Feia temps que buscava saber alguna cosa més dels grocs i sobretot del llibre dels grocs, perquè aquestes coses tan poden ser interessants com un invent i prou. En Xexu, aviat farà un any va parlar-ne al Bona nit i em va acabar de convèncer que l'havia de llegir. Fins aquest mes passat no m'ha caigut a les mans i finalment em vaig decidir a comprar-lo.
No m'ha decebut gens. L'he trobat escrit amb una gran sinceritat i només això ja és suficient per llegir-lo amb ganes i escoltar-lo molt bé.
M'ha impressionat la capacitat de l'Albert Espinosa d'absorbir, de xuclar coneixements, saviesa, experiències vitals de tot arreu on n'hi hagi. Cada capítol comença amb una frase sentida per ell en algun context o altre, no pas llegida sinó viscuda. En algun cas és una frase que ni tant sols li deien a ell, però ell la va guardar i a més a més en va fer un capítol del llibre.
I els grocs, que ell diu que no són ben bé els amics, ja que pot ser que es creuin amb tu durant poc temps a la vida, hores, dies... o que durin molt. Es caracteritzen sobretot per deixar empremta en la teva vida. Els amics la deixen també, és clar. Ell diu que els amics són de color groc clar i els amants de color taronja i entremig hi ha els grocs, grocs. No sabria dir-vos si jo els distingeixo dels amics, com ell fa.
Els grocs entre amics i amants... més que amics, menys que amants, us desitjo a tots que els trobeu. Que no se us en escapi ni un!
Els grocs entre amics i amants... més que amics, menys que amants, us desitjo a tots que els trobeu. Que no se us en escapi ni un!
