dimecres, 24 de setembre del 2008

Espiadimonis










Damunt d'un cactus

beu, l'espiadimonis

suc de rosada.


Aportacions afegides espontàniament als comentaris, d'alguns dels poetes dels blogs:

Mentre el primer raig de sol

li escampa, entre cançons,

totes les irisacions de la matinada.

Barbollaire

El cactus de matinada

espera amb ansia

les petjades de la

seva estimada d'ales plegades.

Núria (Fènix)

La simplicitat augmenta,

la intensitat també.

Síntesi, haiku...

La grandesa de les petites coses.

Joan Grau

I els dimonis, avergonyis,

es van amagar.

Una criatura tan fràgil

els veia fer mal

i no perdia bellesa.

Laura


13 comentaris:

  1. Apa, haiku i dibuixet per il·lustrar-lo, què més es pot demanar?

    Vaig a canviar el nom de l'enllaç i posar això de 'nova'. Però penso jo, per què canviar-li el nom, si amb Col·lecció de moments ja quedaria la mar de bé?

    ResponElimina
  2. mentre el primer raig de sol
    li escampa, entre cançons,
    totes les irisacions de la matinada



    petonet dolç, nina
    :¬)***************


    PS. per cert.... has dibuixat una libèl·lula i no un espiadimonis. Tinc una... Espera, espera...

    Aquest dibuix és el que m'imagino que és?????

    Les dues fulles... la bèstia... els colors...
    I jo ara que dic?

    gràcies? (que pobre, no?)
    (ja! ara no ho serà i quedaré com un cregut...)

    ResponElimina
  3. Qué cuco!!!

    M'agraden aquets moments que vas col·lecionant.

    Un petó

    ResponElimina
  4. M'agrada la nova col·lecció de moments. Benvinguda al bloguer!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Ai, Xexu, tens raó, però no sé perquè no es diesin igual els dos blogs...

    Barbollaire, i quina diferència hi ha entre una libél·lula i un espiadimoinis? Jo és que els insectes... potser no filo gaire prim, però jo creia que era el mateix.

    No cal que diguis res, poeta, ja veuràs que m'he empescat una petita sèrie, que durarà 4,5 o 6 dies, ja veurem, que li he posat per etiqueta PAT, (poesia amb traç) quina xorrada oi? Petonet dolç.

    Gràcies, Albanta. Petonet .

    Una abraçada, Anna.

    ResponElimina
  6. I jo que pensava que PAT era Poesia Amb Tendresa!!!
    Clar que també podia haver significat:
    Pa Amb Tomaquet...
    Platja A Tamariu...
    Plat A Taula...
    Parlant Amb Telefònica...
    Passejo Amb Tricicle...
    Plàtan Amb Taronja...
    ...

    Potser massa PAT's per un dia? X¬DDDDDDDDDDDDD
    Perdona, nina, ja saps que si no em prenc la medicació em surt el gamberru i ja ho emboliquem tot...
    X¬DDDDDDDD!

    Ara la nota pedant. Segons Viki(pèdia):
    "Les libèl·lules són un xic més grans que els espiadimonis i es poden diferenciar quan descansen, ja que les libèl·lules ho fan amb les ales esteses i els espiadimonis amb les ales arreplegades cap enrere."

    Aquest tema, discussions a sang i foc amb en Pd40 i elur... X¬DDDDDDDD!!

    Ei, nina, TUBD (Tingues Un Bon Dia)

    Petonet dolç
    :¬)****************

    ResponElimina
  7. El cactus de matinada
    espera amb ansia
    les petjades de la
    seva estimada d'ales plegades.


    És el primer vers que faig de la meva vida. uffff. cal un xic de comprensio de part vostra .Gracies .

    ResponElimina
  8. hola!!!

    uns coneguts han començat a enganxar poemes pels carrers de sants i jo deseguida he pensat en tu!

    t'animes a enviar-me un teu, o em done permís a mi per escollir i se'l pasem????

    mil besets!!!

    mira aquí: http://www.fotolog.com/psico2012/48447497

    ResponElimina
  9. La simplicitat augmenta,
    la intensitat també.
    Síntesi, haiku...
    La grandesa de les petites coses.

    ResponElimina
  10. Què és un espiadimonis? No ho havia sentit dir mai.

    Els haikus se't donen molt bé :)

    ResponElimina
  11. No sé, Barbollaire, no em molesten gens cap dels PAT que proposes, per més que n'hi hagin, no fan cap nosa. Imaginació desbordant la teva. Gràcies per la teva informació insectívora. Sempre va bé aprendre coses.

    Núria, molt bé el teu poema, ai! si t'entra el cuquet... t'afegirem al club.

    Mercè, tens tot el permís que vulguis per enganxar un poema meu a les parets de Sants, em fa il.lusió i tot. Em recorda J.V. Foix que tenia una frase preciosa sobre enganxar poemes a les parets o llençar-los des dels terrats. Endavant!

    Joan, molt bé les teves aportacions poètiques! En faré un post de totes.

    Noves Flors, és com una mena de libèl·lula, però si llegeixes el vomentri del Barbollaire ho sabràs amb més precisió.

    ResponElimina
  12. I els dimonis, avergonyis,
    es van amagar.
    Una criatura tan fràgil
    els veia fer mal
    i no perdia bellesa.

    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  13. Un poema més a la meva llista. Gràcies Laura, Petonets.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari