dilluns, 19 de desembre del 2011

Font

D'una fotografia  del Barbollaire


La música  de l'aigua  es fa  murmuri que hipnotitza.  Rellisca  per  la pell,  amanyagant-la.
Les paraules també  acaronen i les mans parlen en silenci.
Sempre hi ha un mot que fa  pessigolles  i ens desperta rialles adormides.
Navegaré  en un vaixell de paper, per les fonts misterioses.
Àmbits  petits que només s'eixamplen alimentant anhels.


Intent  de traducció  dedicat  a Manjacostel d'Occitanissima
(En francès  ja que no sé  traduir-ho  a l'occità)

La musique de l'eau se fait murmure qui hypnotise. 
Elle glisse sur la peau, comme une caresse. 
Les mots, eux, caressent aussi et les mains nous parlent dans le silence.
Il y a toujours un mot qui nous chatouille et nous réveille des rires endormis. 
Je vais naviguer dans un bateau en papier, par des fontaines mystérieuses. 

Des petits  champs, qui s'élargent, seulemen  en nourrissant  nos désirs



Traducció  a  l'Occità,  per  Manjacostel:

La musica de l'aiga fa un murmuri qu'inoptisa.
Giscla sus la pel en l'amanhagant .
las paraulas tanbe se caran e las mans se parlan en silenci.
Sempre i a un mot que fa pecigadas , e nos desperta "rialles" adormits.
Navigarai sus un vaissèl de papièr , per las fonts misteriosas ,
de pradalets de vida , que grèlharan sonque de noirir  nòstre desirança.

26 comentaris:

  1. Brolla l'aigua. Un festival de música és el so de les gotes en caure, fen-nos pessigolles. Aquestes són les torxes d'una nit de contes, que ens apaivaguen i ens ajuden a adormir-nos.

    ResponElimina
  2. Navigarà e los mots jogaran dins las vèlas del desir... E alisaran ta pèl dusca l'alba...
    Quna polida idèa de poesia de vos;; mas que compreni pas tot...

    ResponElimina
  3. el murmuri de l'aigua t'ha inspirat d'alló més. Unes paraules molt tendres.

    ResponElimina
  4. L'aigua és molt poètica, el murmuri, el veure-la fluir i en el teu post ho has copsat tot.

    ResponElimina
  5. Entre un dia i l'altre, alimentem anhels!

    ResponElimina
  6. Escoltaré el murmuri de l'aigua per adormir-me avui, Pilar! Segur que dormiré bé.

    Manjacostel, jo a vegades vinc al teu blog i tampoc comprenc del tot. Gràcies per venir!

    rits, gràcies, m'alegro que t'agradin.

    Cada dia, Fanal blau! Una abraçada ben forta, bonica!

    Moltes gràcies, Glòria!

    ResponElimina
  7. Això de ... "Sempre hi ha un mot que fa pessigolles i ens desperta rialles adormides", està molt bé.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  8. Amb la baixada de temperatures l’aigua ja deu estar glaçada!!!

    El murmuri de l’aigua sempre m’ha encisat, relaxat i transportat.

    ResponElimina
  9. Brolla l'aigua suau i tendra
    com guspires d'idees replenes.
    Unides ens porten el foc d'estima,
    la claror de la paraula dita,
    las senzilla set qua al llavi aniua
    i calma amb nou bes el desig
    que esclata en nova vids.
    .............. Anton

    ResponElimina
  10. Aquest brollador em "sona". Conscient de la meva manca de memòria dieu-me on és...Porfa, on és aquest clàustre?

    ResponElimina
  11. Un dia estava assegut al mig de la riera, era estiu i feia molta xafogor, però amb els peus a dins a l'aigua, sentin la seva frescor, observant el vol dels espiadimonis i pensant només amb els meus vaig descobrir la pau.

    Avui m'hi has fet pensar.
    bon dia, Carme.

    ResponElimina
  12. "siguin les paraules,doncs,
    el murmuri que rellisca
    per la pell.

    cada mot, una gota
    que ens refresca.
    cada abraçada,
    l'antesala del bes."


    petonet dolç, nina estimada
    :¬)***

    ResponElimina
  13. Refrecs de carícia,
    pessigolleig a la gola,
    origen de vida.

    ResponElimina
  14. I, al seu torn, alimentarem anhels per continuar navegant per fonts misterioses on, de ben segur, altres paraules ens faran pessigolles de nou.

    ResponElimina
  15. Pere, m'alegro que t'agradi! Bona tarda!

    El so de l'aigua és molt maco, Carme!

    És preciós, Anton!

    Carles, és el pati de la casa de l'Ardiaca! I tant que el coneixes, segur!

    Encara que no sigui estiu... veus una cosa porta l'altra, Pep!

    Preciós poema, barbollaire! Tot un luxe, veure't per aquí! gràcies!

    Montse, gràcies a tu també... hauré de pujar poemes amunt que ja en tinc tres!

    Gràcies, Jordi!

    Noves flors, i que no s'aturi la roda d'anehls, fonts, paraules i pessigolles!

    ResponElimina
  16. col·lecciona molts moments feliços aquestes festes!
    Bon Nadal!

    ResponElimina
  17. Continua sent un plaer venir per casa teva, com m'agrada! És el recer pel trasbals de la quotidianitat!
    (ja m'ho diu el Joan que ara fas aquarel·les, són fantàstiques!, cada vegada fas un salt més!). Aquesta font em calma la set i em desperta les rialles, moltes gràcies, em convenia tant!

    ResponElimina
  18. Jo us llegeixo, eh?... però no m'hi atreveixo... us escolto recitar els vostres poemes amb el suau clapoteig de l'aigua de fons :-)

    ResponElimina
  19. Un text molt bonic, el murmuri de l'aigua dóna molta pau...però vigila amb els vaixells de paper, que s'enfonsen!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  20. Adiussiatz Carme...Et merci de ce message dédié vu que ta revirada es fòrça polida. Et ton français tanben. ( ce qui doit conduire à se demander ce que vaut le mien?)
    Je constate que le sens de certains mots m'avait échappé.
    Vertat que las langues son vengudas luènhtas.
    Rellisca ,rialles, ambits, eixemplar, anhels( désir).Mots desconeguts per ièu.
    Revirat en occitan aqui çò que comprenguèt:
    La musica de l'aiga fa un murmuri qu'inoptisa. Giscla sus la pel en l'amanhagant . las paraulas tanbe se caran e las mans se parlan en silenci.
    Sempre i a un mot que fa pecigadas , e nos desperta "rialles" adormits.
    Navigarai sus un vaissèl de papièr , per las fonts misteriosas , "ambits" petits que nomas, s"eixamplen" alimentant "anhèls"
    Le dernier vers est abscons. Donc tu vois pas évident .
    Mais j'avais compris l'esprit et le désir des mains et des paroles.
    Jusqu'au dernier vers que non compreni et sur lequel je cale . Alors "pour jouer le jeu" et au rique de passer pour un simple... je dirai pour ce dernier vers en français:
    Des jardins, qui fleuriront , seulement de nourir notre désir
    E en òc: de pradalets de vida , que grèlharan sonque de noirir .
    nòstre desirança.
    Que l'idèa sia de dire que lo sòmi dels amants , créa a flor e mesura, los espacis imaginaris , ont se van aimar? E que lor cal mantener l'imaginacion e los jòcs, per contunhar de s'aimar. Coma se desplegavan un lièch davant els...
    Levat que benlèu m'engane de prumièra.
    Me diràs çò que pensas de las meunas asenadas.
    A lèu

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies, Deric. Bon nadal per a tu també.

    Cèlia, vaig provant amb els pinzells... sí, combinant amb els Paints d'ordinador. Una abraçada, bonica!

    Gràcies, Assumpta!

    M Roser, a vegades som tan fràgils que sembla que tot sigui de paper! :)

    Manjacostel, m'ha agradat molt el teu comentari. I també les teves traduccions.

    J'ai changé le dernier verset, en français. Le tien est beaucoup plus poétique que le mien.

    I la teva versió "revirat en occitan" preciosa! :) :D

    M'ho he passat molt bé. M'he divertit molt amb les tres llengües. :D :D :D

    Moltes Gràcies!!!

    (No són pas asenades!)

    ResponElimina
  22. regalims de vida que brollen des de dins...
    espurnes brillants que s'atansen al precipici i miren enllà...
    i descobreixen nous mots per a belles rialles...
    músiques encisadores que ens atrauen lluny i proposen nous vols i descobriments...
    regalims de llum...
    instants de vida...

    ResponElimina
  23. mar, bonica, gràcies per deixar-me la teva tendresa i la teva complicitat. Una abraçada, un instant de vida.

    ResponElimina
  24. Bonjour
    Figura te que de tornar legir la revirada , tròbi qu'es pas tròp polida.
    Oui en relisant celle que je t'ai proposée en français , ( pas celle en òc qui colle impec) je trouve que c'est limite et pas tellement en harmonie avec l' image , que tu donnes , d'un amour qui se nourrit , de sa substance, et de ses jeux, de ses avancées...
    Je trouve ton idée dynamique ce qui n'est pas évident en poésie ...
    Sur ce je suis conscient qu'on peut pas y passer la nuit , mais je crois que cela mériterait d'estre aprigondit.
    Potons

    ResponElimina
  25. :) Mon idée était réellement dinamique... d'un amour qui no se ferme pas en soi même et qui grandit...

    Gràcies per la teva atenció!

    Petons!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari