dissabte, 14 de novembre del 2009

Microhistòria: insignificant



Dibuix  d'una foto  de  Fanal blau

Deien que un bacteri vivia  entre les  flors,  els brots  nous,  les  poncelletes  a punt d'esclatar.  
Res  no durava,  les flors es  marcien,  els minúsculs capolls s'obrien  i les  herbes  creixien.  En canvi  ell  perdurava.  
No sortia  a la  foto. 
Ningú  el va  veure  mai,  ningú  va saber si existia.  
Ni ell mateix ho  sabia  realment.

15 comentaris:

  1. Pero tota l'altre vida voltava al voltant de la seva ignorada existència.

    ResponElimina
  2. Pobret bacteri. El que no sap ningú és que ell és pràcticament immortal Si el deixen, creixerà i creixerà produint germanets, i sobreviurà moltes generacions de flors.

    ResponElimina
  3. Sempre apareixen bacteris que destrueixen il.lusions.
    Cal portar una pastilleta d'antibiòtics a la butxaca cada dia i lluitar perquè la vida segueixi.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  4. Potser els pobres bacteris estan descontents de la seva vida...viure a costa de la no vida de l'altre..ha de ser trist...Un dibuix, com la foto, excel.lent!

    ResponElimina
  5. sobrevivint xuclant la vida dels altres. esclar que no sap si existeix o viu, això no és vida.
    molt bo

    ResponElimina
  6. un parasit, ojala tots els que ens envolten no es donessin compte que existeixen, potser aixi n'hi hauria menys

    ResponElimina
  7. Hi he vist el bacteri amb cara de millet...

    Ningú el veia i ell anava fent malifetes de les seves, fins que un dia va venir un auditor amb un microscopi i el va enxampar!

    Ara sap positivament que existeix, i els altres també ho saben. Ara sí tem per la seva existència!!!

    Perdona la conya Carme, però ho li he vist a ell.
    Petons.
    =)))

    ResponElimina
  8. Osti! no sé que ha sortit posat a la última frase,semblo cert president i els seus embolics.

    ResponElimina
  9. M'agraden les teves microhistòries, Carme.

    Que saben els bacteris, pobres, de la vida i la mort dels altres!
    Ells van a la seva i no veuen més enllà dels seus interessos

    ResponElimina
  10. La veritat és que vaig escriure pensant en la insignificància, o la transcendència... o el reconeixement dels altres, que ens vegin i que no ens vegin, la nostra pròpia valoració que depen molt dels altre... tot això, però no vaig pensar en el fet del mal ni de les malaties, ni antobiòtics ni paràsits... però sempre hi ha altres lectures...

    gràcies a tots!

    ResponElimina
  11. siguin quines siguin les lectures, avui que els virus o els bacteris em deixen asseure'm davant de l'ordinador, vinc a donar-te les gràcies per les teves lectures dibuixades!

    una abraçada, carme!

    ResponElimina
  12. Una abraçada, Fanal blau, que bé que els virus i bacteris t'hagin alliberat!

    ResponElimina
  13. Però ell notava l'existència?

    ResponElimina
  14. Cesc, realment és una pregunta genial! Segur que només ell ens podria respondre, jo crec que en un moment o altre la devia notar, pe`ro a vegades no la notava...

    Assumpta... :) una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari