Una Comissió organitzadora, divertida, eficient i que va deixar-ho tot a punt per fer-nos riure, somriure i gaudir d'una llarga vetllada...
Lectures col·lectives, escrits a gairebé 40 mans, jocs, sopar, intercanvi de llibres, pastís d'aniversari... vam estar junts unes quantes hores, però tot va passar emocionadament ràpid.
Costa de repartir-te com voldries, amb tanta gent maca per xerrar i per conèixer.
Retrobaments de blocaires que ja coneixia, de companys, d'amics, amb els somriures corresponents...
La descoberta il·lusionada, d'aquells que fa temps i temps que conec virtualment i l'abraçada real.
Les descobertes sorprenents de gent que no havia ni vist ni llegit mai... i que de sobte semblen ja amics de tota al vida.
Moltíssimes gràcies a tots , van ser una colla d'hores fantàstiques, que em mantenen el somriure ben dibuixat. Gràcies a la Comissió i sobretot al Veí que ho ha muntat.
Fins a la propera, amics!
PD: De moment les úniques fotos que he vist són les del Barbollaire a les Cambres Buides.
La llàstima és q la nit no tingués 20 hores per poder parlar amb tothom llargament. Un plaer retrobar-te, ja ho saps.
ResponEliminaVols dir que amb 20 hores hagués estat suficient? :)
EliminaUn plaer veí, gràcies per la festa!
Gràcies per la festa, veïnet
Eliminaque maco, i quina enveja
ResponEliminahe d'aprendre a sortir de sota la pedra !!
petons
Doncs sí sargantaneta, per què no? T'agradaria segur! Petonassos!
EliminaCelebro que anés bé, que no podia ser d'altra manera, és clar. Segur que els que no hi vam ser en sentirem a parlar molt aquests dies.
ResponEliminaT'explicaré una anècdota, XeXu, hi havia un noi jove, que jo no coneixia encara i les persones amb qui estava jo més a prop en aquell moment tampoc. Tot de cop una d'eles diu "No serà en XeXu" i jo com si et conegués de tota la vida (gairebé que sí, oi?) ;) vaig dir sense pensar-m'ho "No, en XeXu segur que no és!"
EliminaPerquè vegis si et tenim present, et veiem fins i tot quan no hi ets...
Hehehe, gràcies per recordar-me, he somrigut en llegir això que expliques. No em diràs els pecadors també? Almenys qui era el noi que algú va pensar que podia ser jo... Com em coneixes Carme, tota la vida, i tant!
EliminaQue bonic va ser, Carme¡
ResponEliminaque fantàstic conéixer-vos i sentir les vostres veus. És encantador conèixer de primera mà les persones que hi ha darrere els blocs.
Va ser una vetllada inoblidable, que repetiréssegur.
Em va encantar conèixer-te i veure que ets exactament com pensava... un encant
Petons, abraçades i amb moltes ganes de repetir.
Ens anem llegint
Sí, Carina, va ser bonic i l'entusiasme d'algunes persones, com tu, que transmeties emocions a dojo, ho van fer encara més i més bonic. Em va agradar sopar ben a prop teu i poder-te conèixer millor. Petons, nina, abraçades i les mateixes ganes de repetir que tu.
EliminaEns anem llegint, preciosa, ja has arribat a casa? :) amb molta son?
Jo no serveixo per aquests actes... però em semblen bones iniciatives, felicitats.
ResponEliminaPer què no? va ser un acte ple de gent mac a i encantadora... tu hagueres estat una persona maca més... :) però cadascú ha de seguir el seu camí.
Eliminaveig que va anar prou bé....felicitats a tots
ResponEliminaProu bé es queda curt, Joan, molt i molt bé! :)
EliminaCom sempre, un goig retrobar-vos a tots!
ResponEliminaSobretot a tu, Rita, que virtualment t'ha tornat tan cara de veure... Petonassos, guapa!
EliminaQuina envejeta em fas venir amb aquest resum.... heheh! M'alegro que anés tan bé i és que a mi encara em costa de creure (pel poc temps que fa volto per aquí), però això de la catosfera és quelcom meravellós!! Algún dia també m'agradaria coneixer-vos... algun dia!
ResponEliminaSegur que sí, Algun dia, Alba... tot plegat és ben especial!
EliminaDoncs, tal i com ho comptes, no sembla un sopar veïnal, no dels que jo conec.
ResponEliminaVeïnal de Blogville, és que Blogville no s'assembla a cap altre veïnat.
EliminaCarme, va ser una nit realment inoblidable, gràcies a tots els qui ho vau fer possible, i tan de bo en poguem anar fent més.... A mi m'ha tornat a despertar el cuquet blocaire!! Un enorme petó, ets un cel :)
ResponEliminaCris, ara t'he vist actualitzada a la barra lareral1
Eliminadesprés dels comentaris me n'hi vaig corrents...
Una emoció i un plaer haver-te conegut, preciosa, quant de bon rotllo portes posat per repartir... noieta, que bé que vinguessis!
Un petó també per actu igual d'enorme!
Què bé tenir aquestes oportunitats de passar de la virtualitat a la realitat, fent petits tastets reals. És difícil saber quina era la família del nuvi i quina de la núvia. :)
ResponEliminaRafel, difícil de veritat... o potser és que hi havia molts nuvis i moltes núvies, ves a saber!
EliminaUna trobada de gent coneguda i desconeguda alhora, pel que descrius, segurament inolvidable!
ResponEliminaHauré de fer una guardiola per al proper?
Amb gent tan maca, m´entren ganes de participar-hi...algun dia.
Enhorabona a tots i a tu, Carme, per fer possible que ens arribi!!
Pots començar a fer guardiola, sa lluna, faràs bé si et decideixes a venir.
EliminaLes reunions de gent maca sempre deixen un somriure de reserva.
Gràcies guapa!
un plaer coneixer gent que havia llegit i d'altres que llegiré i seguiré de ben segur. Lo millor de la nit, els somriures de sèrie que duiem tots, que s'agraeixin doblement en aquests temps on tot pinta fosc i gris. No cal buscar la llum al final del túnel: la duem tots posada. Fins la propera!!
ResponEliminaTot un plaer realment, ja et tinc enllaçada, que no t'hi tenia encara!
EliminaEspero que ens durin els somriures... fins a la propera!
Carme, jo te'n vaig demanar cinc cèntims, però ens has regalat tot el duro...
ResponEliminaSembla que va ser una trobada d'aquelles que fan història i me n'alegro molt, sempre és plaent retrobar amics i conèixer-ne de nous, sobretot si hi connectem pels sentiments...
Una abraçada.
Moltes gràcies, M Roser! Una abraçada.
EliminaI les fotos on són? quina enveja sana...i si l'any que ve poso casa meva d'hotel vindreu a organitzar-ho a Mallorca?
ResponEliminaLes fotos encara no les tinc, n'hi ha d'haver moltes, hi havia moltes càmeres.
EliminaFrancesca, quines idees! A veure si et trobaràs la casa envaïda, sense saber com...
Ara ja estàs llençada a la pintura. El poema del dia 12 ja parles sobre els colors que s'escapen...
ResponEliminaA sobre sopa, no puc entendre de on pots treure tant de temps, i fer-ho tan bé a sobra. (Enveja positiva que tinc)
No cal que m'envegis, Noieta, que tu ho fas moooooooolt millor que jo! :) I del sopar, jo no he fet cap feina, només n'he gaudit!
EliminaVa estar superbé. Una abraçada!
ResponEliminaUna alegria tornar-te a veure, kwei!
EliminaQuin goig tornar-te a veure.Van faltar hores però ho vam suplir amb emocions.
ResponEliminaFins la propera Carme wapa!!!
Igualment et dic, Joana, guapa.
ResponEliminaVisca les emocions!
Ben escrit i ben dit...et dono la raó en tot....una trobada molt ben organitzada on tot va anar bé i va esser divertit, emotiu, amigable i festiu ...ja se sap entre veïns! una abraçada!
ResponEliminaEi! No et pensis no tots els veïns són tan ben avinguts com nosaltres! va ser molt divertit, Elfree, llàstima que vas quedar-me una mica lluny. :)
EliminaSenzillament fantàstic! D'aquelles trobades que hores i hores després encara et van proporcionant somriures!
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Que durin, fanalet... els somriures, vull dir. Les abraçades també!
EliminaDifícil escriure tots els sentiments viscuts... A mi se'm va fer molt curt. Un petonet
ResponEliminaDifícil o impossible, Khalina, a mi també se'm va fer curt i van ser una bona pila d'hores eh?
EliminaHe anat a veure les fotos que dius... Quina gentada!! :-)) Segur que ho vareu passar genial!!!
ResponEliminaA veure si en poseu més!! :-))
Tu també tens anècdota, Assumpta. Una super blocaire, em va dir "escolta tu que la coneixes, que ho vaig verue al blog, em pots dir si ve l'Assumpta?" Jo vaig dir, no, no vindrà! :( I ella va contestar, oh! tant que m'hauria agradat conèixer-la. Em va semblar tant maca a la vostra trobada!
EliminaO sigui que una mica també hi éreu... alguns que no hi éreu!
Ooooh!!! Ai, ai, CARME!!... que em faràs emocionar... Aquesta si que no l'esperava!! Quina il·lusió :-))
EliminaQui eraaaaaaaaa? :-))))
Era la Montse o Arare, Des del meu mar. Les coses maques es poden dir sempre i també qui les ha dit, oi?
EliminaUaaaaaaaaaau, quina gràcia! Si, jo sempre li dic ARARE :-)) Què maca!! Ostres, si algun dia la conec li faré una abraçada ben gran!! ;-)))
EliminaCarme, carinyo!
ResponEliminagràcies per l'enllaç...
jo vaig fer poquetes fotos, que per això ja havia fotògrafa oficial...
les que salvi de la selecció, no sé si les penjaré... sense permís de totes i tots... faré com l'altre cop les enviaré i que cadascú decideixi...
Va ser fantàstic tornar-te a veure i compartir una estoneta amb tu...
Ah! i que me seguissis la veta a l'arribada, amb les altres dues nenes, i ens entréssim com la bruixa avorrida i les tres bessones...
toi fatal!
moltes gràcies de nou
petonets dolços, dolços, nina estimada...
Va ser graciós això de les tres bessones i la bruixa avorrida, i així mateix ens van fer una foto oficial!
EliminaVa ser fantàstic, poeta! Moltes gràcies a tu per les fotos. Esperem la resta, eh?
Un petó, maco!
Que bé que m'ho vaig passar! I va ser molt enmocionant per mi, una aprenenta, coneixer aquests blogaires de "llegenda" en persona! I tots tan agradables i tan macos.
ResponEliminaTu, Carme, ets tal hi com t'havia imaginat: encantadora.
I tu també, Glòria, i treballadora, sempre al peu del canó!
EliminaM'ha agradat molt poder-te abraçar i parlar una mica amb tu! Gràcies, guapa!
Si que van faltar hores... Dies, potser!
ResponEliminaHaurem de repetir.
Al proper sopar m'assec al teu costat i xerrem :o)
petons
Repetirem, Miquel! Segur que sí! Jo crec que un a l'any no ens l'hauríem de perdonar.
EliminaLa propera xerrem! :) petonassos, maco!
Doncs encara que dius que és una missió impossible te n'has sortit molt bé. Uns cinc cènbtims molt ben aprofitats que reflecteixen tot el bé que va anar la nit. Me n'alegro molt que us ho passessiu tant bé. :-))
ResponEliminaGràcies Mc, per passar-ho bé, no hi ha com voler-ho passar bé i t'asseguro que tots volíem!
EliminaUn magnífic resum, Carme. He voltat per molts blogs dels assistens al sopar i la veritat és un plaer llegir tots els sentiments, totes les emocions que vau sentir i dipositar. Haurem d'estar més atents a la propera per a quadrar bé l'agenda!
ResponEliminaPorquet, a la propera t'hi esperem! La veritat és que quan veus que les relacions virtuals generen afectes tan reals que es noten només a la primera mirada i a les abraçades... fa molta sensació de felicitat.
EliminaEncara no t'he dit res? Pensava que ja t'havia comentat. Va ser un plaer parlar-te en viu i en directe i tenir-te al costat a la taula. Ets tal i com t'havia imaginat, tu sí. Ara suposo que s'obra una nova etapa i que el continuar-nos llegint serà encara més intens. Segur que això no quedarà així i ho repetirem algun dia. Petons.
ResponEliminaI tant que no repetirem!
EliminaEm va agradar molt, també seure al teu costat!
I poder-te "veure" mentre el llegeixo serà tot un plaer.
Carme, va ser un plaer retrobar-nos i compartir la vetllada, els somriures, les abraçades, les complicitats, l'amistat i l'estimació que poc a poc anem conreant...
ResponEliminaUna celebració inoblidable i molt especial per tots els/les blocaires-veïns/es d'escala que hi vam fer cap.
Segueixo somrient i il·lusionada de poder seguir inventant els somnis que ens donen vida!
Petons bonica!
mar, preciosa, sort que ens vam trobar una mica abans allà a fora, que sinó gairebé no et veig, bessona! :) Espero les fotos amb candeletes.
EliminaUna abraçada ben forta, estimada!
oh!! la primera de les cróniques que llegeixo. Genial, devia ser una nit genial. Me n'alegro moltíssim!!!
ResponEliminarits, et vam trobar a faltar... ho vam comentar amb la fanalet... va ser bonic! Gràcies, preciosa!
Eliminaaviam si puc no faltar la propera (bé, la propera si és la TBFC a Berlin, serà que no tp, xò espero que hi hagi alguna més propera)
EliminaSaps, Carme? hi ha blogs que són una magnífica lectura matinal, de primera hora, com aquella petita píndola que fa efecte amb ben poques i ben escollides paraules.
ResponEliminaSe m'ha girat feina... ;-)