dijous, 7 de març del 2013

Si fossis mar - 2 -


Si  fossis  mar...

Series el mar  tancat  i petit  dels teus  ulls.  Ets la mar en calma. Tens reflexos de claror  enfora en amples  camins de llum i infinites  guspires inquietes que s'escampen superfície  enllà fins  a abastar-la tota i descobreixen així els més  mínims  moviments  de l'aigua.

I tanta  llum  endins,  engolida,  per  preservar  la  vida.

Avall,  avall,  ben amagada  hi tens  la  intensitat  de  vida,  callada  sempre, fins que tothom s'oblidi que existeix.

Mar  amic  i desconegut  ocultes  naufragis  i cofres  a vessar de riqueses, primer conquerides  i  després  perdudes  per  pirates  de  tots els  temps.

27 comentaris:

  1. Tenim la sort que els pirates d'ara no van amb vaixell, el mar seria lila dels bitllets de cinc cents.
    Hem tornat a fer un paint... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De pirates n'hi ha ple...

      He tornat a posar un Paint, però la veritat és que ja el tenia! :)

      Elimina
  2. Quin mar tan bonic! Quins ulls tan bonics! I que suggeridor el darrer paràgraf: Mar amic i desconegut...!
    I quin horitzó tan recte!:) Pols ferm o tècniques del paint?:)
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tècniques del Paint. Es pot fer una línia recta sense arriscar-te amb el teu pols...

      Una forta abraçada, guapíssima!

      Elimina
  3. Ooooh!
    Avui blau de blaus.

    14 blaus té la mar,
    18 verds. I amb els grisos
    fan quaranta.
    I el gris.
    I el plata...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oooooh! aquesta no me la sabia... t'ho has inventat tu això dels 14 blaus té la mar? M'encanta!

      Elimina
    2. Si, me'l he inventat. Però m'he equivocat.
      S'acaba:
      i el blanc
      i el plata.
      que queda millor.

      Elimina
  4. Estic enamorada del mar.
    L'estimo quan el contemplo de lluny, quan em permet lliscar per sobre seu i quan m'acull en el seu si.
    El vull enfadat i quan està en calma.
    El vull quan es fred i quan escalfa.

    El teu blau mha recordat el blau del mar del Cap de Creus quan vaig amb el cayak. El blau fort, profund en el que els meus ulls no abasten a trobar-hi el final. El blau que es perd endins i que acull vides silencioses.
    El mar on vull que reposin els meus dies.

    Bona nit marítima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada llegir aquest entusiasme pel mar. He de reconèixer que a mi també m'agrada molt, però que m'enamora molt i molt més l'aigua dolça: fonts, rius, rieres, rierols, salts, sallents i cascades... :)

      Gràcies un cop més per compartir, Mònica.

      Elimina
  5. El mar, o la mar, és un dels enigmes més fàcils i difícils, alhora, de desxifrar.
    Però és tan intens!

    ResponElimina
  6. "I tanta llum endins, engolida, per preservar la vida", ho trobo genial!

    ResponElimina
  7. uff... molt intens. m'has fet pensar en algú a qui he trobat fa molt pocs dies aquí en este "fondo del mar" que habitem. potser no és ell, però per com l'has descrit, m'has fet pensar que també podria ser. un mar intens i molt interior, potser callat però que s'escriu amb paraules, on podem anar i llegir les seues oles que guarden i ensenyen naufragis i cofres.

    bona nit, carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imaginava, fa dies des que vaig inaugurar aquests "si fossis" que per descriure una persona se'n necessitarien molts 6 o 7 o 8 o 10... per anar descrivint els diferents aspectes d'aquesta persona. Clar amb un de sol, podria ser moltes persones...

      Gràcies iruna, bonica, bona nit!

      Elimina
    2. A mi el que m'agrada molt és el començament, "Series el mar tancat i petit dels teus ulls".

      Elimina
    3. Hi ha persones que tenen ulls de mar, blaus, i profunds, amb reflexos inacabables. Gràcies!

      Elimina
  8. Jo conec alguna persona aixi, que treu fora petites guspires, suficients suposo, pero on tota la intensitat queda molt mes avall. Una clarividencia fins i tot dolorosa amb la que no vol competir i que per aixo el tanca i l´ esfonsa a l´ abisme. Potser va haver-hi un temps en que algun pirata va voler robar.la , pero tampoc en saben tant. Veritat Carme?

    ResponElimina
  9. No no en saben tant, intenten robar i després igual naufraguen, els pirates, no importa de quina època siguin. :) Els tesors tant ben guardats, al fons dels abismes marins, són moooolt difícils de robar.

    ResponElimina
  10. Un text preciós... il·lustrat aquesta vegada amb un Paint... com tornar a l'origen, en els temps en que vaig descobrir aquest blog :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta vegada amb un Paint. Però no és fet d'ara és buscat als meus arxius de Paint que en tinc un munt, com ara un miler. He posat "mar" al buscador d'arxius i de tots els mars que m'han sortit he triat aquest.

      :)

      Elimina
  11. El mar sempre és bonic, quan està en calma t'encomana serenor i quant baten fort les ones, és com un esclat que t'omple de goig de viure i sempre ens fa sentir lliures...
    Petonets.

    ResponElimina
  12. preciòsa aquesta imatge del mar i els mots que l'acompanyen

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari