dimecres, 29 d’agost del 2012

Ostres, si és un grill! ... enamorat ... això sí!


Què  us  sembla  la foto?  a  mi em sembla un enamorat  petit  i atrevit.

Llagosta,  llagost  o saltamartí?

En dieu  així  o de més  maneres?

Gràcies  a  Jo rai  i al seu comentari,  m'he  adonat  que  té  raó,  qua  això  és  un grill.  Tot  i  que canten de nits,  i  això  era  ple  migdia...  devia  cantar  tant  bé  que  encara  durava  la festa...  :)

Gràcies,  Jo rai!

PD:  la  foto  és  meva,  per  trencar  el costum  i  els  enamorats  els  vaig  trobar  vora el refugi  d'Ull  de Ter.

36 comentaris:

  1. A mi m'agrada dir-li saltamartí. I pel que fa a enamorament... més aviat em sembla una cosa d'instint sexual. Aquestes bèsties estan molt programades, no sé si entre el seu ventall de funcions vitals existeix l'enamorament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'imagino que no... però ja saps com sóc una romàntica perduda... :) he, he, he...

      Elimina
  2. Vols dir que no s'estimen? El que és segur és que s'agraden. Per fer el que fan no cal estar enamorat, es clar, però amb amor és més bonic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que jo tot ho vull veure bonic, m'ho miro bonic... clar q ue si fos una mare i el seu fillet també seria bonic! :)

      Elimina
  3. De petit en deia "llagosta", el "saltamartí" va venir després suposo que amb l'estandardització més global del català. :-))

    Pel que fa a la foto, en la realitat ha de tenir raó XEXU i només es tracta d'instint i prou, però seria bonic imaginar que s'estimen. De la mateixa manera que seria trist pensar que només es tracta de que el més petit és un aprofitat que vol que el portin per tot arreu sense cansar-se. ;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per imaginar no quedem, oi? :) Jo també deia llagosta, i saltamartí per a mi era aquella joguina que sempre torna a la vertical, però m'ha fet gràcia utilitzar aquest nom.

      Elimina
  4. Al primer cop d´ull he pensat que era un llagostí i la mare, seré innocent!!
    Visca l´amor!!!

    Molt bon dia preciosa!!
    Bessets...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que tot són imaginacions, les teves i les meves...

      Un llagostet i la mare també és ben bonic, no? Una altra versió que també m'agrada. Ara no sé pas si aquests animalons duen l'instint de mare fins a aquest punt... :)

      Molt bona nit, bonica, petonassos!

      Elimina
  5. Llagosta, per mi llagosta de tota la vida. De fet, no havia sentit mai saltamartí; no sona malament, no, però a les meves oïdes un xic estrany. En tot cas, es diguin com es diguin, si Martí o Antonieta, que disfrutin i repeteixin, si s'escau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) com jo, llagosta! :) doncs sí... que repeteixin, si s'escau!

      Elimina
  6. Ep!! si comencem a posar imatges eròtiques haurà de sortir un avís abans d'entrar al bloc... hehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... no sé, noieta... hi ha qui diu que és la mare i el llagostet! :)

      Elimina
  7. A més d'enamorat i atrevit, seria bon cantant. Si no la femella ni cas. :)

    ResponElimina
  8. No sé els hi dic llagosta però m'agrada mes el nom de saltamartí ...enamorats i passionals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llagosta sembla ser que va predominant... per imaginar-los enamorats i passionals que no quedi! ;)

      Elimina
  9. Jo també en dic saltamartí...i pel que fa a l'enamorament...els ullets no enganyen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així que tu, Aitor, ho veus clar, això? :) Gràcies per la visita i el comentari... jo també he passat per ca teva!

      Elimina
  10. La foto i el dibuix estan molt bé. Jo els hi dic llagostes, encare que no distingeixo els géneres. No se si els mascles sempre son més petits que les famelles... de tota manera, les imatges m'han portat al cap, sensa voler-ho, a una analogia real i humana: Carlo Ponti i Sophia Loren... és broma!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) he, he, he... Ramon, molt bona aquesta... també n'hi ha de parelles humanes de mides ben diferents! Gràcies!

      Elimina
  11. Ja sé que no tinc perdó, em vaig passar la infància dient-los "saltamontes"!!! Enamorats, potser no, però enganxats sí!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) he, he, he... tots tenim un passat, oi? ;) ben enganxats! t'ho asseguro... caminaven i tot ...

      Elimina
  12. Magnífica foto, Carme!!! Doncs per aquí a Mallorca diem llagost o llagosta. Si fora Palma hi ha qualque poble que ho diuen diferent, que podria ser, ja no ho sé... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs igual que per aquí, veig que la majoria diem llagost o llagosta! Gràcies, bonica!

      Elimina
  13. A casa meva sempre han estat llagostes. Per cert, que aquests semblen immadurs perquè sembla que encara no tenen ales. Ai, aquesta joventut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així que són joves! Sempre s'aprenen coses noves, amb tu!

      Qui sap si és el seu primer intent i no se'n surten! :) he, he, he...

      Elimina
  14. Jo en dic llagosta i també saltamartí, que trobo que és un nom molt bonic...Els vas ben enxampar en plena feina, és curiós que el mascle sigui més petit...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em sembla ben curiós, això! petonets, M Roser!

      Elimina
  15. Quina foto i quin dibuix tan tendres :)

    ResponElimina
  16. La veritat, i sense voler aigualir la festa, jo a aquests de la foto els hi dic grills... als "altres" llagostes o saltamartins depèn del dia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo rai! doncs si que tens raó i no aigualeixes la festa, no! Ni se'm va acudir que eren grills! Jo pensava que els grills s'amagaven i dormien de dia i cantaven i ballaven a les nits, per això vaig pensar que eren llagostes.

      Però tens tota la raó del món! Són grills! Comprovat!

      Elimina
  17. Respostes
    1. Una manera més de dir... gràcies, Francesc!

      I dels grills? com en dieu del grills? igual? :)

      Una abraçada de tornada de vacances!

      Elimina
  18. Ostres quina ficada de pota, és veritat i això que jo de petita n'havia agafat molts...De totes maneres tampoc és una errada molt garrafal, ja que són de la mateixa família...
    Però tu els vas sentir cantar Carme? De vegades també canten de dia els grills, en canvi les llagostes, no he sentit a dir mai que cantessin...
    Sort que sempre hi ha algú que vetlla pels despistats...
    Petonets.

    ResponElimina
  19. No, no, no el vaig sentir cantar, els vaig veure damunt d'una pedra així tal com els vaig caçar a la foto i després van baixar de la pedra mig rodolant per terra, però sense separar-se ben bé del tot.

    Sempre hi ha algú que vetlla! :)

    Bona nit, M Roser!

    ResponElimina
  20. Impressionant...tan el dibuix com la foto. Ets una artista!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari