diumenge, 6 de març del 2016

Xoc d'un tren i un veler a la deriva - II

 

II

Hi havia un tren que hagués volgut ser veler i un veler que desitjava navegar per la terra... es trobaven cada matí allà, a la costa del Maresme on el tren passa vora mar, nord enllà  i el veler navegava seguint la costa, en la mateixa direcció. 
- Quina sort navegar pel mar - deia el tren
- Quina sort caminar per terra - li contestava el veler - Ja t'ho regalo, el mar és inestable, ara puja, ara baixa, ara és tranquil, ara ple d'onades immenses...
- I tenir sempre un camí marcat amb dos rails és molt ensopit.

- Vols que un dia fem un canvi? 
- No sé si sabré fer-ho - va dir el tren.

El veler un dia que feia molt vent... va agafar embranzida venint de mar endins i tot dient-li al tren que es deixes portar també pel vent, que era molt fàcil, i es va plantar al mig de l'estació del Masnou. Va quedar clavat entre les vies i el tren va frenar i frenar i frenar, però no va poder evitar el xoc.

- Havies de deixar-me el teu lloc i anar-te'n al mar.
- A mi el vent no em porta...

Van posar un remolc al tren i el veler a sobre, per portar-lo a reparar... 

-  Gràcies, ja he aconseguit caminar per terra i per la via del tren!!! Ara un altre dia vens tu al mar i jo també et remolcaré!!!

El tren va somriure incrèdul, pensant que realment era una sort ser un veler i no pas un tren.

22 comentaris:

  1. La imaginació tot ho pot fer possible i els nostres desitjos poden fer-se realitat.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. On es troben ls terra i el mar
      Els trens i els velers
      Els peixos i els ocells
      Els que cullen maduixes i les sirenes...

      Elimina
  3. La imaginació de la Carme tot ho pot fer possible...

    ResponElimina
  4. Fins finala, i a pas que "el veler" que s'agrada de l'escambi. A quitat la mar per la tèrra, mentre que lo tren tròp pesuc pòt pas cambiar de luòc .Lo tren mòstra la sapiença. Cresi que lo velièr auria degut se mudar en "ferry" e se cargar lo tren sus l'esquina per lo far somiar ! non ? Aital lo tren serià vengut poèta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alam, el teu comentari completa la meva història d'una manera bonica. Un tren poeta.. Una altra idea per un altre conte. Moltes gràcies, per la vidita i per la inspiració.

      Elimina
    2. Se vòtz Carme nosautres sèm embarrats dins la realitat, dels trens de banlegas, alara que podèm beire passar els velers sus la mar , se vei plan que i a coma un rebat del sòmi d'un can e d'un lop, de la libertat , que se truca a la realitat plonda de la vida . L'un s'ufla del vent del desir mentre que l'autre seguis la sia vida estequida; la del camin de fèrre . Ont sètz nosautres ? Que volèm? èstre sus la via del tren , o sus la barca qu'alena lo buf dels vents?

      Elimina
    3. Unes reflexions profondes i interessants. Saps que penso, Alam? Que el problema que tenim les persones és que ho volem tot. La seguretat del camí de ferro, marcat i traçat i la llibertat dels somnis... I com que ho volem tot, sovint acabem sense aconseguir res. Amb les mans buides. I a vegades el cor també... S'ha de ser valent com el veler, per canviar de vida...

      Elimina
  5. El tren és la prosa, el veler la poesia.

    ResponElimina
  6. Realment em sembla bastant més difícil, que el tren vagi pel mar...
    Aquest conte m'ha fet pensar amb el pastor que diu a la sirena que pugi i la sirena que diu al pastor que baixi...Es troben al bell mig del pla i apareix l'Empordà!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només que passa al Maresme... he, he, he...

      Petonets, M Roser!

      Elimina
  7. El veler és una mica massa somiador. És el que té deixar-se endur pel vent...

    ResponElimina
  8. En la propera reencarnació del tren que es demani ser un veler, però ja se sap, està molt sol•licitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ha, ha, ha... molt sol·licitat i hi ha poques places... oi?

      Elimina
  9. doncs quan el tren vagi a mar.....crec que veurà molt bé el fons marí, la ferralla pesa molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobre tren... no sé si és ben bé això el que volia...

      Elimina
  10. Que bonic Carme! Has pintat dos personatges tan enquimerats que els has fet entranyables. Per què ningú no està content amb el que és?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa... gairebé ningú està content amb el que és, ben cert.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari