diumenge, 30 de setembre del 2012

Tractor a la llibreta de camamilla


Vesteixen el remolc ramades d'herba
i les  heures  fan garlandes  a l'entorn.
Calla l'herba  seca i  s'espera.
No la reverdirà pas cap gota caiguda.
Només li escamparà l'olor.

Sempre  retorna el sol després de la pluja
I  els  colors es  fan més  vius i més brillants.
Les  olors  que ja ignoràvem,   ressorgeixen.
................................................................................Carme


L'herba seca
convertida en espècia 
pels aromes de la pluja,
ens revifa l'olfacte i el gust.
El tacte i la vista
juguen a acariciar-la, 
i el tractor les amaga.
La tardor tot ho contempla
a l'empit del sol.
.......................................................esborrall

L'olor de l'herba
perfuma l'aire humit
de la tarda. Gotims 
de pluja a la barana,
teranyines de plata.

..................................................................Glòria

32 comentaris:

  1. L'herva seca
    convertida en espècia
    pels aromes de la pluja,
    ens revifa l'olfacte i el gust.
    El tacte i la vista
    juguen a acariciar-la,
    i el tractor les amaga.
    La tardor tot ho contempla
    a l'empit del sol.

    ResponElimina
  2. Deliciós poema rural, observació del territori.
    Excel·lent el temps que has dedicat a l'aquarel·la, del tot suggestiva.
    Olga

    ResponElimina
  3. un tractor ben optimista i ben lleuger...compte que va damunt la camamilla! bona setmana Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Damunt de la camamilla i sense trepitjar les flors...

      Bona setmana, Elfree!

      Elimina
  4. La olor de la terra mullada després de la pluja era la recompensa que teníem quan una tempesta d'estiu ens obligava a quedar-nos a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una olor que sempre em transporta la infantesa... per més cops que la senti. :)

      Elimina
  5. Sempre retorna el sol després de la pluja. Em quedo amb aquesta frase, Carme, i amb l'olor que l'aigua ha escampat. L'aquarel·la, fantàstica.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  6. un tractor que ha marxat....només queda el remolc...;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó... em fas venir ganes de canviar-ho al poema! Gràcies!

      Elimina
  7. Com et deia el Jordi Dorca a Corró, no podem entendre d´on treus el temps per pintar i escriure. Clar, ets dona i saps fer dues coses alhora. I sort en tenim d´això....
    Una pregunta: tens tantes parets pels quadres?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc cap quadre penjat... totes les aquarel·les les guardo en els mateixos quaderns on les pinto... Tinc uns quants quaderns, però tampoc molts, sis o set o vuit. No més.

      I no, ja no faig dues coses a la vegada, això les dones ho fem només quan ho necessitem per causa de força major. Quan se'ns ajunta tot en aquella època de: feina, canalla, casa, roba, menjars, compra... ara ja no em cal! Tinc temps per tot, perquè ja no tinc criatures i perquè darrerament treballo poques hores. Només aquest és el secret.

      Elimina
  8. l'olor de l'herba
    perfuma l'aire humit
    de la tarda. Gotims
    de pluja a la barana,
    teranyines de plata.

    ResponElimina
  9. Les coses del món rural sempre són boniques i plenes de poesia( ves, que he de dir jo)fins i tot aquest tractor que a mi em semblava més aviat un carro...Suposo que deu ser el remolc. Les plantes que haurà trepitjat, aixecaran una polseguera d'olors seques, si és abans de la pluja i perfums d'humitat després de la cascada de gotes platejades...
    Bona nit Carmeta (així li deien a, a pagès, a la meva mare).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho trobo, M Roser, que tot el que hi ha al camp és ple de poesia. I sí que tens raó, sembla el remolc, més aviat.

      Bona nit, M Roser

      Elimina
  10. Les primeres pluges em porten olors a terra banyada, és de les coses que m´agraden més de la puja.
    Molt maca la aquare.la!

    Nanit nina, uns bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nanit, preciosa! Una olor deliciosa que sempre ens transporta a moments intensos i bonics.

      Elimina
  11. No canviïs el poema per que el tractor hagi marxat deixant el remolc...
    Fes tornar el tractor!!! ;o)
    Em repeteixo, ho sé... L'aquarel·la preciosa :o)
    petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... tot de cop remolc m'ha sembla t que hi anava de conya... i ara què?

      Gràcies, Miquel! Un petó!

      Elimina
  12. Preciós , Carme.
    Les teves paraules em porten records,
    em fan sentir les petites coses que no em d'oblidar mai.
    bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Pep, per portar fins aquí els teus records!

      Bona nit (encara que sigui una altra nit) :)

      Elimina
  13. Vés quines coses...que els tractors sempre em desperten nostàlgia....
    Una abraçadeta llauradora!

    ResponElimina
  14. aquets color despres de la pluja es com veure un arc de sant martí
    bon dia ja, bonica

    =)

    ResponElimina
  15. Com és possible que, fins i tot d'un tractor, d'un senzill tractor... en facis un quadre tan maco? On és el truc? En la il·lusió? En què? :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que era maco, el lloc, el tractor, els colors, ja eren bonics, Assumpta!

      Elimina
  16. M'apunto amb l'Assumpta, es tan bonica l'aquarel·la, segur que és amb les gotes de pluja que pintes aquests paisatges tan bonics. Vull pujar al tractor i no moure'm d'aquest entorn que has pintat!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els tens ben a prop, Marta, alguns d'aquests entorns! :D Abraçades!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari