Heu vist mai un arbre enfadat? Doncs l'hauríeu d'haver vist, quan des de lluny va espiar-me el dibuix. Era aquest arbre del mig. No s'ho podia creure, els pollancres s'assemblaven força als que hi havia, el xiprer es feia força reconeixedor, però ell... i ell què? no tenia dret a que tothom el pogués identificar? No tenia dret a ser un arbre de la seva espècie i no pas un arbre anònim? L'hauríeu d'haver vist. Tot ell es va eriçar, es va enrevenxinat i mireu va quedar així. Tenia raó, no s'hi assembla gens...
Des de casa i a distància, amb el Paint, vaig intentar retornar-li la seva forma perduda. Quan vaig tornar encara no estava content del tot. L'anonimat segueix sense agradar-li. Vaig haver de mirar cap a una altra banda perquè em deixés tranquil·la.
De pollancres n'hi havia diferents grups. Només els quedaven fulles a dalt de tot, i encara ben verdes.
No, no és ell... no em vaig veure pas en cor de tornar-ho a intentar. És un arbre veí, que va creure que aquest protagonisme ja era prou homenatge i no es va queixar ni un minut de l'anonimat forçós.
