Un altre 69, pel joc del Joan: Pressa

- 69? – pregunta ell esperançat... 
- Noi, si que apuntes amunt! 
- Amunt, dius? però si és no res, caldria molt més que això! 
- Ei! Que jo sóc molt normaleta i prefereixo que les coses vinguin per elles mateixes. Cal començar amb un 69, de sobte i dir-me que cal molt més? 
- Però de què parles? Jo només preguntava si havíem arribat als 69 diputats al Parlament...

Siset

- Ei! Siset! Vols que fem un 69?                                            

- D'acord, però no t'acostis tant, i no em miris així.                                                      

- I quina gràcia té, un 69 rígid i tibat?  Ens avorriríem com números d'una guia telefònica...

- No et facis il•lusions, estimat Nou, un 69 de xifres no és mai gaire divertit.

- Et falta imaginació, amic Siset, si les persones imiten les xifres... Nosaltres imitarem les persones.


pd: pels relats de 69 paraules d'en Gasull

Un relat per participar al Concurs del 69 d'en Joan Gasull: un bon començament

Estava il·lusionat, estava segur que era una bona pensada per acabar amb aquesta mala època que passava de conflictes, mal rotllos i sequeres.  

S’imaginava que aquest seria un bon lloc. Un bon lloc com a inici d’una nova època. Tot just faltaven dos dies per l’esdeveniment i estava nerviós, amb aquell neguit deliciós per l’espera. No li podia fallar res. Era  un cop segur: s’havia apuntat al tram 69.


PD: per si algú encara no s'ha assabentat d'aquest nou joc i concurs que ens ha muntat en Joan Gasull,  aneu a llegir tota la informació al Garbí24

Relats de 69 paraules

En Garbí... S'havia proposat animar l'ambient tan apagat que tenim darerament als blogs.

I no s'hi ha posat per poc... Organitza un concurs (amb un premi i tot!!!  Molta atenció!!!) de relats de 69 paraules, ni una més ni una menys.

Jo m'hi apunto, per descomptat, i us envio directament i ràpida cap al seu post perquè llegiu bé tota la informació sobre aquest tema.

Els comptes numerats de Joan Gasull (Garbí 24)

L'altre  dia  us ensenyava  el pilonet  de llibres  de blocaires  que  tenia per  llegir.  I  aquest  no hi era.  D'aquells  alguns estan llegits  i altres no, (ja  us ho aniré  explicant)  però  aquest,  tot  de cop  en una  tarda  inesperadament lliure,  ha passat  al davant

He  buscat  quan vaig  llegir-ne unes  quantes  pàgines  que  em van  enganxar  de seguida  i  no em podia  creure  que haguessin  passat   tants mesos.   Avui  hi  he pensat,  el tenia pendent  i  ja  no l'he  deixat...

Unes hores de lectura  impacient,  una història  que  enganxa  i que  fa  venir  ganes  de saber  què  i com ...  i  fins  que l'he  acabat.

Un final que també m'ha  agradat.  

Si  pogués  dir  un  suggeriment,  seria que  tot i que no és  un llibre  molt  llarg,  jo l'hagués  dividit  en capítols.