Blanca Busquets

"El so que en va sortir va ser esgarrifós. No vaig poder resistir més i vaig esclatar en sanglots. Vaig deixar el violí a terra i m'hi vaig asseure al costat  amb el cap ensorrat entre els braços. Sentia que tenia la música al costat però no la podia abastar, la porta d'aquell tresor incommensurable era tancada per a mi."

"Després de la decepció del violí aquell dia a la platja, m'havia quedat buida, no sabia què fer ni què pensar ni amb què il·lusionar-me. No m'havien atret mai ni les nines ni les joguines, m'interessaven molt més les coses que trobàvem a l'abocador, però després de la troballa del violí pressentia que mai més tornaria a emocionar-me per res més que hi trobés.  I ara, s'havia acabat per a mi el dret a somriure i a tenir un al·licient."

La casa del silenci de Blanca Busquets

Se m'ha acudit que el consol que ens donen ben sovint els llibres, la companyia i també l'eficàcia  en fer-nos reflexionar té molt a veure en aquesta mena de descripcions dels sentiments, dels estats d'ànims,  que podem reconèixer com a totalment reals, en els quals ens hi podem identificar, amb violí o sense, i al mateix temps ens dóna la continuació de la història que els desmenteix.

La Teresa, la protagonista, després  d'aquests pensaments, s'ha continuat il·lusionant amb moltes altres coses, fins i tot amb la música mateixa, però de res no hagués servit dir-li en aquell moment.  Com nosaltres, que un cop superades les il·lusions perdudes,  sempre, encara que no ens ho sembli, n'acabem trobant de noves. Un dia o altre.