dijous, 7 de febrer del 2013

Castell  del Remei  (edifici del Restaurant)

No  és  pas  més  important  allò  que apareix  a primer  pla,
desitjo  molt més  els  secrets  que s'amaguen  al darrera.

22 comentaris:

  1. tens molta raó, sempre he buscat l'interior de les coses, el perquè ... intentant posar-me al lloc adient.
    Fent que els secrets esdevinguin paraules i amb les mirades saber si estem al nostre lloc.
    bona nit Carme.

    ResponElimina
  2. M'ha vingut bé aquest a imatge, com a metàfora, perquè l'edifici és bonic i em va agradar molt, però darrere de l'edifici hi havia dos llacs, amb arbres de colors daurats de tardor que s'hi emmirallaven i els ànecs i la llum que reflectia, com una simfonia de colors preciosa. I m'agrada mirar a l'interior de tot, sobretot de les persones i de mi mateixa. Les paraules tractades amb cura, les mirades i el saber viure en el nostre lloc.

    ResponElimina
  3. Dona......si és un restaurant millor a dins, no hi ha discusió, després ja donarem un vol per els voltants.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després o abans, per què no? Espero que hi hagi temps per tot, però a vegades el temps és un bé tant escàs que s'ha de triar.

      Elimina
  4. Quantes paraules, quantes imatges em venen al cap ¡¡
    és difícil sovint trobar les paraules per dir el que sentim, per dir el que busquem, per dir el que em trobat.
    Potser a vegades no calen paraules,amb un gest, amb una mirada, amb un somriure ni ha prou.
    A vegades una persona et diu una petita frase i sense saber com, veus que hi ha un munt de coses en comú, una rialla i conectes amb ella, un gest i et roba el cor..
    Com m'agrada sentir-me viu ¡¡

    Perdona, Carme. si em faig pesat ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pep, dient aquestes coses tant vitals, com vols fer-te pesat? M'agrada parlar d'aquesta mena de coses i si alguna cosa em fas és envegeta... per dir-les, per sentir-les i per compartir-les. Gràcies!

      Elimina
  5. Suposo que desitgem el que no veiem, perquè és tot un misteri... Quan ho descobrim, pot ser que ens enduem una agradable sorpresa, o que ens decebi...En aquest cas, el que hi ha darrera el restaurant és més bonic que el que veiem, i això que l'edifici és bonic...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O podríem dir que tot són gustos... o que no cal triar i ens quedem amb les dues coses! :)

      Elimina
  6. No ens podem quedar mai amb la façana de les coses, sempre és millor descobrir que hi ha a dins, bo o dolent, tan li fa.
    Aquesta façana teva és tot un clàssic a casa nostre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas, segur que el que hi ha a dins deu ser boníssim! :D

      Elimina
  7. Vull mirar més enllà dels teus ulls, per per veure-hi la veritat.
    No m'espentaré perquè és on hi ha el tu més bonic, la teva ànima.

    Molt bon dia, preciosa!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Precioses paraules, lluneta... Bon cap de setmana, bonica!

      Elimina
  8. "una imatge val més que mil paraules" Però en aquest cas, cal que vagi acompanyada d'un bon àpat.

    ResponElimina
  9. Els tresors estan amagats. Només cal buscar-los.
    Veig que et passeges molt Carme. Bon cap de setmana wapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De les passejades d'estiu i de tardor i de les seves fotos, en vaig fent dibuixos! Bon cap de setmana, preciosa!

      Elimina
  10. Dues ratlles i prou.
    Però encara hi penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, Jordi... sempre ens queda molt per descobrir dels altres... i m'agrada intentar-ho i intentar-ho de nou.

      Elimina
  11. Fa molt bona feina, amb la càmara ! M'agradat la seva web !
    Bon cap de setmana !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Artur, però t'asseguro que la càmera no és el meu fort... de vosté? als blogs? no m'ho puc creure... :) Bon cap de setmana!!!

      Elimina
  12. El rerafons encurioxeix, però a voltes també inquieta...
    T'has adonat que la part alta de la façana sembla un conill? ^0^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sempre trobes sorpreses amagades, Pilar. No havia vist cap conill fins que tu m'ho has dit.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari