diumenge, 22 de novembre del 2009

Relats conjunts: La festa d'aniversari


Felicitats  a  Relats  conjunts,  pel seu 3er  aniversari!

Converses  buides
paraules  apreses
solituds  compartides.
Vides  alienes.
No em trobo  ni et  trobo.




25 comentaris:

  1. Carme... GENIAL!!

    Això és el que jo veig en aquest dibuix, quelcom buit, "solituds compartides".
    Jo tampoc m'hi trobo ni t'hi trobo :-)

    ResponElimina
  2. Certament, a vegades, quan més gent tenim al voltant més sols ens sentim. Sobre tot quan "representa" que ens ho hem d'estar passant bé.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt perquè mires el quadre i té alguna cosa de fredor que tu reflecteixes molt bé. Felicitats!

    ResponElimina
  4. molt bo!
    amb poques paraules, dius tantes coses!
    converses buides amb paraules apreses, quantes vegades es donen!

    ResponElimina
  5. M'agrada Carme...tot i que jo pensava que hi erem tots..això sí disfressats!!! :)
    bon diumenge

    ResponElimina
  6. Contundent descripció poètica!
    Difícil trobar-se un mateix en una festa de converses buides! molt bo Carme, molt bo!

    ResponElimina
  7. És que no hi som, Carme, no hi anem, nosaltres a coses d'aquestes....

    ResponElimina
  8. Busca bé, busca bé que segur que el trobes. Trobar-te a tu ja pot ser més difícil. Bona aportació, i felicitats als RC un cop més!

    ResponElimina
  9. Amb poques parules , quantes coses dius!
    T'ha quedat molt bé!

    ResponElimina
  10. Si que de vegades ens sentim perduts en multitut...

    Poques paraules que parlen molt!

    ResponElimina
  11. Vius i morts...
    Al temps
    la negació del ser.
    ...........Anton.

    ResponElimina
  12. Quanta raó tens: com costa trobar-se a un mateix!

    ResponElimina
  13. Tens tota la raó. Les vonverses de la JETPET... no m'interessen gens. Hi ha qui sempre surt i torna a sortir per tal de no trobar-se o no tenir una conversa de tu a tu. Hi ha molta gent que representa que es preocupa de la vida dels altres, per obviar la seva pròpia.

    Carme com sempre has fet una diana social.

    Una abraçada que espero que la trobis.
    onatge

    ResponElimina
  14. Follets com tu,canviaran l'univers. Mua!

    ResponElimina
  15. Assumpta, clar que no ens trobem, és que no hi som! i menys disfressades d'aquesta manera.

    Mc, és que hi ha ambients que ja fan mandra... si a sobre t'ho has de passar bé, ja és demanar massa.

    Gràcies, Clídice!

    kweilan, gràcies també, ja veig que no ens el mirem gaire diferent.

    Striper... així ho veig jo...

    rits, es donen moltes més vegades de les que caldria per la salut mental de tots plegats.

    Joana, doncs molt, però que molt disfressats, eh? al menys jo... :)

    Gràcies, Elvira, m'alegro que t'agradi.

    Tens raó, Zel, no hi anem, i tampoc no hi volem anar... que quedi clar, apa!

    Xexu, doncs no buscaré gaire bé... que no m'agradaria trobar-li...

    Gràcies, Mireia, demà al matí el post fet a mà!

    Ramon, gràcies, jo em trobo millor en grups més petits...

    Anton, la negació del ser... ve després de l'afirmació del tenir... ells s'ho perden, ells tenen, nosaltres som.

    Marta, doncs, siii...........

    onatge, la Jetpet! he, he, he... crec que hi ha molta gent que no sap nio que vol dir una conversa de tu a tu. Una abraçada, si que la trobo...

    ResponElimina
  16. wizard, t'has colat mentre jo escrivia, contestant a cadascú. Gràcies per pensar que puc canviar l'univers... ja m'agradaria tenir una mica de màgia de follet.

    ResponElimina
  17. Tens màgia, Carme... no sé si de follet o de bruixeta bona (potser de petita eres com l'Hermione Granger jeje) però la tens :-)


    (Si no saps qui és Hermione Granger, ho pots buscar a Google jajaja)

    ResponElimina
  18. Assumpta! ara ja sé qui és Hermione Granger! Dona he buscat al Google! I doncs què havia de fer? Si la meva incultura en literatura fantàstica és brutal. Si entre tu i wizard, al final aconseguireu que llegeixi coses d'aquestes. No he llegit ni un Harry Potter, ni un dels llibres fantàstics que llegeix wizard.

    Dona una mica "empollona" si que era, la veritat, però en màgia no! En mates! je, je, je... que finalment vaig abandonar per la psicologia.

    Al menys hagués après màgia... com la Hermione!

    Gràcies a tots dos. M'afalagueu, però a vegades va bé...

    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Sí senyora!

    Un gir completament diferent a tots els altres relats!

    Realment tens raó... s'hi veu gent molt sola, al dibuix....

    ResponElimina
  20. Oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

    ResponElimina
  21. En el dibuix potser sí, però creus que serien buides les converses si la festa fos de blocaires? ;-)


    (M'estic posant al dia de RRCC :P)

    ResponElimina
  22. Gràcies a tots...

    Rita, blocaires? ei! que jo no parlava, en absolut, de blocaires. Eh? Un petó. ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari