diumenge, 14 d’octubre del 2012

L'home dels coloms versió camamilla


Vine  t'esperem
arribarem  en  núvol espès
per agrair  el teu  pa.
I et regalarem  l'instant únic: 
l'enlairament potent
de mil batecs  d'ales
tots a la vegada.
Al teu senyal del braç.
Tots!  Tot  d'una.

32 comentaris:

  1. Aquests colombs semblen pacífics.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  2. nosaltres ja semblem també coloms recollint les engrunes dels qui ens volen tirar menjar.....una pintura molt maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però potser ens sabrem alçar i marxar tots d'una volada, com ells...

      Elimina
  3. Gratificant companyia mútua, l'home i els coloms. I aquell qui possiblement se sent menstingut pels homes, es pot sentir un déu envoltat d'àngels alats que obeeixen al sol moviment del seu braç...
    Com sempre, una aquarel·la que parla, Carme. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Galionar. Tot un món particular, que han construït ells.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Tots a l'una, és clar que si!.
    Un dibuix magnífic, Carme. Bon diumenge!!

    ResponElimina
  5. El meu pensament va dirigit a la unitat, aquesta que ens cal per alçar el vol.
    M'agrada veure el vell dels coloms acompanyat dels teus colors!!!
    Bon diumenge!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si l'aconseguim: la unitat per alçar el vol... Bon diumenge, bonica!

      Elimina
  6. Oh, és la pintura d'aquella foto que vas penjar fa uns dies! Que ben aconseguida, acompanyada d'aquest poema. Molt potent, com el vol dels coloms!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho pots ni imaginar com va ser de potent! :) bon diumenge, bonica!

      Elimina
  7. Mil batecs d´ales per a tu, nina!
    Preciosa imatge-missatge!!

    Salut i força!
    Bessets.

    ResponElimina
  8. Amb aquesta versió camamilla no fa tanta esgarrifança com la fotografia original! :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha molts menys... he, he, he... i més desdibuixats! :P

      Elimina
  9. Mira el senyor dels ocells!!! :-))) Alguna cosa em fa pensar que estaria molt content si sabés les fotos tan maques que li va fer l'Enric i la teva versió en dibuix-pintura!... Ell, amb els seus amics coloms! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Donatella, ja veig que no t'has pres malament que jo no tingués ni idea de qui eres tu... vens fins al meu blog amb paraules amables... :)

      Gràcies per venir, crec que ja no oblidaré aquest nom!

      Entre tu i jo penso que l'Assumpta es deu haver xivat!

      Elimina
    2. Bé, no passa res perquè tu no sàpigues qui sóc jo... Jo sí que sé qui ets tu, ets molt famosa. M'agradaria comprar-te un quadre... Estaria bé 100.000 Eurus? :-)

      Qui és l'Assumpta? L'hauria de conèixer?

      Elimina
    3. Donatella, és imperdonable que no coneguis a l'Assumpta. Si et bellugues per aquest meu petit món dels blogs, l'Assumpta és una persona important. Molt important! O sigui que només has d fer que buscar-la en els comentaris d'aquest blog i tindràs la sort de poder-la conèixer.

      Em sap greu, Donatella, però els meus dibuixos no estan a la venta. Només els regalo, a vegades, als amics. Gràcies!

      Elimina
  10. Ostres, la Donatella aquesta ha dit exactament el mateix que anava a dir jo!! :-DDDDDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. :DDDD Quina casualitat, eh? És que aquesta gent famosa tenen espies o què?

      I a sobre et copia les paraules... quin misteri! :DDD jo crec que t'has xivat, li has dit que jo no la coneixia i no ho ha pogut suportar...

      :DDD

      Elimina
  11. A pl. Urquinaona cada matí, des de l'autbús, veig una senyora dels coloms. I sempre em pregunto perquè cada matí és allà donant pinso als coloms, que ningú vol veure.

    ResponElimina
  12. La teva interpretació em fa pensar en un home que sembra i que cuida el sembrat amb el cor, la qual cosa el permet una bona collita diària de sentiments i pensaments possitius, que el fan ser un home ric.
    M'agrada el color àmbar que uneix el cel amb el cofre que conté una llavor tan preuada.

    ResponElimina
  13. Tens la virtut de traslladar l´ estat d' anim del dibuix al text.
    Gran Carme

    ResponElimina
  14. Amb la teva versió queda molt agradable de veure.
    El poema és molt encertat, descriu molt bé l'escena, i és molt bonic.
    M'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu també t'atabalaven tants coloms, oi? He fet una versió reduïda... :)

      Gràcies, Glòria!

      Elimina
  15. Uns coloms agraïts que sempre acudiran a la crida del vellet, per fer-se mútua companyia...
    Però jo penso, no sé si l'ajuntament és sensible com per trobar-ho poètic...
    Bona setmana.

    ResponElimina
  16. No sé, però els coloms hi són, l'home no se'ls inventa pas... és l'Ajuntament que hauria de fer alguna cosa per limitar-ne la població... n'hi havia moltíssims, jo no n'havia vist mai tant s de junts.

    Bona setmana i bona nit!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari