dimarts, 21 d’agost del 2012

De la llibreta de paper de camamilla

Dibuixos  fets  d'unes  fotos  de la  sargantana  al  seu  Flickr


Pugen cargols per les  tiges
toquen silencis, les trompetes  de foc.
Arrauleixo  esperes,  com el  cargol.
Desplego silencis llampants com gessamí.
L'estiu  camina  en calma.

36 comentaris:

  1. Doncs ja podria espavilar una mica, que ens estem morint de calor. Ja hi ha estat una bona estona, ara no es pot acabar i donar pas a la tardor?

    ResponElimina
  2. ohh..el meu flirck!! el tinc tant abandonat darrerament
    pero es mes maco el dibuix que l'original
    gracies Carme

    petonets

    ResponElimina
  3. D'on heu tret el cargol? Aquí fa dos mesos que no plou :P i no en veiem ni UN

    Vull que plogui!!!!! BUAAAAAAA.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sento privilegiada... ahir a la tarda va ploure a tot ploure, a bots i barrals... quin gust!

      petonassos, Montse!

      Elimina
  4. Molta calma pel que sembla, si no refresca una mica no sé si arribarem a la tardor...

    Molt bona nit, nina!
    Uns bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no aguantaré gaire més... Si un cas moro aviat, vull que sapigueu que ha estat molt agradable compartir aquests moments amb vosaltres.

      No recordo haver tingut MAI tanta calor tants dies seguits.

      Elimina
    2. Arribarem, arribarem, sa lluna, només faltaria! Petonssos, preciosa!

      Assumpta, la teva memòria prodigiosa, no et fa recordar l'estiu 2003? aquesta calor va durar i va durar, més que aquest any, diria jo! Al menys pel Ripollès. Sobreviurem! Petonets refrescants...

      Elimina
    3. ah, caram!! l'estiu del 2003 encara podíem pagar la piscina i segur que ens anàvem refrescant allí... ara no podem fer res d'això i toca passar aquesta agonia. De totes formes, no recordo que el 2003 fos tan horrible... aaaggghhh!!!

      Elimina
  5. És aquesta calor la que fa que tot sembli anar a relantí.
    Jo com l'Alba, a la cassola... hehe

    ResponElimina
  6. M'agraden aquests dibuixos, em recorden els llibres de flora d'abans. Quina traça que tens!

    Que l'estiu et continui en calma, alegria i frescor!

    Petonet, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma, si pot ser que continuï una mica més fresquet... oi? però l'alegria no ens l'hauria de prendre ni la calor!

      Petonassos, guapa!

      Elimina
  7. M'agrada veure els cargols, amb la seva vida lenta, xino xano, com gaudint cada milímetre que avancen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi erm cauen simpàtics els cargols... ells no s'estressen... :) una abraçada, Ferran!

      Elimina
  8. la llibreta de camamilla? ostres! no ho sabia que hi haguessin llibretes de camamilla! lent l'estiu com un cargol enfilant-se la calor per les cames de l'agost...a mi també em cauen bé els cargols! sempre duen la casa al damunt i sense hipoteques!

    ResponElimina
  9. Aquí on sóc i amb la connexió que tinc em costa massa estona posar enllaços als comentaris, però si mires els post del dia 29 de Juny del 2011 o bé el del 2 de Juliol del 2012 potser tindràs una pista per saber que sí que hi ha llibretes amb paper de camamilla. Al menys les tapes!

    Una abraçadeta, guapíssima!

    ResponElimina
  10. A l'hivern volíem que deixés de fer fred. Ara volem que deixi de fer calor, Aish...
    A cada temps li toca lo seu!
    Però si que és cert que aniria bé que plogués una mica. Sense fer mal, es clar! Que ja em temo que aquestes calors portaran fortes tempestes...
    Mira! Tot-hom et diu coses dels cargols i jo et dic que les trompes de foc t'han quedat precioses :o)
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estem mai contents... és cert... però la veritat és que a mi m'agrada molt el canvi d'estacions.

      La pluja no saps com l'enyoro (a part que faci falta) això sí.

      Un petó!

      Elimina
  11. Tothom es queixa de la calor i és que en fa molta. Estem a ple estiu. Paciència, no hi ha altre remei...
    Preciosos, com sempre, els teus dibuixos, Carme. Els cargols hem cauen tan bé que fin i tot em fa pena menjar-me'ls!

    ResponElimina
  12. El cargol deu pujar per les tiges, seguint el ritme de les trompetes de foc, a veure si així s'anima a caminar amb aquest sol de justícia...
    Jo sóc més aviat fredolica, però d'estius com aquests no n'he vist gaires...I penso en aquells versos d'en Verdaguer que comencen així:

    A l'ombra d'un gessamí
    mirava un matí
    l'estel de l'albada,
    cada flor era un estel,
    i el verd cobrecel
    era una estrellada.

    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquests versos de Verdaguer, bonica.. un petó!

      Elimina
  13. Gessamí de color vermell? caram! no n'havia sentit a parlar mai, com de llibretes de camamilla tampoc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'aprenen moltes coses a cal Fra Miquel! ;) Jo l'havia vist molts cops i no sabia com se'n deia. Ell m'ho va descobrir.

      Elimina
  14. Carme no el recordava el post...trobo genial tenir una llibreta amb tapes de camamilla!

    ResponElimina
  15. La calma amb què camina l'estiu, no evita però que el seu final s'atansi...Sortosament!!! Ull amb els cargols, que es mengen les flors! Precioses les imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot s'acaba, tot s'acaba... fins i tot la meva desconnexió! :) Gràcies!!!!

      Elimina
  16. Bon dia Carme! Com sempre un plaer trobar les teves paraules i imatges en aquest racó!

    ResponElimina
  17. Jo tampoc coneixia el gessamí vermell.
    El cargolet molt bufó. Però per aquí fa temps que estan amagats esperant pluja.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari