dimarts, 30 de setembre del 2008

Fugir

Parc Petrin de Praga

Fujo, avui,
d’aquest espai i d’aquest temps
del meu cos i del meu rostre.

I m’escapo cap a un moment feliç,
allà dalt, al parc de la muntanya de Petrin.
Cansats de la caminada pels turons
de l’altre costat del riu Moldava
reposem, damunt de l’herba
propers i somrients.
Les fulles, amb dits àgils i precisos
dibuixen formes de llum
amb verds infinits,
bellugadissos,
renovats a cada instant.
I així, oblido per uns moments
tatuatges de roig,
com mapes desdibuixats
sobre la cara,
la cremor a la pell,
l’amagatall increïble de l’ull.

I els dies, i les hores
que no havia previst,
com buides de voluntat i de sentit,
lluitant només
per a què la minúscula fera
que ja fa uns dies
que m’ha declarat la guerra,
torni al seu cau amagat i tranquil,
que des de fa anys habitava,
esperant, ara ho veig,
qualsevol possibilitat
de fer-se amb mi.

dilluns, 29 de setembre del 2008

Estel


Sant Miquel d'Engolasters.

Dibuix d'estiu,
avui és el seu dia,
el del seu nom




Com un estel,
poètica joguina,
fem volar somnis,
acaronem certeses,
solquem felicitats.

diumenge, 28 de setembre del 2008

Cigne a la Catedral


Mirem el cigne,
records d'infants
i l'ou com balla.
Guardem imatges
no coincidents.
Mons paral·lels.

dissabte, 27 de setembre del 2008

Torres




















Dins la ciutat

dels sorolls esbullats,

com un vigia,

la torre treu el cap,

espiant les veïnes.

* * *




El dia és gris
dins la ciutat m'amago.
Un tros de mar
petit i afetxegat
em dóna una escapada.




Més aportacions:

Pels carrers de la ciutat
hi havia cotxes esverats,
hi havia gats atropellats
i un vol de coloms
lluitant pels bocinets de pa
que els dóna la padrina
cada matí de tardor.

Cèlia
La torre sorda vigila.
No la sento. No em sent.
La ciutat, sorollosa no em sent.
L'escolto i no l'entenc. David

divendres, 26 de setembre del 2008

La font


Fluint com l'aigua
sense barreres,
ni dics ni murs.
M'omplo de llum
a poc a poc
si et miro els ulls.
Tasto els teus llavis
per més que duri,
breu és el bes.
*******
Noves aportacions:
********
Breu el desig
d'aigua fresca.
I esclata el matí
de roselles roges,
de pètals de rosa,
de gemecs ardents
prop de la font.
Cèlia
**********
El llarg camí de la vida
ens repta a desaprendre
per atrevir-nos a retrobar
el cor del nen
que portem dins.
Joan Grau
**********
Bes que em dona vida,
com l'aigua a l'arbre;
Llum que m'ilumina
en els moments de foscor.
Segueix fluint font de vida!!
Albanta
***********

Una font d'aigua és com la vida,

no la pots retenir a les mans.

Núria (fènix)

***********

L'aigua de la font
amb la seva frescor ,
porta il.lusions
dolçes i renovades al cor.
Striper
**************
"I en separar el llavis
el somriure t'il·lumina,
fresc,
l'esguard ple de colors.
I jo m'apropo,
un cop més,
per beure't en petites
glopades llamineres."
Barbollaire
*************

dijous, 25 de setembre del 2008

La finestra

De fora estant
no en podem saber el color.
Cada finestra
amaga un tros de vida
un retall de misteri.
De fora estant,
col·leccionant moments,
inventem junts
un traç, un pensament,
un misteri ben nostre.
*****
Noves aportacions:
*
Finestra.
Dins i fora.
La frontera entre dos mons.
Joan Grau
*****

dimecres, 24 de setembre del 2008

Espiadimonis










Damunt d'un cactus

beu, l'espiadimonis

suc de rosada.


Aportacions afegides espontàniament als comentaris, d'alguns dels poetes dels blogs:

Mentre el primer raig de sol

li escampa, entre cançons,

totes les irisacions de la matinada.

Barbollaire

El cactus de matinada

espera amb ansia

les petjades de la

seva estimada d'ales plegades.

Núria (Fènix)

La simplicitat augmenta,

la intensitat també.

Síntesi, haiku...

La grandesa de les petites coses.

Joan Grau

I els dimonis, avergonyis,

es van amagar.

Una criatura tan fràgil

els veia fer mal

i no perdia bellesa.

Laura


Col·laborant amb el 75è joc literari

Com cada dimecres, el blog Tens un racó dalt del món 75è joc literari proposa jocs literaris amb premis mensuals inclosos.

Aquesta setmana, en la seva 75a edició, aquest blog col·labora oferint una imatge-pista per tal de resoldre una enigmàtica operació aritmètica. Aquesta imatge està relacionada amb el títol del llibre o un dels dos autors que cal endevinar.

Animeu-vos a participar i obtenir números per al sorteig d'un lot de llibres.


dimarts, 23 de setembre del 2008

Benvinguts, voleu un cafè, un tè...?

Au va, seieu, i trieu:

I ... es va acabar tot.
No va quedar ni un cafè, ni un tè, ni una cervesa ni una pasta. I jo feliç d'haver tingut tanta gent!

dilluns, 22 de setembre del 2008

Colors de tardor

Ens avisen que avui ha arribat la tardor. No hem vist encara els seus efectes habituals, perquè encara no ha tingut temps de fer la seva feina.

I he agafat el paint (el photoshop va moooolt millor i els seus colors són infinits, però ara no el tinc) i m'he posa t a fer-li un homenatge a la tardor.

Un paisatge inventat i un copiat de la Zel Ara mateix, perquè l'ermita dels Oms és un lloc que recordo molt bé i que em va agradar molt.

Com que aquí encara no es nota que sigui tardor, a l'altre dibuix, la trobareu.


L'esperem, i ja que ens avisem podem estar preparats.


Podreu collir:


cabassos plens de bolets

cistells plens de colors

braçades plenes d'olors

butxaques a vessar de cruixits de fulles

motxilles plenes de boires matineres

i cireretes d'arboç a bosses plenes.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Converses de gossos.

Des del porxo, tranquil·litat als camps, al poble.
Silenci efímer.
Un gos borda, molt a prop. Un gos veí.

No sembla enfadat, no sembla espantat. Tampoc té un to de defensar la casa ni el territori. Borda amb una certa parsimònia. Sembla com si demanés humilment alguna cosa, com si reclamés una mica d'atenció.

Un altre més llunyà li respon. Sembla que li segueixi el to, ja que tampoc no borda esverat. Un tercer, més llunyà encara s'hi afegeix.

Els escolto amb atenció, realment sembla que parlin. Recordo una pel·lícula de dibuixos on els gossos es comuniquen de lluny, ara no sé si era "101 dàlmates" o potser la "Dama y el vagabundo".

El veí calla i calla gairebé immediatament el segon. El tercer no vol donar la conversa per acabada i fa uns quants intents de continuar-la. Lents, espaiats, sense insistència.

Finalment es dóna per vençut i tots tornen a callar.



dimecres, 10 de setembre del 2008

L'estelada al cor

11 de setembre.


Diada Nacional de Catalunya


Manllevo el post de Joan Grau AMB L'ESTELADA AL COR


del blog El cop d’ull


I ja posats a menllevar manllevo més coses.
He trobat una citació del meu admirat Pedrolo
a Diccitionari, adient per a la diada.
*

Citació completa: Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.

diumenge, 7 de setembre del 2008

Relats conjunts



Ho tenia tot:

Un palau a la seva disposició.
Un pare ric que cedia a tots els seus desitjos.
Criats i lacais que la servien en tot moment.
Les millors robes, les millors pells.
Un cotxe i un xofer per a ella sola.
Tots els capricis i les joies.

I fins i tot
uns quants pretendents
que la voltaven per interès.

I ningú,
ni ella mateixa,
no podia saber
si tenia aquella mirada freda
perquè no trobava l'amor
o no trobava l'amor
pel glaç que escampava amb la seva mirada.

dimarts, 2 de setembre del 2008

Camins oberts

Pintura de Francesc Salvador
.
.
.
Camins oberts
quan l'estiu ja s'acaba.
Camins llunyans
amb paraules maragdes
i horitzons no explicats.

dilluns, 1 de setembre del 2008

Torno



Torno, com sempre
alleugerint l'absència.
Sembro petjades
a la vora dels camins,
perquè puguis trobar-me.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari