dilluns, 10 de gener del 2011

Brznst - Una petita història en tres temps - 3

La Sandra li va encomanar, algunes paraules tendres, i ell li va dir que l’estimava, espontàniament. I somreia, feliç d’haver-ho dit. Però després, sovint afegia:  no estic  enamorat de tu. Això li deixava un sentiment estrany a aquesta dona de terra, que no sabia  si n’havia d’estar  contenta  o trista. 

Després de molt temps de defugir  cap mena  de contacte  físic  (ell,  perquè  no entrava en els seus objectius, ella, perquè tenia por d’embrutar-lo) un dia, inesperadament, ell  li digué que hi pensava, en tocar-la. 

La Sandra li deia que l’única manera que sabia de no desfer-se, era  fer l’amor amb amor  i enamorament. Ell deia que això era impossible i que faria l’amor, amb ella, amb tot l’amor, sense més. Amb total simplicitat i bellesa, aquesta simplicitat que era un dels  seus  valors.

Ja abans de fer l’amor amb ell, a la Sandra, li semblava trobar a faltar les coses que sabia  que no hi hauria. Ell tenia por de fer-li mal, de desfer-la. S’adonava que la simplicitat  al costat d’aquesta dona era gairebé impossible. Però malgrat tot, mentre n'anaven parlant, la seva amistat continuava plena de felicitat i somriures.

I un dia en una conversa entre seriositats i riures, se’ls va acudir d’inventar-se  uns  aforismes  fets a mida.  
Aforisme nº 1:  Si estimes amb bogeria un extraterrestre, has d’acceptar  que el seu llenguatge de l’amor  sigui diferent del teu.

I a la dona de terra  li somreien els ulls.

Aforisme nº 2: Si estimes, encara que sigui amb una lucidesa extrema, una dona de terra, en algun moment   t’enfangaràs  els dits.

I l’extraterrestre posava cara de rumiar-s’ho a fons.

Els va semblar que ja tenien la solució i van estar contents... com a mínim sabien quina era la feina que havien de fer, per acabar-se de trobar del tot. Era  un segon començament.

29 comentaris:

  1. L'extraterrestre i la terrestre tindran l'oportunitat d'encertar o equivocar-se, amb les seves sentències.
    Això em fa pensar en un altre aforisme, que potser ajuda a actuar segujnt els seus:
    Qui mai no s'equivoca és perquè mai n'ha fet res.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  2. Quina barreja tant explosiva!
    Un coneixedor d'estrelles i infinits i una filla de Gaia...

    quan es barregin fangs i espais silenciosos pot ser l'inici d'uns nous espais de dolcesa desconegudes, no creus?

    perquè res és prou dolent o diferent si no ho volem veure així.

    I si hi ha un somriure pel mig és símptoma que alguna cosa rutlla...

    Petonet dolcíssim, nina estimada
    :¬)*******

    ResponElimina
  3. perque tot es tan tendre i net i tan complexe alhora??
    perque ens preguntem tantes coses?

    quina historia mes fantastique!

    petons i mes petons

    ResponElimina
  4. amistat, somriure, i tot un camí entre cel i terra ple de sorpreses per descobrir-se i potser enamorar-se.

    ResponElimina
  5. estem molt ben condemnats a l'amor......si aquest és bo sempre triomfa i és el nostre motor de vida.
    Molt bona història

    ResponElimina
  6. Si varen pensar tant i no es varen veure defectes... devien estar enamorats i així un no veu enfangaments... ja diuen que l'amor és cec, però parla i hi sent... i si un parla el que sent...Ara devien percebres, existien, s'acollien, es desitjaven, es complaurien... Per sempre ? O buscarien més aforismes
    per simplicar-se, entendris-se... fins rebutjar-se en un relat final on acabaria com una experiència de tants extraterrestres i humans que es troben, es volen, s'aparellen i després al pensat en un nou aforisme... separar-se per que no es comprenen... comprenen... comprenen...Anton.

    ResponElimina
  7. Aforismes que valen per als més terrestres. I tant que sí!
    Agraït esforç de senzillesa.

    ResponElimina
  8. El primer aforisme l'hauríem d'aplicar sempre a tothom... Bé... és que jo sempre he pensat que aquest món és ple d'extraterrestres ;-))

    ResponElimina
  9. Noves descobertes obriean camins inexplorats per on soterrar les errades del passat.

    Una història molt interessant i original.

    Molt bon dia, Carme.

    ResponElimina
  10. Aquestes coses passen...ho sé del cert. No cal ser extraterrestre, però ;o)
    Gràcies pel conte, Carme
    petó

    ResponElimina
  11. De vegades fins i tot semblem extraterrestres els d'aquesta terra i no hi ha manera d'estimar-nos.
    Un conte que suggereix mil coses, Carme.

    ResponElimina
  12. Pilar, tens raó, els aforismes jo crec qe els poden servir, però t ambé es poden equivocar, és cert! Qui no s'arrisca no pisca!

    Barbollaire, hi ha barreges molt més explosives encara, sese haver d'anar ales estrelles a buscar-les. T'ho puc assegurar, :) Ara tal com tu veus la bareja sembla que els valdrà la pena, no? I per descomptat, sempre amb somriures. Un petó per a tu, poeta.

    sargantana, crec que hi ha qui es pregutna moltes coses i hi ha qui no se'n pregunta cap. Potser els dos extrems estan equivocats. M'alegro que t'agradi, bonica!

    Montse, m'agrada molt això del camí entre cel i terra... em sembla una molt bona descripció del camí d'aquesta història.

    Un bon motor, garbí, sense cap dubte el millor motor.

    Anton, vols dir que els aforismes no són una bona manera de funcionar, ja ho veig. I penso... que no sigui que tinguis raó, eh? :)

    Jordi, a mi també m'ho sembla... que valen per als més terrestres.

    Assumpta, ple, ple, ple a vessar... :)

    iris, noves descobertes i camins encara que no hi hagi errades en el passat... també podria ser, oi?

    Gràcies a tu, Miquel per venir a llegir-lo. Sí que passen sí i el que més em preocupa és que a molta gent li passen amb més llàgrimes que somroiures. :)

    Glòria, sí, ja tens raó que ho semblem a vegades... potser haurem d'aprendre molt d'aquest extraterrestre, al cap i a la fi és un crack d'extraterreste. :)

    ResponElimina
  13. (Ho confesso. El meu nom real és SMPT-61) ;-)

    ResponElimina
  14. Quina alegria, SMPT-61!

    Com m'alegro de la tev a confessió. El meu nom real es CRM-52! :)

    ResponElimina
  15. Encantada, CRM-52 hihi... sempre havia sospitat alguna cosa... ;-))

    ResponElimina
  16. M'ha agradat molt la història. Els aforismes són una bona conclusió. I ara que cadascú s'apliqui el "cuento".

    ResponElimina
  17. Quina història més bonica Carme! m'encanten els teus aforismes!
    Jo penso que cadascú té un llenguatge de l'amor únic i particular.
    I m'ha encantat això d'enfangar-se els dits!

    ResponElimina
  18. que maco...crec que podem aplicar els dos aforismes a tota mena de relacions...tots som diferents i de vegades extraterrestres i altres vegades no tant

    ResponElimina
  19. Sí que acaba bé! De manera diferent, però bé. I el primer aforisme és totalment aplicable entre éssers humans, com ja han dit. És més, es pot aplicar com a lliçó vital, quelcom que no hauríem d'oblidar.

    Bona història Carme, ara que està acabada. Però potser el bo d'en Brznst no serà l'únic cop que apareixerà per aquí, no?

    ResponElimina
  20. És com un mecanoscrit del segon origen lliure de prejudicis.

    ResponElimina
  21. M'ha agradat molt el segon aforisme! N'hi ha que sí que et fan enfangar, i no precisament en el sentit pejoratiu del terme, no de fang brut, si no de treballar una relació com el fang, a poc a poc, manualment i a quatre mans.

    ResponElimina
  22. Sospitat? Ah sí? No et diràs de veritat de veritat Mrpl-?? ;)

    Laura, dons això, cadascú que s'apliqui el cuento... :)

    Gràcies, filadora, una abraçada.

    Elfri, és veritat, fins i tot una mateix a persona pot jugar r un cop el paper d'extraterrestre i un altre cop el paper de terra... som així.

    XeXu, dubtava entre si continuar o no. Pensava potser que Brznst torni algun dia, però en altres contes que no necessitin seguir aquest des del començament. Contes separats i independents. I si vols saber un secret... confiava en tu perquè m'hi animessis, a seguir. ;)

    Rafel, quines coses em dius, eh? Ei! que estàs parlant de Pedrolo, eh? :) En qualsevol cas, en una afalagament totalment immerescut, gràcies!

    Porquet, m'alegro que t'hagi agradat una mica, aquest mig camí, de ni sí no no i tornem a començar. Final -començament. Una abraçada.

    ResponElimina
  23. Jo vull veure, com fan a algunes sèries...

    five years later...

    :-))

    ResponElimina
  24. Hahahaha ets boníssima CRM-52!! :-DD

    No havia vist el Mrpl-?? juassss

    si fos GTH seria 90, però MRPL... pots posar gairebé també un 61 i potser ens quedem curtes :-DDD

    Bé, vaig a posar en estat de repòs els meus circuits neuronals les unitats temporals necessàries per la seva autoalimentació i regeneració, per no defallir la propera jornada :-)

    ResponElimina
  25. Carme, has resolt el conte magníficament. Ens has donat moltes eines per reflexionar, i això és un regal que sempre s'agraeix. Em quedo amb els dos aforismes que planteges per endur-me'ls dins meu tota l'estona que convingui.
    Gràcies per la història i una forta abraçada!

    ResponElimina
  26. Si t'enamores d'extraterrestres cal fer primer alguns aforismes? ha, ha, molt bo!!!! Bé, ara seriosament, m'ha encantat el conte, m'ha fet rumiar una mica, suposo que per anarmorar-te dels terrícoles també els acabem fent. Deu ser el joc de l'enamorament, la convivència, el desanamorament, cercar estar bé..., els devem fer contínuament cada vegada que t'asseus amb la parella a equilibrar posicions!

    ResponElimina
  27. Una història molt ben elaborada i que acaba bé. Cada persona expressa l'amor i l'enamorament de manera diferent i això potser no tothom ho accepta. Però el que importa, per damunt de tot, és la sinceritat quan expressem aquests sentiments. Estimar és donar-ho tot sense esperar res a canvi.

    ResponElimina
  28. Gràcies SMPT-61 o MRPL-61!

    Una abraçada, Galionar!

    Cèlia, encara que no m'enamori de cap extraterrestre, no puc evitar que m'agradin els aforismes... :) I potser si que els fem contínuament mentre acostem o negociem posicions...

    Totalment d'acord, Josep Lluís, la sinceritat és molt important, tan important com l'acceptació de l'altre, tal com és. M'alegro que t'hagi agradat.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari