Primer cel

fra miquel ha dit...

El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat
(Jaume Sisa)

15 / setembre / 2009 00:42

En Lluís Gil, col·lecciona cels, com que no li puc oferir fotos, li ofereixo dibuixos de cels que he trobat a Blogville. Si li agraden més els originals, segur que els hi deixaran, però si vol els meus dibuixos també els hi deixo.

Un cel de la Cris

El cel es guarneix amb collarets

vermells i ataronjats.

Jo els treno amb els meus dits

per posar-los després

com els colors d'aquest instant

sobre la teva pell.

Silenci

foto trobada a La paraula escrita

Un enyorat moment de silenci.

A vegades cal anar-lo a buscar tant lluny...

que el pesco al vol, el prenc

i me'l faig meu.

Un instant de contemplació,

quan miro a través dels seus ulls,

els núvols, el cel i trobo l'ànima.

Herbes i flors - Llibreta de vacances 10

En un gest suau, resegueixo les flors.

Les herbes de mil colors, verdes i seques.

Les vaig trobar en el camí, de les vacances.

Com paraules inaudibles,

com somriures coneguts i esperats.

Fem camí, plàcidament,

travessem els dies.

Comença el dia - Llibreta de vacances 9

Dibuix del pantà de Sau, des del parador. Gairebé no sortia el campanar, just una punteta. Us l'ensenyo ja que quan està tant ple normalment no el treuen per TV3.

Comença el dia, arran d'aigua.

Dia de records i de paisatges oblidats.

D'aigua, de cingles, de bosc espès.

Com pot acollir tota la infantesa, un sol dia?

Arenys de Munt

Per a més informació aneu a la seva web

Tant greu és preguntar?

Creieu que podríem fer com els D'Arenys de Munt i fer un referèndum blocaire?

Un altre municipi s'ha afegit a la iniciativa: Bravo per Seròs!!! (Gràcies, Trini)

Papallones blaves. Llibreta de vacances 8

També n'he vist de blaves.

Era el primer matí

quan encara no havia trobat el meu pas.

Caminava amb tu

i junts ens fèiem papallona, herba i flor.

I dins el bosc d'ombra fresca

somiàvem encara dels dies

que ens queden per caminar.

Mai, la nedadora.

No sé si coneixeu el Blog dels contes "divers" de la Sílvia. Jo m'he estrenat aquesta setmana mateix i us poso l'enllaç per si el voleu conèixer i saber el seu funcionament.

MAI, LA NEDADORA

A la Mai, li agradava l’aigua amb bogeria, quan anaven d’excursió, sempre mirava de trobar algun rierol, un safareig, i si no, qualsevol bassal li anava bé. S’hi llançava i sempre la deixaven gaudir de l’aigua.
I per això, la Mai no entenia que quan anaven a la piscina, no la deixessin banyar. La feien estar quieta i asseguda tot dient:
- Mai! Seu! A l’aigua no, aquí està prohibit!
La Mai era obedient, però s’avorria molt.
Un dia, aprofitant que l’Anna jugava distreta es va posar el flotador.
Quan l’Anna la va veure, li va fer tanta gràcia que tot posant-li les ulleres li va dir:

-Au va, tira’t, Mai, farem que no t’hem vist.
La Mai es va tirar i va nedar tota una piscina i va sortir com una princesa que volgués lluir el seu vestit. Ningú no es va enfadar. Tothom reia només de veure-la.

Llibreta de vacances 7 Camps

S'allarguen les ombres.

Els colors torrats del final d'estiu

s'aprofundeixen.

Les hores es prenen el seu darrer temps

abans de convertir-se en breus estones

que se'ns escolen entre els dits.

Si jo fos de terra

voldria ser d'aquest color ataronjat

que s'apregona al capvespre.

Si tu fossis un arbre m'asseuria a la teva ombra.

llibreta de vacances 6

Encara hi som a temps de pujar cims

encara hi ha pedres que s'emmirallen als llacs.

El verd ja cobreix les aigües

i la pedra veu impotent,

com s'esborra la seva imatge.

Llibreta de vacances 5

Els llacs, perquè puguin continuar essent llacs, necessiten unes condicions determinades de renovació d'aigua, de nivell, de cabdal. Si no les tenen, ja sigui per causes naturals o artificials... la vegetació, les herbes, els joncs, les bogues... van ocupant el llac i amb les seves arrels, fulles, tiges que van fent gruix amb el llot del fons, van reduint la profunditat del llac i el llac va morint o desapareixent mica en mica.

Als llacs del Pessons, tocant a l'estació d'esquí de Grau Roig, agafen aigua dels llacs per a fer neu artificial. La conseqüència és que els llacs afectats, s'estan morint, colonitzats per la boga o "bova", com en diuen allà dalt. Diuen els entesos que en una vintena d'anys els llacs deixaran d'existir i com a molt quedaran aiguamolls. Em sembla una gran bestiesa tot plegat. Una més.