Canal de Verges

Això  que  veieu  no és  pas  el cel,

només  pura  il·lusió.

Aquí  baix  no hi ha  hagut  mai,  

ni colors,  ni núvols  que ens transporten.

Només  és  aigua,

un oasi que  ens  refresca,

com un sospir  que passa,

avall,

i mai no  es  queda.

Totes les meves llunes i dues més

Una  lluna  ben gran i ben blanca  que  t'il·lumini  l'estança

Una lluna de colors  i ben  juganera

La lluna  d'Hipatia

La  lluna  en un cove

La  lluna  creixent  de la Fanalet

La Lluna  ennuvolada

 

La  lluna immensa de la Iruna

La  lluna  al desert de la Marta

 La  lluna  i  el far de  la  sargantana

La  lluna  de la nit 

Una  nit de lluna  del  Barbollaire

He  tret  totes  les meves llunes  per  fer  companyia  a  sa  lluneta.   Que  et milloris,  nina!!!!

I  la lluna  blava  d'avui  (o  sigui, la segona lluna plena  del mes)  que  m'ha  dit  en Joan

I  la  lluna  de  València  que  diu en Jp  (es nota  que és  la  de València, perquè  hi sóc  jo)

Els plàtans gegants de Ceret

La  llibreta  de les  tapes  de  camamilla  ja ha arribat a la meitat.  He  aprofitat  per  a fer un dibuix  de dues pàgines,  amb  retoladors.  Aquests  plàtans  dels  carrers  de  Ceret,  em tenen el cor  robat,  són  absolutament  gegants  i  tot  és  veu petit  al seu  costat:  cases,  cotxes,  persones...

Gegants,  ells,  ens  donen la mesura

de nosaltres:  de tu  i de mi.

Petits,  minúsculs,  

perduts en un món  ens  ignora.

La Buguenvíl·lea a la llibreta de la camamilla

Un  post  dedicat  a l'Assumpta.  Volia  penjar  aquest  dibuix  el  dia  del seu Sant,  però  com que  no havia  tingut  temps  de fer-lo...  les  vacances  són una  mica  atrafegades...  vaig  penjar  la foto,  que  era  meva  també.  Ara  amb  retard  penjo  el dibuix.   Un dibuix  per  l'Assumpta,  d'una  flor  bonica!

Del  post  de la  Mare de Déu  d'Agost,  on  copiava  una informació  més  que  dubtosa  sobre  el significat d'aquest nom.  N'he  tret  un aclariment i  voldria  compartir-lo  amb   vosaltres.

Gràcies  Jaume  Pubill!!!

1. 
   
   Jaume Pubill Gamisans22 d’agost de 2012 0:12

   Hola Carme: El nom "ASSUMPTA" prové del llatí Assumptus del verb Assumere, que vol dir prendre, arrabassar. O sigui, que pròpiament, Assumpta vol dir arrabassada, La festivitat commemora la creença cristiana que la Verge va ser arrabassada, arrancada d'aquesta terra cap al cel
   Una abraçada

Ostres, si és un grill! ... enamorat ... això sí!

Què  us  sembla  la foto?  a  mi em sembla un enamorat  petit  i atrevit.

Llagosta,  llagost  o saltamartí?

En dieu  així  o de més  maneres?

Gràcies  a  Jo rai  i al seu comentari,  m'he  adonat  que  té  raó,  qua  això  és  un grill.  Tot  i  que canten de nits,  i  això  era  ple  migdia...  devia  cantar  tant  bé  que  encara  durava  la festa...  :)

Gràcies,  Jo rai!

PD:  la  foto  és  meva,  per  trencar  el costum  i  els  enamorats  els  vaig  trobar  vora el refugi  d'Ull  de Ter.

El claustre de Santa Maria d'Arles

En Jan  m'ha tornat  a deixar  els  llapis  per  pintar  el dibuix del claustre  de  Santa  Maria  d'Arles

Buscant  les  ombres,

pintant-les  de  color  ben fosc,

a vegades, elles  soles,  em surten les  llums.

Als  dibuixos  i  també als sentiments.

Boscos de colors i boscos grisos

Flors a la llibreta de la camamilla

Aquarel·la   de la foto  de la capçalera a la llibreta de  camamilla

Dibuix  fet  amb retoladors  d'un racó  del poble  de La  Roca

Una porta túnel

Un  cop més  Palaldà  a  la Catalunya  Nord.

Baixa  la  claror,  en entrar  dins els  murs  que semblen tancar-nos.

La  retrobem  potent  en creuar el  darrer  portal.
Tot  canvia,  fins  i tot  la mateixa  llum,  d'un mateix  dia.

De la llibreta de paper de camamilla

Dibuixos  fets  d'unes  fotos  de la  sargantana  al  seu  Flickr

Gessamí  de Virgínia 

o trompa  de foc.

Pugen cargols per les  tiges

toquen silencis, les trompetes  de foc.

Arrauleixo  esperes,  com el  cargol.

Desplego silencis llampants com gessamí.

L'estiu  camina  en calma.

Flors taronges, vora l'aigua

Vora  de l'aigua

s'inclinen   melangioses.

Potser  la  set d'aigua

o la  de  companyia.

Gronxen les  tiges

sense  tocar-la.

A les  arrels  prou hi arriba.

Moltes  felicitats,  estimada!!!!
...................................................................Carme

Vora s'inclinen 

 melangioses 

de l'aigua i l'amistat 
 i l'amor beuen 
 aigua de vida

......................................................................Elfreelang

Esquitxa l'aigua 

 i llisca pels pètals. 

És la frescor, saborosa, 

de les carícies que, 

com les gotes, 

mandregen sobre la pell.

.................................................................Barbollaire

Un somni d'aigua 

va despertar la flor. 

Taronja es vincla. 

........................................................J M Tibau

Ajuntament de Palaldà

Amb  el meu  Photoshop de  pinzells  he  tret el que  em feia  nosa...  

He  regat  la buguenvíl·lea  cada  dia,  
com rego  els  sentiments cor endins
per  regalar-te'n  un  ramell  sempre  fresc 
ran de la teva  finestra.

Sant Martí de Paladà

Dibuix  amb  els llapis de  colors  del jan  a la llibreta  de camamilla.

Segueixo  passes  d'un altre  viatge.
Sembla  que no hagi passat  el temps.
Les  flors   segueixen  dient  que  encara és  primavera.

La Mare de Déu d'Agost

S'enfila  la  buguenvíl·lea,

parets  amunt,  amunt.

N'abasto  una branca

plena  de llum.

La  festa  de l'estiu,  el dia  de  múltiples  festes  majors  arreu  del  territori.  El dia  del Sant  d'algunes  Maries  i  crec  que  de totes  les  Assumptes.  Per  la  mare  de Déu  d'agost  a les  7  ja és  fosc  (ara  són les  9)!

He  trobat  en  un llibre que  el nom  "Assumpta"  vol dir   "la  que  se  supera".  No sé  si  és  cert  o no.  En tot  cas  m'ha fet  pensar  que  les  dues  Assumptes  que  conec  de més  a prop,  sí,  se  superen  sempre!
Que  us  seguiu  superant  més  i més!!!!   I...

MOLTES  FELICITATS  ASSUMPTA!!!

MOLTES  FELICITATS -assumpta-!!!

Com els crancs

D'una foto  de la sargantana

Al menys,  ja que anem enrere  com els  crancs,  fóssim, tots,  així de simpàtics.

Palaldà

Un raconet  de  Palaldà

Si  la  teva  finestra   no s'obre

al  mateix  temps  que la meva.

Diré  els  secrets  a l'aspidistra.

Ella  serà missatgera  de somriures.

Foc

D'una foto de la  Isabel

Calidesa  i  vida.
Infern  i mort.
Dues  cares  del foc.

Quan s'acaba  el foc.
Silenci  gris.

"Lagartiho Dundee"

- Àvia!  Hi ha  una sargantana!

- Ha  vingut  la sargantana?  Quina  alegria!  Hola  sargantaneta!  Uoooops!  Però  si no és  la  sargantana,  és  el seu  cosí!  El  Lagartijo  Dundee

- "A  tijo Dadiiiiii,  àvia?"

- Sí  el cosí de la sargantana,  em  sembla  que és bastant  trapella...  Hola  Lagartijo!!!

- Hoooolaaaaa...  què  pazzzza   por  aqui?

- Aquí  res,  res...  que  tu has  arribat,  què  passarà  ara?  Suposo  que deus  estar  ben tip  de menjat  tants  pastissos  a  ca sa  lluna,  no?  Jo  no he fet  pastissos  avui...

- Jo  zzempre  tengo  un  budell  buit...  però  aquí  he  venido   a  per  l'hamaca!

- Com?  que  li vols  prendre  l'hamaca  al Jan?

- Donaaaaa...  pende,  pende,   zzzolo  tomarla prezztada!

- Àvia,  a  tijo  dadiiii,  pal·la!  vaig  a  veude'l,  més  a pop!

-  Aquezzta  ézz    la mia!!!!!

-  Àvia,  mira!!!!    a  tijo  Dudiiii,   m'ha pes  l'hamaca!!!!

-  Mira  que surto  amb l'escombra!!!!

-  No  te  lo penguizzzz  aizí  dona...  zzzzolo  un  ratito!!!!

C@ts

Ja  han sortit  els  nominats  dels  premis cats!!!

Aire

Respiro  fons  

l'aire  de les  muntanyes.
Me n'omplo  els  ulls  i el cor.

Però  he  oblidat com es  vola.

Aigua

D'una  foto de la Isabel

Gaudeixo  l'aigua.
Bec  de cada  font.
Em mullo  als  rierols.
Em banyo  als  rius.
Em  capbusso   al mar.
Camino  sot a la pluja.

Terra

D'una  foto de la Isabel

Visc sobre  la terra.

Sobre els prats,  

sota els arbres,  

entre  els boscos.

Toco el  fang,  

sec  a les pedres,  

m'estiro a terra.

I camino  amb  els  peus  a terra.

Sóc  de terra.

Fotos antigues del Mont Perdut

En aquella  època  fèiem poques  fotos... això era  l'agost  1972.

Les panoràmiques  des  de dalt,  sí que les  tinc...  ni les  poso  de dolentes  que són...

Si que es  veu  que el  "Lago  helado"  fa honor  al seu nom,  guardant  fins  i tot  a ple  estiu  una mica  de gel.

 Pujant  las  "clavijas  de Soaso"  sense  la cadena  que  ara  es  veu  a la  foto del porquet

 Des  de  Goritz  mirant  cap al Mont  Perdut.

 El  lago Helado

El Mont  perdut  des  del  llac  gelat.

 El llac  gelat  i el  Cilindro  des  del Mont  Perdut.