dimecres, 1 de juliol del 2009

Diàleg

Si parla un somriure,
un murmuri li contesta.
La mà explica mil tendreses
la pell respon silenciosa.
Si es fan preguntes els ulls
tornen a parlar els somriures.

Aportació de Fanal Blau:

Si somriuen uns ulls,
uns llavis li responen.
La pell li parla a la tendresa
d'unes mans que,
suaument i silents
ens acompanyen la mirada.


Aportació de Barbollaire:

Si el somriure ens mira,
ens llueix la vida,
ens acaronen uns llavis,
ens besen les mans,
ens parlen les pells.

La tendresa ens flueix
reconduint l'amor
i el desig
"

14 comentaris:

  1. Sensibilitat màxima amb senzillesa. No es pot demanar més.
    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Un somriure sempre diu moltes coses.

    ResponElimina
  3. Una conversa extraordinària del cos, un esplèndit diàleg!

    ResponElimina
  4. quina conversa més maca, entre la mà i l apell

    ResponElimina
  5. i, tot i així, decidim molts cops que les paraules esguerrin el que diu el cos.

    ResponElimina
  6. Si somriuen un ulls,
    uns llavis li responen.
    La pell li parla a la tendresa
    d'unes mans que,
    suaument i silents
    ens acompanyen la mirada.

    ResponElimina
  7. Ara m'has fet adonar que la pell acient també te els seus colloquis amb l carìcia,li agrada,es deixa subjugar i respon amb com ella és, finament.
    .....
    Quines preciositats, que encara segueixes en la Roda?
    ............
    Carme, tens la gran ensibilitat dels oetes, per més que el margrit que ja ho té tot ens digui qe som versaires.
    Li hauré de enviar uns quants trenets a veure si se'n e surt que no xoquin...
    .....
    Quanta poesia hi ha pel mon tancada sense esboternar, quina llàstima...Anton.

    ResponElimina
  8. Meravellosa comunicació no verbal :-)

    ResponElimina
  9. Ramon, gràcies per passar per aquí!

    Striper, No hi ha cap engruna de nosaltres que no comuniqui alguna cosa... oi?

    Estrip, gràcies!

    Cèlia, gràcies a tu també.

    Jesús, a mi m'espera una conversa... de sopa de lletres, a veure si la imprimeixo, que en pantalla ... se'm fa complicat.

    Óscar, a vegades també ho milloren, eh? que de paraules n'hi ha de molt boniques!

    Fanal blau, em sembla que et poso a dalt... de continuació! Gràcies!

    Anton, moltíssimes gràcies. No m'importa massa que em diguin poeta o versaire o res de res. El que m'importa és gaudir de les paraules i del fet de compartir-les. Saps que ho faig, que ho fem ... això és suficient per a mi.

    Assumpta, una abraçada.

    ResponElimina
  10. Si el somriure ens mira,
    ens llueix la vida,
    ens acaronen uns llavis,
    ens besen les mans,
    ens parlen les pells.

    La tendresa ens flueix
    reconduint l'amor
    i el desig"



    bona nit estimadíssimes "nenes"

    Una bossa de petonets dolços
    Una abraçada infinita

    ResponElimina
  11. Hi ha diàlegs que val la pena resseguir, oi?

    ResponElimina
  12. Barbollaire, això sembla Ja Personatges Itinerants amb les vostres aportacions!

    El diàleg poètic... de l'un a l'altre.

    Noves Flors, i tant que si!

    ResponElimina
  13. Jo també estava ara pensant en Personatges Itinerants en veure com s'ha continuat el poema inicial :-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari