dilluns, 8 de febrer del 2016

UN HOMBRE LLAMADO OVE de Fredrik Backman

Comentava amb una bona amiga meva, amb qui xerrem molt i del moltes coses, que tenia un pilonet de llibres per llegir,  amuntegat per criteris de recomanacions, préstecs  i regals d'altres amics i que tots els trobava tristos o dramàtics, i que els anava agafant i tornant a deixar al pilonet, sense acabar-me de capbussar en cap d'ells. Em va deixar aquest. Em va dir que al menys riuria.

I la veritat, és que riure, riure, no he rigut gaire, però no m'he tret el somriure dels llavis en tot el llibre. I unes quantes vegades m'ha emocionat, fins a fer-me venir les llàgrimes als ulls de tendresa.

Diuen que és un Best Seller.  I jo me n'alegro. És d'aquells llibres que l'hauria de llegir molta gent. Fan falta missatges de bon rotllo. De solidaritat, d'amistat, d'estimació. Una història de bona gent, amb molts defectes, però bona gent.

Ove és un obsessiu, que no està diagnosticat d'obsessiu, el diagnòstic, li poso jo. Mal humorat, un pèl agressiu, cap quadrat i amb molt poca paciència. Però és una persona bona i honesta... i té un cor massa gran. La història ens explica uns anys especialment difícils de la seva vida, de solitud no volguda. Si teniu ganes de somriure unes quantes horetes seguides, ja ho sabeu.

12 comentaris:

  1. Si que és veritat, que la majoria de llibres són més aviat dramàtics...Jo acabo de llegir El Ressò de les muntanyes, d'un escriptor àrab i també l'he trobat trist. És de l'autor de dos llibres fantàstics, Cometas en el cielo i Mil soles esplèndidos( els vaig llegir en castellà), molt durs, però impressionants...Buscaré aquest que dius.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vaig llegir Mil sols esplèndits, en català i em va agradar molt, però tambè en va fer patir... I a vegades n'estic tipa de patir llegint.

      Elimina
  2. Seguiré la teva recomanació, Carme, perquè la veritat és que darrerament també em costa trobar llibres que m'agradin. Ara acabo d'adquirir La finestra de Vermeer, del meu adorat Pere Rovira, i crec que en serà l'excepció.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, no és gran literatura, però es bonic i agradable de llegir. A aquest home, Ove, a vegades el mataria, però al final te l'acabes estimant.

      Una abraçada.

      Elimina
  3. Els somriures curen. I si no ho acaben de fer, almenys mentre ho intentem ajuden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel bon consell. Fa temps que no trobo res amb cara i ulls, i ja convé, aquesta lectura que recomanes.

      Elimina
    2. Els somriures sempre van bé, Xavier, i tant!

      A veure si t'agrada, Olga. En aquest cas, jo parlo més del contingut que no pas de la forma.

      Elimina
  4. Un libre bon pel còr, alara i cal anar!...

    ResponElimina
  5. A mi també em tiren una mica enrere les històries que sé que seran tristes, o depriments, o molt dures... Tinc ganes de llegir coses que m'entretinguin i em facin passar bones estones! :-)

    No està la meva economia com per comprar llibres nous, però com sempre és bo tenir recomanacions, recordaré aquesta teva "per si un cas" :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pobre Ove, no passa un bon moment, però tot i així, no és un llibre trist...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari