dimarts, 6 d’agost del 2013
Antaviana ens proposa seguir el conte
 Joc literari a proposta d'Antaviana
Aquell matí no vaig sentir el so de la persiana. Eren dos quarts de nou, i em vaig atansar a la finestra del menjador i vaig veure la persiana de la Papereria tancada. Vaig  recordar  aquella  consigna que  havia llegit  un cop  en una  novel·la  de Pedrolo.   Acte  de violència,  es  deia.   "És  molt  senzill:  quedeu-vos  tots  a casa".  Qui  sap si  avui  era  el dia. No n'havia sentit  a parlar  ningú,  ni tenia  cap altra informació,  però  vaig  decidir  seguir  la consigna.  Me'n vaig entornar  al llit  i vaig  posar  la ràdio,  a veure  què  deien.  No  vaig  trobar  cap emissora  que  funcionés.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.
 
Gràcies
Centenari Màrius Torres
 
30 d'agost 2010

 
 
 
Molt bo!
ResponEliminaMoltes gràcies, Jp!!!
Eliminam'ha agradat per triplicat el teu microconte! pel conte mateix, pel dibuix i per la referencia al llibre de Pedrolo ,que vaig llegir quan era adolescent i encara conservo en el record!
ResponEliminaJo també recordo aquest llibre, em va impactar molt!!! Gràcies Elfree.
EliminaIl·lustrat i tot, que xulo! Molt ben trobat, Carme, jo també em quedaré a casa per si de cas.
ResponElimina:) Gràcies, Sílvia!!!
EliminaJo crec que sí que era el dia. Que bo, Pedrolo (i una mica oblidat, per cert)
ResponEliminaBoníssim Pedrolo, una mica oblidat, sí... però jo no l'oblido, he après tantes coses, d'ell. M'ha fet pensar i rumiar i gaudir tant llegint-lo, que penso que jo no seria com sóc si no l'hagués llegit.
EliminaCoi! quina persiana més xula que té la Laia!!! :) Potser tothom va pensar com el/la protagonista i va seguir la consigna i així, sense motiu (o amb motiu però sense conèixer-lo), van fer "el dia".
ResponEliminaA vegades les coses més improvisades... :DDDD
EliminaPotser era un diumenge... O la festa major!!!
ResponEliminaPodria ser que sí... o potser no!!! :DDDD
EliminaEm sap greu, però la persiana del meu blog, de moment, també està baixada...Per si de cas.
ResponEliminaBona nit Carme.
Bona nit, M Roser!!!
EliminaHas creat molt bé un clima de misteri i l'has deixat en un punt on tot és possible. Cada dia et superes, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, Consol!!!!
EliminaTant de bo tots féssim això mateix, davant de certes actituds que es repeteixen amb massa freqüència darrerament, tots a una!! i, amb tota seguretat, aquest seria el dia...
ResponEliminaMolt bon relat, nina!!
Bessets.