dissabte, 21 de febrer del 2015

Burj Khalifa - Una proposta de Relats conjunts

Burj Khalifa, Dubai, 828 metres d'alçada, 
Skidmore, Owings and Merrill, 2010
Una proposta de Relats Conjunts
- Punxa-núvols
grata-cels
on vas amb el teu posat
fred i altiu?

- Sóc el més alt i el més fort, el més elegant, el més buit  i el més car.

- Gràcies per la sinceritat, aniré, doncs ben lluny, a buscar caliu.














50 comentaris:

  1. Una mica freds sí que ho són.I altius però en el món hi ha d'haver de tot. Em quedo vora el caliu d'una bona llar de foc i avui encara més.
    Bon cap de setmana Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo aquest li trobo molt... Jo també prefereixo el caliu...

      Elimina
  2. Jo també fugiré d'aquest punxa-núvols, tan pretensiós i guerrer. I de tota aquesta esplenada de mal gust.

    ResponElimina
  3. Bona proposta Carme condensada diu molt!

    ResponElimina
  4. Cal agrair la sinceritat, francament. És clar que tard o d'hora se n'haurien adonat, de la seva buidor...
    Molt bon conte amb la seva simplicitat, Carme. Amb les paraules justes. I amb el teu caliu.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse, la sinceritat, crec que sempre s'ha d'agrair... Però certament tard o d'hora ens adonem del que hi ha.

      Una abraçada

      Elimina
  5. Amb tanta buidor, tanta prepotència, tan luxe i tanta altivesa, en un lloc així només s'hi poden trobar a gust els fantasmes. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir vaig lkegir el teu comentari i ara que el contesto, ja sé que el vas escriure amb coneixement de causa... Està clar que has vist els fantasmes de primera mà...

      Gràcies Mc!

      Elimina
  6. Ai sí, altiu , fred, car, sembla tot un desafiament...Si tenim el caliu d' una caseta, no ens cal res més!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Sí que sembla que pot punxar els núvols (i desinflar l'atmosfera i tot, com un globus pansit). Una casa a peu pla i un jardinet propi s'agraeix més.

    ResponElimina
  8. Aquest punxa-cel és una mica agressiu
    Potser gràcies a aquest bell poema se n'adona que amb prepotència no es va enlloc i la punxa serveixi per foradar núvols i portar pluges amables als països que n'estiguin mancats.

    ResponElimina
  9. Una caseta a la muntanya... la llar de foc amb aquell crepitar de la fusta (que he sentit a les pel·lis, ho reconec hehe)... un vell sofà a la vora... una tassa de te... un llibre... Mmmmmmmmmm què bé!!
    Qui vol anar a Dubai? :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, jo no crec pas que hi vagi a Dubai... La veritat és que no...

      Elimina
  10. Per un moment m'ha recordat a en Cristiano Ronaldo, i després s'estranya per què la gent no se l'estima gaire..

    ResponElimina
  11. Un edifici fet a la mesura dels que volen viure en ell: gent prepotent, altiva i freda.
    Bon relat. Breu i encertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'inspirava gaire aquesta foto... Gràcies, Glòria...

      Elimina
  12. M'ha agradat això de punxa núvols. En veure'l em fa pensar en tants obrers que hauran treballat i segur que en condicions de misèria. Que bestialitat!
    M'agrada la teva aportació Carme.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. El punt de vista dels obrers pot ser un bon relat, Alfonso...

      Gràcies i una abraçada...

      Elimina
  13. Et llegeixo després de penjar la meva proposta, i ja veuràs, a mi que m'agraden, aquest tampoc em sedueix...
    Bona aportació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden, sobretot els que són bonics. Hi ha gratacels bonics, també i n'hi ha de lletjos, aquest no m'agrada gens...

      Elimina
  14. La torre de Babel havia de ser així ... com aquesta.
    I ja saps com va acabar tot.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si que s'hi assembla una mica... no va acabar bé, no...

      Elimina
  15. tenir-ho tot i ser el més infeliç és cosa habitual en molts, i no tot són edificis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tot són edificis, ben cert... Nosaltres, les persones, com ells o més ben dit, ells com nosaltres...

      Elimina
  16. Déu ni do! Entre tots l'esteu deixant fatal, a aquesta torre. A mi tampoc no m'agrada el que simbolitza però la torre en sí tampoc està tant malament :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha, tens l'oportunitat de fer-la quedar bé i el teu serà el relat més original... Jo, és que la trobo horrorosa, però ja se sap que els gustos són diferents...

      Elimina
  17. Jocs de meccano per a distreure els rics eterns.
    Em va agradar molt la teva versió del poema de Rimbaud per a la Glòria, felicitats. El castellà no valia res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jocs de mecano, prestigi i diners...

      Moltíssimes gràcies, Olga, la teva opinió és molt important per a mi. Pensava posar aquest poema també aquí amb la meva traducció. Ara ho faig més convençuda.

      Elimina
  18. Sí perquè caliu, el que es diu caliu, no transmet, ni intenció, perquè la finalitat era... quina era?

    ResponElimina
  19. Breu també, però amb molt de missatge, Carme! Bentrobada de nou!


    d.

    ResponElimina
  20. "Sóc més i més que tu ..."
    Quines paraules més lletges, fas bé en allunyar-te, també m'allunyaré com tu cercant caliu.

    Bessets, preciosa! ✿

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha casetes molt més humils i acollidores...

      Una abraçada ben grossa...

      Elimina
  21. Aquest punxa núvols està renyint amb els que comparteixen casa i hortet.

    ResponElimina
  22. Mots ben trobats. El buit i, en aquest cas, l'alçada són enemics del caliu.

    ResponElimina
  23. Sempre hi haurà qui necessite sentir-se més que els altres, encara que siga fent edificis que ho demostren...

    Si la torre estiguera a la meua terra, ja li dirien segur "la Torre Collons". Per allò de que la miraries i diries: "Collons, quina torre!", com a la finca de Ferro de València ;)

    ResponElimina
  24. Doncs seguirem buscant el caliu... potser haurem d'anar a una cabana de pastor a la muntanya...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari