dijous, 4 de juny del 2009

La caseta

Portes tancades,
la caseta s'enyora,
dels teus somriures.
Obre la porta,
esborrarem la pols.
Els colors tornen.

19 comentaris:

  1. Obrir la porta de casa sempre ens esbosa un somriure de tranquilitat.

    ResponElimina
  2. es com arrivar al refugi...
    es la calma...
    es el repos.
    saps que m'agrada molt la tancada?

    ResponElimina
  3. La porta tancada també pot amagar somriures a dins...
    :-)

    ResponElimina
  4. ...i deixarem entrar la caloreta de l'estiu! :)

    ResponElimina
  5. uns haikús molt bonics que posen somriures als llavis!
    una abraçada!!!

    ResponElimina
  6. Somrien obrim la porta de l'optimisme?
    I les portes de l'amistad?
    I les portes de la comprensió?
    En un casal hi ha moltes portes, per guardar, per acollir...per...
    Anton.

    ResponElimina
  7. Carme!!! ostres... és magnífic. Jo no sé si fas primer el poema i despres el dibuix... o tens una idea, la dibuixes i després busques (i trobes) les paraules més encertades, però queda preciós!!!

    ResponElimina
  8. Molt bonic, Carme, i agraïda d'esborrar la pols perquè l'al·lèrgia, aquests dies, m'ha fet tornar a recaure!

    ResponElimina
  9. Quin contrast més maco. Porta oberta-porta tancada... A mi m'encanta tindre-la mig oberta perquè hi entrin les veïnes, el que passa que tal com està el pati és fa difícil!

    ResponElimina
  10. Avui he deixat la `porta oberta ,per tothom qui vulgui entrar .
    Avui ès el meu aniversari, i com la porta,el cor tambè ès obert cap a les persones que hi han volgut entrar per felicitar-me .He mirat de fer d'aquest dia una trovada d'amor i d'amistat .
    Quines portes mès boniques ,Carme.
    Renoi!! els colors !!.
    Gràcies per compartir.

    ResponElimina
  11. Sempre molt millor amb les portes obertes ;)

    ResponElimina
  12. Ara mateix, Carme, per fer broma, més val que no obri cap porta ni cap finestra...molt em temo que sortiria tot allò acumulat al carrer a tall de "buidatge global" d'escombraries...a l'estiu serà una altra cosa...

    ResponElimina
  13. Val mes no deixar mai una porta tancada... si més no, que estigui entreoberta :)

    ResponElimina
  14. Obrir portes sempre és un bon senyal. I esborrar la pols és senyal de vida.
    Fantàstic com sempre!

    ResponElimina
  15. És realment increïble com un element tan bàsic com la porta pot guardar tants somnis, tantes històries i també com a vegades s'obrin de tant en tant per donar oportunitats :)

    Besets!

    ResponElimina
  16. Això d'esborrar la pols sona prou bé, oi? "La pols apaga els colors" diu el nano amb el drap a la mà...
    ;)

    ResponElimina
  17. USB, m'has fet adonar que no havia contestat cap dels comentaris... i això que sempre ho faig, però ara ja no cal, et contesto només el teu...

    Em pensava que t'agradaven les portes obertes i des de dins... :)

    Aquesta és una porteta, petita però és bonica, a mi m'agrada. Te la pots endur si vols i sila vols en foto... te la puc fer.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari