dimecres, 10 d’octubre del 2012

Un banc a l'ombra


T'hi espero.
L'ombra de l'arbre  m'acollirà
i el silenci  em trasbalsarà.
Potser  no vindràs mai, 
i ja no saps  el camí.
Però,  de moment, jo, encara, t'hi espero.

36 comentaris:

  1. Que no ens trasbalsi mai el silenci, si és sota l'ombra d'un arbre tan acollidor com aquest.
    Els camins sempre s'acaben trobant.
    Molt i molt bona nit, Carme!

    ResponElimina
  2. Pensava ser la primera a seure en aquest banc encantador, però la Fanalet ha estat més espavilada! :D
    Espero que arribi el que desitges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Glòria, no feu massa cas dels meus poemes... :)

      Elimina
  3. Esperar no està malament. Potser arriba qui esperem, o potser arriba una altra persona. Però aquest banquet viurà una història, veurem de quina mena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber esperar està bé... fins a un cert punt. Totes les masses piquen... oi?

      Elimina
  4. Recorda aquella dita: "Espera'm asseguda que dreta et cansaries".
    Fes servir el banc ... per si de cas.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es tracta, Pere, d'aprofitar el banc!

      Bona nit, Pere!

      Elimina
  5. Les ombres sempre ens esperen. Millor donar.les un bon lloc en el nostre silenci per adormir.les
    Com sempre bonissima

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Enric, aquest lloc era realment poètic, així buit tal com es veu...

      Elimina
  6. Espera, al banc, en pau amb tu. Un petó, bonica!

    ResponElimina
  7. Les esperes es fan llargues, triar un bon lloc és la clau perquè semblin més curtes.

    Molt bon dia!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar l'entorn i gaudir del verd i de l'ombra i de la claror i de l'olor i...

      Bon vespre, lluneta, petonassos!

      Elimina
  8. quan es tracta d'esperar asseguts, millor que sigui en un banc a la sombra... no sigui que l'espera en faci una mica llarga i acabem tots una mica socarrimats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noieta, a mi el sol se'm posa fatal! Jo sóc d'ombra i de protecció 50!

      Elimina
  9. Aquesta ombra fa de bon esperar, m'agrada molt aquest banc i els arbres que li fan companyia. En saps molt, Carme!!

    ResponElimina
  10. Segur que si saps esperar, saps estimar.
    Si saps estimar, tens el món als teus peus.
    I mentre no arriba, gaudeix del silènci, dels amics, de la teva vida, perquè és teva i de ningú més.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre he volgut aprendre i saber estimar... mai no se'n sap del tot.
      Però els anys no passen en va... i alguna cosa he après, Pep!

      Bon vespre, maco!

      Elimina
  11. l'esperança dés l'últim que es perd

    ResponElimina
  12. Potser el fet d'esperar ja implica estar acompanyat, encara que l'esperat mai no arribi...
    Trasbalsadores paraules les teves, com el silenci que pintes en l'aquarel·la...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Violant, podria ser que fos així... esperar ja acompanya, sempre que esperis (simplement d'esperar, però no molt d'esperança) que l'esperança sovint és converteix en decepció.

      Gràcies, maca! Una abraçada.

      Elimina
  13. Sí, sí, espera'm... tinc ganes de seure una estona, tranquil·la... deixar la meva ment reposar en aquest preciós racó de la natura...

    ResponElimina
  14. Jo ja he passat una estona, però...no m'has vist! Un petonàs cansat.

    ResponElimina
  15. Un racó deliciós per a l'esperança, Carme. I si no ha de venir, millor esperar-lo en un indret com aquest, i que l'ombra del brancam sigui un recer per a les llàgrimes.
    Ja saps com m'agraden els arbres; aquesta pintura es mereix molt més que un poema.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  16. Silenci... de vegades, el millor conversador.

    ResponElimina
  17. El temps d'espera és un camí d'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) L'esperança sempre em fa una mica de por... crec que ja n'havíem parlat algun cop!

      una abraçada, bonica!

      Elimina
  18. Un racó idíl·lic amb un banc per seure i esperar...
    Mentre, l'ombra dels arbres et fan companyia. Si arriba, bé i sinó, el lloc compensa l'espera...
    Petonets.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari