dimarts, 28 d’agost del 2012

El claustre de Santa Maria d'Arles





En Jan  m'ha tornat  a deixar  els  llapis  per  pintar  el dibuix del claustre  de  Santa  Maria  d'Arles

Buscant  les  ombres,
pintant-les  de  color  ben fosc,
a vegades, elles  soles,  em surten les  llums.
Als  dibuixos  i  també als sentiments.

22 comentaris:

  1. Tots tenim ombres, que de vegades ens espanten, i en altres ocasions ens il·luminen per no errar novament; o caure-hi mil vegades!!!
    Aquest claustre i les teves paraules entre ombres i llum...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre oscil·lem entre les ombres i les llums, sempre. Les unes potencien les altres.

      Elimina
  2. Jo que sóc més d'ombres, he de reconèixer que els colors milloren en molt aquest dibuix.

    ResponElimina
  3. Un claustre! magnífic lloc per trobar ombres i, a la vegada, la llum de la serenitat.

    Molt bon dia Carme, una aferradeta ben gran!

    ResponElimina
  4. Penso que els teus dibuixos i els sentiments sempre tenen molt a veure.
    Molt bonic!

    ResponElimina
  5. Hi ha llocs que guarden aquests contrastos de llum i ombra, els claustres en són un d'ells. Que bé que en Jan t'hagi deixat els llapis de colors, donen un toc especial al dibuix. Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si els haguessis vist els llapis... uns Plastidecors gruixuts (per a nens petits) i no hi havia més que 8 o 9 colors, tot i així em vaig atrevir. :)

      Elimina
  6. Jo m'imagino mentre ho estas pintant, amb en JAN observant, pensant que l'àvia pinta molt bé i que, potser, algun dia ell també ho sabrà fer així :-))

    T'ha quedat fantàstic!! :-)) Les ombres ajuden a ressaltar la llum!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! que bonic que m'ho fas veure... no, no, el Jan em deixa els colors i no em fa massa cas... només té 2 anys ... :)

      Gràcies, Asumpta!

      Elimina
    2. Això t'ho penses tu que no et fa massa cas... Ell mira dissimuladament ;-))

      Elimina
  7. Des de l'ombra es fa el color i la llum? Me l'apunto, xq sols des d'allà ben fosc i apart se'n pot sortir.
    T'ha quedat molt maco!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... pel contrast... quan tot és tan fosc, allò que no queda fosc ja dóna llum... gràcies!

      Elimina
  8. M'agraden especialment, els claustres dels monestirs, si respira molta pau...
    Que surtin les llums als dibuixos està molt bé, però que surtin als sentiments, és fantàstic...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé ho hem de fer, fer sortir les llums als sentiments... oi? petonets!

      Elimina
  9. El claustre resseguit bé, eh?, però l'acolorit el trobo molt, molt bonic. Ostres, Carme, em transmet moltíssima pau, m'agrada de veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Ferran! M'alegro que doni pau... a mi també me'n va donar aquest claustre.

      Elimina
  10. Potser tots hauriem de tenir un claustre a casa, o a prop, per poder trobar
    aquest silenci que tan ens fa falta a vegades.
    Per començar ja està bé trobar-lo a casa teva, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades el que tenim més a prop, no el visitem i ens n'anem a visitar d'altres que queden lluny. :)

      Si trobem silenci i pau, ja està prou bé, sigui on sigui en claustre, Pep!

      Elimina
  11. Osti Carme, quin canvi tan espectacular amb els colors! S'omple de sentiments!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari