Mocador d'eucaliptus

Roses petites,
al descobert.
Si les desplegues:
un ram ben verd.

Cabana vora el riu

Era tan petit l'espai, 
que jo no hi cabia, 
però la bellesa del lloc
sempre em commovia.

El mirall als meus peus
per bressolar-nos
i un xiuxiueig de veus
per estimar-nos.

Era tan bonic el paisatge
que en va fer dues versions:
una aquarel·la per emmarcar
i un mocador per a la butxaca.
.....................................................Xavier Pujol

Era tan bonic el paisatge...
no sabia com marxar-ne. 
Se'l va endur posat al ulls, 
i amagat a la butxaca.
.....................................................Carme

Era tan xic el paisatge
que vaig seure sota un arbre,
contemplant-lo reflectit
en aquell llac tan petit!

.....................................................Maria Roser

Col·leccionant mocadors

Els mocadors,  un post dedicat a l'Alfonso Robles,  que va dir  els volia veure tots junts en un post.

Amb aquest mocador embolicarem una ampolla:

Amb aquest encara no he fet cap paquet

Amb aquest vaig embolicar un llibre...

Amb aquest vaig embolicar un altre llibre:

D'aquest no tinc cap imatge del mocador desplegat.

D'aquest tampoc i ja han volat...

Amb aquest una capseta petita d'aquarel·les:

Mocador petit -3

De tants follets, en el bosc encantat, 
qui ens ho diria?
De tants follets i de tants colors
el bosc riuria.
Si riu el bosc, les fulles ho encomanen,
com ho sabries?
Si riu el bosc, i les cuques i les fades
tu també riuries.

Mocadors petits -2

Poso un desert, al mocador, 
i un sol potent rere d'un arbre.

La sorra em llisca entre els  meus dits,
l'ombra dels arbres m'arrecera.

Les branques fan de para-sol, 
mentre m'hi enfilo poc a poc.
Pinzell en mà, la tarda en calma,
visc l'aventura de tastar-la.

Mocadors petits

Embolcallo una bosseta de bombons de xocolata, 
amb fulles d'una tardor recent,
com s'embolcalla l'amistat amb versos.
Juguem a ser espurna a arreu:
vora les vinyes de pàmpols vermells,
vora la mar de murmuris canviants,
vora dels cingles com vigilants protectors,
vora del bosc que es perfuma de molsa.
Arreu, les quatre veus sempre ens retornen.

Farcellets fets

amb dues rosetes i un llaç

Ja han volat
com papallones-llaç.
Al seu destí.

nus i llaç simple

Farcells de tardor

Farcells de tardor

per embolicar les hores.

Dibuixo les fulles caigudes a terra

m'omplo la paleta de colors torrats.

S'atura el pensament,

es concentra només en la mà.

Mocadors de fer farcells

Embolicaré l'amor
amb les teles més fines.
Amb els millors colors
i molt tendres carícies.

Pintant sobre roba

Del Furoshiki ... (Mocador de fer farcells, estil japonès) vaig anar pensant coses, fins que vaig arribar a la idea de pintar roba...

Vaig triar un dibuix que ja havia fet abans en paper, per facilitar el primer intent: les flors de baladre

Vaig afegir unes altres flors que també tenia dibuixades abans i de diverses maneres.

Segon intent amb el mateix procediment, copiant iris que ja havia fet abans.

El primer paquetet "Furoshiki"