Premsa

Tasta la vida, viu-la.
Troba-li el gust, pur.
Com el de l'oli de la primera premsada.

........................................................................Mònica Massó

Esprem-la amb força
treu-ne tant suc com puguis,
després, gaudeix-ne.
.........................................................................Maria Roser

Quin goig esprémer
i no ser espremuts
premsa la premsa
treu-ne tot el dolç
..............................................................................Elfreelang

1. Flueix daurat, dens, autèntic. 

   L'olivera ofereix el gust, color

   
   

   i perfum de sempre. 

   
   

   Sabor i records. Gaudeix-ne

   ......................................................................Glòria
2. Roda fluïda

   abraça'm ben fort

   
   

   envolta'm de vida
3. ......................................................................Xavier
4. Oli de primera pressió d'amor 

   per lubricar les bieles del cor...

   .................................................................Miquel Àngel
5. Gust d'arbequina,

   oli de tons verdosos,

   
   

   vers que amaneix.

   .................................................................Helena Bonals
6. Prem tota la suor 

   dels que han recollit 

   
   

   amb mans ferides 

   
   

   el fruit del seu treball.

   
   

   Prem amb força 

   Treu-li gota a gota 

   l'essència daurada 

   regal del seu esforç,

   
   

   Retorna'ls-hi la vida.
7. ..............................................................................Sa lluna

Com l'oli de la primera  premsada,
amigues,  amics, 
Doneu el toc  més  gustós
a la meva  vida  quotidiana.
.........................................................................Carme

Amb les dos mans premia 

aquell petò rebut a galta...

I li raja entre dits

el perfum de l'estimança.

.................................................................... Anton.

Absis

Tu i jo,  i la  claror que entrava

enlluernant per  l'obertura.

Tu i jo,  i el joc  de les  imatges

que ens endúiem de record.

Tu i jo,  caçadors  d'ombres

ondulants per  les parets.

Tu i jo, i el matí  que  començava bell

per  atrapar-nos, subtilment,  dins d'ell.

Apuntant a l'infinit

D'una foto meva  del cementiri d'Olius

Dóna'm la mà, caminarem junts pels passadissos secrets i hi enterrarem tot allò que ja volem deixar enrere. De retalls de tants amors es fa la vida. I mai cap d'ells no ha estat en va.  De les seves cendres, en surten sempre records que apunten a l'infinit.

Dóna'm els mots, aquells que es van perdre, els enfilarem de nou per construir els moments. De retalls de mots i de bocins de besos es fa l'amor. I tots  són necessaris. De cada mot retrobat, un batec de nou en els cors.

Renglera de xipresos

El sol dibuixa grisos i clars 

a la terra on recolzo els peus.

I ara, jo, tinc les mans buides.

Jardinera de pedra

"sempre caminem sols, ai, sempre sols."

Noves Flors

Treballem la pedra, 

construïm objectes.

Busquem les  flors, 

plantem herbes  oloroses.

A peu d'escala.  

Per  embellir  la  pujada.

Ens  arrelem amb força

al nostre  cel

a la nostra  terra

als nostres  companys de viatge.

Però  el  cel es torna  indiferent 

i la  terra se'ns fa eixorca

i cadascú de nosaltres 

fa  el seu propi viatge.

Diàlegs poètics: Diàleg 9è - Fanal Blau

Diàleg  que  comença  amb  el poema  de  Vinyoli,  proposat  a les Itineràncies  Poètiques, com a homenatge  pel  seu centenari,   jugant  amb els seus  versos.


NO LA CANÇÓ PERFECTA

No la cançó perfecta sinó el crit

que invoca Déu és necessari,

car no com l'àliga en té prou

el nostre cor amb moure bé les ales.

Amb ulls encesos cal entrar

dins la nit del misteri,

perquè el secret, així com l'aire

que bat als ulls, penetri fins al cor.

D'una  fotografia de Fanal  Blau  a les Itineràncies

No la cançó perfecta sinó el crit,
tàcit, que pol·linitzi la veu i la mirada.
El món mediocre i contrafet,
abasta traces.
Escodrinyo.

..............................................................................Fanal Blau

Escodrinyo, 

de quin estam surt  aquest  pol·len

per oferir-li genuïnament la mirada.

Per lliurar-li el món necessitat.

Abella  golafre  que sóc,

jo mateixa  el transportaria.

Esborrem antigues  traces

amb potencials arriscats.

Projecto.

................................................................................Carme


Escodrinyo la teva llum
buscant un temps de bonança,
projecto noves aventures
desig d'esperança.
Escampo.
...............................................................................Montse


No la cançó perfecta sinó el crit
que dins la llum malda,
per més llum beure,
i per millor dir-te,
feréstec com sóc,
la remorosa deu dels versos,
la llunyana calma del mar
que a poc a poc s'atansa. 
.............................................................................Jordi Dorca


No la cançó perfecta sinó el crit,
no la recta humana
sinó la pinzellada expressionista,
la que tendeix al sublim.
No voler dir, sinó dir.
.......................................................................Helena Bonals


No a la cançó perfecta, mesurada i harmònica,
sinó el crit, l'esgarip que sorgeix pur, net 
de dins del pit i travessa les tenebres,
perquè la llum penetri a qui la invoca. 
......................................................................................Glòria 


No a la cançó perfecta
sinó crits cap al cor obert
de qui entén i desitja
veure llum de germanor.
Estimo.
........................................................................................................sa lluna

Cases veïnes

Com les cases, que es toquen frec a frec tot i ser tan diferents. 

Com les cases, que mantenen cadascuna  el seu lloc malgrat els diàlegs de les finestres i balconades.

Com les cases, que s'alegren de coincidir en el tercer pis en unes balconades on es poden donar les mans.

Com les cases, que tanquen, a vegades, les persianes.

Com les cases, que amaguen els ulls, vergonyoses,  sota els serrells de les teulades.

Com les cases, que el fet de ser-hi els és suficient.

Si n'enderroquessin una l'altra patiria... es recolzen, s'acompanyen, dialoguen en silenci. 

Com les cases.

Una sorpresa via twitter

Fa temps, quan encara  només  dibuixava  amb  Paint, vaig il · lustrar  un  poema de la Marta Pérez Sierra, tan  bonic com aquest:

Vull petons de menta
per als ulls,
petons de tarongina
per als llavis assedegats,
petons rodons
per al pit mascle que m’acull.
Vull petons
per fer-te’ls a tu,
a tu,
suaument.

................................ Marta PS

Aquesta il · lustració m'ha portat moltes alegries posteriors. La Marta ha tornat a publicar  els seus poemes del sms, il·lustrats i ha fet un munt d'Exposicions i de Presentacions.

Ara, la Marta,  de la mà del Sergi Osset em fa arribar, per Twitter aquesta fotografia, una composició amb el meu dibuix de fons.

Gràcies, a tots dos.

El que encara no havia fet, fins ara, tot i el meu vici dels diàlegs poètics és seguir aquest poema que jo vaig il · lustrar ...

M'hi poso ara ... ajudada  pel poema, però també per la fotografia.

No em treu la set 
el record de beuratges antics
ni la bellesa de la seva  imatge.
Ni em treu la set, 
el líquid més dolç
que se'ns ofereix tothora.

Vull petons, com d'aigua fresca
que em sadollin el cos
i m'asserenin ànima.
Petons intensos de cireres,
petons de maduixes vermelles.
Petons encara per inventar.
Vull petons, teus  i meus
petons de llepar-te  els llavis.

El regalet de final d'any del google +

El Google plus, que utilitzo poquíssim, (tot just faig algun clic de tant en tant, ja sigui des  del meu blog o des  d'altres blogs que llegeixo)  em va fer aquest resum...  Fins ara no se m'havia acudit de compartir-lo, aquí. Que no surti cap dibuix és una mica misteriós ja que la majoria d'imatges meves ho són. No sé  si el Google + fa alguna mena de  censura o de control de qualitat.  La  majoria d'imatges són meves,  però  també  n'hi ha  alguna que no ho és.  No sé si els meus amics estaran contents de sortir-hi. Si protesten ja els trauré.

Finalment  he recuperat  uns quants  Paints  dels que fa temps  que no faig...

I want to believe - Relats conjunts

Una proposta de Relats  Conjunts

Estimat Brznst,

T'escric  aquesta  carta  mentre  romans  tancat  en la teva  nau,  en espera de no sé  pas quines complicades adaptacions abans de baixar a la terra.  És la millor manera  d'entendre'ns.  Tu captes  les  meves línies mentre  les  envio  per whatsap  a qualsevol persona,  si cal a mi mateixa  (tu no tens  whatsap ni el necessites)  i  tens  tecnologia  punta  per traduir-les  al teu llenguatge entenedor.

No sé  si has pogut  entendre,  en mig  dels distanciaments i els mals entesos múltiples, que sóc  una persona optimista. Sempre vaig pensar que trobaríem una manera  de comprendre'ns, en els nostres llenguatges tan diferents. Vas marxar i t'he vist tornar, avui, amb alegria. Aquesta forma de la teva nau, que per a mi és inconfusible i tan bella  m'ha fet  pensar en el futur.  Un futur que a tu t'és indiferent i improgramable.  No puc programar res amb tu, ho sé. Les dones de fang d'una manera  o altre sempre acabem pensant el futur, encara que sigui molt proper, en complicitat o si cal,  també en solitud.

En solitud, doncs, et proposo allò que fa anys, quan ens vam conèixer, jo hagués volgut de tu. Un intercanvi de tantes coses que ens desconeixem  i en les quals  som diferents. Després ens vam desviar de camí, un camí massa complicat per a la teva situació i la teva manera de veure les coses. Tornes i tornarem als simples intercanvis d'idees. Recordo com era de preciós i emocionant seure davant teu i deixar que els teus pensaments m'arribessin directament al cervell. Si vols et puc convidar a un cafè,  ja recordo com t'agradava. Et proposo que ens trobem unes quantes vegades mentre siguis  per aquí. Tenim converses  endarrerides  i pendents.  Moltes.

Ei!  Brznst, ens veurem molt aviat.  Una abraçada, que desitjo pugui ser real dintre de poca estona.

dona de fang

Stmd Dn d fng,

Rcrd ls tvs  brçds, rn dlcsssms... vnc n ns mnts... prfrx ds trs cfs s pt sr...f mlts nys q n prv  n cf. 

Fns r. 
T'stm.

Brznst

Des de la finestra

Des des la finestra, miràvem cada dia, com el matí d'hivern tot just acabat de néixer lluitava per esborrar les gebrades de cada nit.  M'hipnotitzava mirant les línies ara rectes ara sinuoses del  camp llaurat. No sé pas si el pagès que llaurava amb el seu tractor, pot imaginar l'instant de bellesa que ens regala. Imagino l'ordre flexible endins, perquè als dins ens cal a vegades que tot sigui coherent i uniforme. I jo el vull com el camp llaurat, de corbes i rectes en perfecta harmonia.  Aprenc del paisatge, mentre l'amor, del més proper al més llunyà, m'agombola la vida.

Diàlegs poètics: Diàleg 8è - Jordi Solà Coll

S’embriaguen els amants

enmig de la densa fronda,

fang al fang, al quest

d’una fràgil fortalesa:

m’amago en la teva gràcia

erigida de silencis

                    i m'abandono

fins que tota moció cessa,

i el món,

al caient de l’horabaixa,

                             s'atura,

i mor en els teus braços.

....................................................Jordi

S'apaga el món.
La teva mà: signe,
traç en l'aire o viatge lleu
en direcció a mi.
Juga, el temps, amb els amants,
entre treves s'atura;
fràgils bastions es lliuren
i de pressa batega.

Ja no hi ha res
més que els meus mots
i el teu sospir
que jo respiro.

...................................... Carme

Et busco.
El ritme del teu sospir em guia.
Les carícies, el bes,
marquen el meu camí.
Arribo.
L'ànima despullada.
Deixo pausada sobre la teva pell
l'empremta dels meus sentits.
T'assoleixo.
S'atura el temps,l'instant precís,
en el que es fon el teu voler,
i el meu desig.
........................................................Mònica

Llum de braç

- Què hi deu fer una formiga  caminant pel braç del llum?

- Deu ser-hi  de  passada... No hi poden fer niu...  no hi troben menjar...

Però passaven els dies, i les  setmanes i cada  dia  s'hi passejava  una formiga  o altra.

Un dia el llum va deixar de funcionar i les  formigues  ja no van tornar.

Finestra a l'ombra

Cobriré amb traços precisos
per  donar forma a
l'esborrany de  colors
que sembla a vegades  la vida.
Construint  instants  a poc a poc.
Com fulles  que pengen 
i flors  que s'enfilen
buscant la claror incerta i obliqua.
Sempre una mica  més  enllà
de la finestra a l'ombra.

Aglans

D'una foto de la Montse

Sota  l'alzina,  damunt  l'hamaca, escrivim la joia  dels  colors  vermells, i riem la claror que  garbellen els verds.  Com peces  d'un  puzzle gegant, les fulles per terra fan una estora, acollidora. Sobre l'hamaca, els ulls et riuen, les mans em busquen.

Vibra el moment, sense aturar-se. 

Juga a la campaneta la ning-ning, la vida, amagant-nos els instants de goig perquè no puguem trobar-los:  fred,  fred...

Zahara de la Sierra (Cádiz)

Zahara de la Sierra  d'una  foto de la Montse

Com el castell que vetlla les cases,

ferm,  però solitari... 

No sent el brogit  de les cambres

ni les  veus  familiars  i amables

ni els riures  dels  nens que juguen.

Sol i amb amb questa distància 

massa  gran,  que ell no voldria,

el castell vetlla  que les  cases.

Sent la campana dels moments de festa

i s'alegra sense que ningú pugui veure el seu somriure.

Com el castell  que vetlla les  cases

ha de ser  fort, en la feblesa,

en els riures  i en les llàgrimes.

Iris

D'una foto d'en Xavier Pujol del blog  Fita

Fràgil el pètal
fortalesa de pedra.
Reviu la flor.

Diàlegs poètics: Diàleg 7è - Noves Flors

    

Per un cor de neu

donaria muntanyes

per un floc d'amor
com un raig d'aigua fresca
bé us beuria el pensament. 

.....................................................................Noves Flors 

Per  un batec  del cor
travessaria  jungles,
per un amor  sincer
navegaria els  rius
per fondre'm amb  tu
em tornaria  mar.

....................................................................Carme

Per gaudir de la mirada
d'uns ulls somniadors,
jo cantaré a l'alba
i pregaré al capvespre,
perquè és pintin de colors.
El mar els reflectirà
i els ulls m'enamoraran
................................................................M Roser

Per un somriure 
distàncies esborraria 
Per una mirada 
suau brisa em faria 
Per una paraula 
a caminar gosaria 
Per un amor 
lluna argentada seria, 
          de nit i de dia
..................................................................sa lluna

Assedegaria pensaments
blancs de neu i de verd selva.
Desglaç en companyonia.
.........................................................................Fanal Blau

Per un petó de gel 
m'aturaria el cor 
per un senyal d'amor 
aigua que cau del cel 
me la beuria ... tota. 
...........................................................................Pere

Per veure el teu somriure
no sé que faria,
saber que estàs bé
m'omple d'il·lusió. 
.........................................................Montse

per espiar-vos els mots
em faria punt suspensiu
per admirar les veus 
em faria de tinta
............................................................Elfreelang

Per un cor de gel refredaria l'aurora,
et faria petons de gebre;
per un amor amb el desglaç
amb una abraçada de rosada
em faria pell de matinada.
.............................................................Rafel

Cor de gel, batec de neu
que amb una mirada glaces.
Ah, si el meu desig ardent
podes fondre's en el teu
en tendres abraçades!
..................................................Glòria

Per un cor de gel, 
em faria cim, crinera, 
paraules de vent, alades, 
i per les dreceres em fondria, 
ardent. 
................................................Jordi Dorca