Creix la rosella.
En els marges del temps,
vermell esclata.
D'un diàleg inspirat de casa la Consol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Vermells que pinten els nostres camins de desig.
ResponSuprimeixCap metàfora del desig em sembla més encertada que les roselles.
SuprimeixM'agraden les roselles i m'agraden els haikus perquè amb tan poques paraules poden dir tant.
ResponSuprimeixFan bona parella, haikus i roselles. :D
SuprimeixT'ho dirà en Raimon:
ResponSuprimeix"D'un roig encès
voldria el món,
i dir les coses
tal com són."
Que difícil és dir les coses tal com són quan s'ha instaurat la "postveritat" i la mentida arreu.
SuprimeixDe la postveritat no se n'hauria de dir la postmentida?
SuprimeixI tant! A més a més ens regalen el joc complet: la prementida, la mentida podrida i la postmentida, perquè no hi hagi cap dubte.
SuprimeixAquesta vegada, el dibuix sembla una fotografia! :p
ResponSuprimeixNo, de veritat. Bonica fotografia, bonica rosella i bonic haiku. Un plaer visitar el blog, com sempre.
He, he, he... quin vermell més ben trobat, oi?
SuprimeixGràcies Vicent!
Segueixo cantant amb el Raimon:
ResponSuprimeix"Ara digueu: la ginesta floreix hi arreu del camp hi ha vermell de roselles"...
Son molt boniques les roselles però com el temps, efímeres! Preciosa la foto.
Bon vespre, Carme.
Gràcies M Roser, avui esteu molt musicals...
SuprimeixCom de bé li escauen, els colors vius, a la primavera!
ResponSuprimeixSón els seus colors, guanyats per mèrits propis.
Suprimeixel goig de contemplar unes roselles !!!
ResponSuprimeixSempre m'arriben al cor.
SuprimeixNo deixa de sorprendre'm mai la rosella -al meu poble es diu ruella- que pels cultius de cerals és una mala herba, com més n'hi ha pitjor, i que pels que ens ho mirem és una meravella, com més n'hi ha, més meravella. Molt maca la fotografia i molt maco el haiku.
ResponSuprimeixUna abraçada, Carme.
Ruella és molt bonic també. Ja coneixia la paraula.
SuprimeixAquest cap de setmana he llehit Les cadenes subtils. Molt bé!!!
Ja en faré un post.
Una abraçada
Llegit, volia dir...
SuprimeixM'agraden molt les roselles. Abans donava gust veure-les enmig dels camps de blat. Ara costa trobar camps de blat, però les roselles continuen sent una alegria per a la vista.
ResponSuprimeixAra, Mari, potser costa més trobar blat que no pas roselles... elles segueixen al peu del canó!!!
SuprimeixLes roselles també formen part del teu nou blog, veig!
ResponSuprimeixM'agrada molt el vers del mig d'aquest haiku.
Gràcies, Helena!!!
Suprimeix