,
l'enyorança dels temps perduts el va atrapar,
barrejada amb el desencís dels impossibles.
Hagués plorat sense saber per què.
Però va agafar el paquet amb decisió
i va somriure als llums que li feien l'ullet.
I va entaforar tots els sentiments perduts en aquell regal.
Li va semblar que tot era allà. Tot allò que havia estat i allò que no seria mai.
Tot era allà en aquella joguina i també hi ficà el seu somriure...
una mica insegur,
podia créixer mica en mica o esborrar-se tot d'una.