dissabte, 23 de maig del 2009

Lliri

Com un lliri blanc damunt del verd,
així l'instant en la roda del temps,
així un sospir entremig dels mots,
així un bes damunt d'un silenci.

onatge segueix la idea...


He besat el silenci
i el gemec del record
ha fet caure els pètals
d'un lliri blanc
als llavis del món...

14 comentaris:

  1. Carme, et superes cada dia... dibuixant i escrivint... Una preciositat!
    Petons!

    ResponElimina
  2. És un goig passejar-se pels teus jardins i xuclar els teus pensaments
    reflexions i imatges. Gràcies !

    ResponElimina
  3. Carme t'estas convertint en una "Super professional" del dibuix!!! Jo em quedo parada de lo bonics que son, i no és gens fàcil.. A més a més acompanyats dels teus mots sensibles, tendres....

    És un privilegi passejar pels teus jardins.
    Un petonet i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Si senyor, conjunt per col·leccionar. Detallista incoruptible. Anton.

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb Rita, et superes cada dia. Quin art! Un petonet

    ResponElimina
  6. Carme, com m'enamores! El lliri m'encanta, una de les flors més maques! I t'ha sortit tan bonic,tant el dibuix com el poema! Felicitats!

    ResponElimina
  7. I així... un silenci vessant estima.
    Un dibuix molt bonic.

    ResponElimina
  8. Preciós Carme, paraula i imatge!! No has pensat de fer una exposició??

    ResponElimina
  9. Com sempre m'encanta!
    Els lliris m'agraden. I és que de vegades vaig amb el lliri a la mà.

    ResponElimina
  10. un instant en la roda del temps...
    una col·lecció d'instants i moments i regals...

    ResponElimina
  11. I l'olor que desprèn m'arriba i es barreja amb un bol de llet amb Cola.cau...
    Bon cap de semana Carme!

    ResponElimina
  12. Hola Carme, ja saps com sóc...

    He besat el silenci
    i el gemec del record
    ha fet caure els pètals
    d'un lliri blanc
    als llavis del món...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  13. Què macos són els lliris!!

    Sempre em fan pensar en quan era petita al poble del meu avi (al Berguedà) un dia el Mossèn del poble ens va deixar arreglar uns jerros i jo no sabia quines flors eren... I em van dir "són lliris". Ho tinc gravadíssim com si fos ara :-))

    ResponElimina
  14. Gràcies, Rita.

    Gràcies a tu, carles!

    Anna, mica en mica, he anat practicant, encara em falta molt.

    Anton, només col·lecciono coses que no es poden tocar... i detallista també sobretot en coses queno es poden tocar. Hi ha detalls d'altres menes, també importants que sempre em passen per alt.

    Gràcies Patricia!

    Una abraçada, Cèlia!

    Noves flors, un silenci vessant... estima, que preciós. Gràcies.

    Albanta, em feu molta gràcia amb això de l'exposició. No sabria ni com, ni què, ni on, ni quan... no, no, no em sembla material per fer una esposició. Però m'afalagues!

    Un dia ens hi trobarem, doncs Khalina, amb el lliri a la mà... tot i que amb els anys de tant en tant el deixo una estoneta, però no me n'adono i el torno a agafar de seguida.

    Fanal blau, hi ha moments que destaquen més que els altres, de bonics, com un lliri blanc.

    Bona setmana, Joana, un bol de llet amb Cola-cao, que bo!

    onatge, gràcies pel teu poema, és una bonica continuació...

    Assumpta, ja voldríem aprendre sempre les coses amb tanta facilitat. Potser l'olor et va ajudar a recorar-ho. Els records acostumen a enganxar-se a les olors.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari