dimecres, 18 de novembre del 2009

Plora


Una fotografia  de Fanal blau,  pintada  amb el meu Paint ...

Plora  la fulla 
la  foscor del seu entorn. 
Ella,  vermell  encès.
Solitària  i perduda.
Onatge  diu:
Plorem pel poema del món.
Les llàgrimes ens fertilitzen,
però no canviem el món,
i la vida continua
solitària i perduda.

Pere ha dit...
Caputxeta  vermella
enmig de la foscor.
Llengua de Rolling Stone
Anton ha dit:
Els ulls de  la fulla
ploren desconsolats.
La llàgrima és  incolora
Ella, color de sang.
Cèlia  ha dit:
Grans esperances
cobreixen els somnis.
Camins d'amor.

Cesc  ha  dit:
plora l'amor, plora l'encís, plora el llençol blanc de la teva suau llàgrima.

27 comentaris:

  1. Parece mentira que se trate de una foto, parece un óleo! o un mosaico de colores que descubre forma final, muy original :)

    ResponElimina
  2. MA-RE ME-VA, Carme!! Et ben juro que m'has deixat sense paraules!!! Ostres...

    ResponElimina
  3. Plorem pel poema del món.
    Les llàgrimes ens fertilitzen,
    però no canviem el món,
    i la vida continua
    solitària i perduda.

    Visca els teus batecs Carme.
    onatge

    ResponElimina
  4. Carme, una preciositat, sembla tal ment feta per un quadre.... el vers impecable, com sempre, ple de sentiment, felicitats de nou i un gran petó :)

    ResponElimina
  5. És una foto, Roquis, manipulada por mi adicción al Paint... Roquis no puedo entrar a Redactado en paralelo, a pesar de las invitaciones... ya lo iré intentando.

    Gràcies, Striper!

    Núr una abraçada, doncs, sens e paraules.

    onatge, no canviem el món... dius... i és una llàstima, necessita ser canviat! t'afegeixo al post.

    Un petó, Cris, gràcies per ser-hi!

    ResponElimina
  6. Caputxeta vermella,
    enmig de la foscor.
    Llengua de Rolling Stone...

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  7. No ploris, fulla preciosa... Vols venir amb mi? La meva mare en té d'altres com tu i les cuida molt bé!! Parla amb elles, les mima... És a Barcelona. Conèixes Barcelona? :-)

    ResponElimina
  8. Ser diferent no és fàcil i, de vegades, fa plorar.

    ResponElimina
  9. Els ulls de la fulla
    ploren desconsolats...
    La llàgrima és incolora.
    Ella, color de sang.
    ...........Anton.

    ResponElimina
  10. "No ploris perque no pots veure el sol perquè les llagrimes no et deixaran veure les estrelles"
    Comencem a canviar les coses petites
    ( o seguim canviant-les) i potser podrem canviar el món.

    ResponElimina
  11. Caputxeta vermella, Pere, que bo! Cap al post!

    Assumpta, gràcies, segur que la teva mare la cuidarà bé... cap a Barcelona!

    I tant que sí, Noves Flors!

    La llàgrima és incolora... també vas cap amunt, al post, Anton.

    Garbí, moltes gràcies per això de nena i també pel 10!

    Gràcies, Joana.

    MH... alguna n'havia aconseguit, però fa molts anys... ara em ve de nou. :) gràcies.

    kweilan, moltíssimes gràcies, maca!

    M'agrada molt aquesta citació, era Tagore si no recordo malament. Tens raó, comencem canviant coses petites... no hi ha altra manera.

    ResponElimina
  12. La fulla plora la foscor del seu voltant però ella amb el seu vermell encés és la la llum que il.lumina el camí de la foscor amb el seu roig que recorda el color del cor i que dona vida.

    ResponElimina
  13. Si, tens raó, Marta, tot sempre té dues cares o dos punts de vista. O la fulla es deia envair per la foscor o és ella que transmet color i llum a la fosca...

    ResponElimina
  14. oh oh ohhhhhhhhhhhhh

    Feia dies que no contemplava els teus dibuixos, i ara estic embadalida de nou

    ResponElimina
  15. Insuperable!!!

    Plorar neteja l'ànima... l'endemà de segur la foscor haurà fugit i tornarà la llum.

    ;)

    ResponElimina
  16. Anònim, em sap greu però no t'entenc!

    Khalina moltes gràcies!

    Assumpta, i tant que plorar va bé! A vegades cal! Gràcies a tu també!

    ResponElimina
  17. ostres, quins retocs que hi has fet! I quanta plorera! :)

    ResponElimina
  18. Grans esperances
    cobreixen els somnis.
    Camins d'amor.

    ResponElimina
  19. plora l'amor, plora l'encís, plora el llençol blanc de la teva suau llàgrima.

    ResponElimina
  20. Me encanta pasearme por tu blog y sentir toda esta parte del otoño sobre nosotros.
    un besito, carme.

    ResponElimina
  21. Sí, Ma-Poc, l'he retocat ... però la plorera ja la portava posada.

    Cèlia i Cesc, m'enduc la vostra poesia. Són uns regalets fantàstics. Abraçades.

    Sauce, como siempre bienvenida a mi blog, un besito, siempre dejando dulzura tras de ti...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari