Pluja

Cada  nit  retrobava  els llençols  i les  mantes i m'arraulia  en  aquell  llit tant  a prop  de la teulada.

Jo no era  gaire  gran,  però només  podia caminar sense ajupir-me  fins  a  mitja  habitació.  Després  el sostre  era  tan baix  que  tothom  s'havia  d'ajupir.  El sostre  arribava  just a  tocar una  calaixera  de  tres  calaixos.  Hi havia  el  llosat  de pissarra i l'encadellat  de  fusta  que  tancava de  viga  a viga,  i  per  sota  estava enguixat,  però  tot  plegat  no feia  gaire  gruix  i  a  vegades  a  la vora  de les  vigues  hi havia  alguna  escletxa.  Allà  vaig  aprendre  a estimar  la pluja.  Quan plovia  de nits,  el  so de l'aigua  sobre  les  lloses repicava  net,  sense interferències.  Podíem detectar el mínim  canvi  d'intensitat.  Ara,  també se  sent  ploure  des de dins  les cases,  però  el so  és  tan  diferent!  Queda  somort,  apaivagat. De  pluja domesticada.  Sempre  més  he  enyorat  aquell  so  autèntic  de la  pluja.

Omple de pluja

Omple de pluja
aquest silenci
d'avui matí.
Llueixen gotes
sota la branca
com penjollets
intermitents.
Quan una cau,
una s'espera
i una altra neix.

Carme

Tota l'aigua
del cel aquí
fa un cúmul
de líquid fi.

Llum a dins,
i l'arc-iris
jugant sovint.

Isabel

Gotetes de pluja com carboncles salvatges.

Francesc Mompó

I les finestres
degoten llàgrimes.
Arabesc dolç,
d'aquest matí.

Pilar

dolç degoteig dels segons,
pessics d'aigua,
llum fuganera.

Jesús Mª Tibau

Rebrilla el gotim
en les fulles quietes.
Vestits transparents
en nuesa verge i verda

.............Anton

Omple'm de
pluja de silenci
i rosada de matí.

I cada gota
serà un cristall
al sol de la
teva mirada.

onatge

Clic! ... Clac!
Clic! .. Cloc!
Em despertes suaument
a poc a poc
i en obrir la finestra
et veig fresca
amb la cara mullada
ben neta
i les arracades de vidre.
Clic! ... Clac!
Clic! ... Cloc!

Pere

Està nevant de nou
blancor sense fi
vent increïble
no puc caminar cap endavant
torno sobre els meus passos

Merike 

Va començar a interessar-me molt la pluja.
Les distintes qualitats de la pluja...
Les primeres gotes grosses de pluja,
alegres, percudint, aixecant l’olor de la pols i la mollina de l’herba.
Les pluges persistents fines, silents. Les temperatures de l’aigua
atomitzada, fresca, abellint les tardes de mitjans d’agost,
l’aigua als ossos, gelcuits per la roïna glaçada i grisa...
les pluges gebroses, secretes, pixarroses, de la boira.
Els tolls immensos del Portalet,
amb les roderes de l’últim Biscuter del poble.
La pluja divertida del vent sota els plàtans després de la pluja..
Em vaig convertir en un expert en pluja.
Li demanava al Silo si plouria i com plouria.
Enyorava la pluja, retardava el pas cap a l’escola quan plovia.
Plorava sota la pluja a bots i barrals
i tot moll no se’m notava.
Em saltava la solfa si plovia... i a cops m’hi aixoplugava...
veia ploure sobre el riu, sol mi fa, sol, no surtis mai, que no, mi fa re,
i em perdia entre els compassos embadalit.
Quina calentor, Mare del Meu Pare! ja em queia un pessic... i una pesseta.
I l’Enriqueta pacient, un, dos, tres, quatre, volant, volant d’un pont a l’atre.

Miquel Àngel Tena

Aliment d'aigua
la pluja no amaina.
El verd, feliç!

Fanal verd?

Coixí

Els troncs

flamejaven amb ganes

i assaboríem

cada escletxa de llum.

Colors als coixins

i a les mans.

El coixí treballat
com soca encesa
perfuma la retina
amb formes i colors.
Com agrada
son viure !!!

............... Anton.

I el repòs dels teus cabells
sobre el brodat preciós del coixí,
fan que el món s'aturi, i expiri,
àvia...

Neo

Recolzats en coixins
teixits de besades
flamejen els cossos
a les escletxes
de la tarda.

Barbollaire

Diumenge a la tarda, carta a una mestra.

Era  diumenge  a la tarda  i no havia  fet  els  deures,   que m'havia  posat  la meva  benintencionada i desinteressada  mestra  de pintura. No havia  anat  a comprar  paper,  ni pintures  acríliques,  ni havia  fet els  quadradets  per  aprendre  a barrejar    colors.  Però  era  diumenge  a la tarda,  amb unes  hores per  davant i  ella , com a bona mestra  que és,  ja  m'havia  motivat  a fer  alguna cosa.  A  casa hi havia  un  blog  de paper  Guarro,  era  gruixut  (d'això  se'n diu  gramatge?)    I  també  hi havia  unes  pintures  de  nens,  sí ,  de nens...   d'aquells potets  de  gouache  que fan servir  a les  escoles.  I  ni se  us acudeixi  preguntar-me  pels  pinzells!    No parlaré  d'ells  si no és  en presència  del meu  advocat.  I  vaig  decidir  posar-me  provar-ho.  

Primer  va  ser  la sargantana,  agafada  d'una  foto de l'-assumpta-  després,  decebuda  amb  els  colors tan lletjos  que  em van sortir, vaig  decidir  copiar-me  a mi mateixa  i inspirar-me  amb  els  colors del Paint.  Vaig  buscar  la papallona  de  Fanal  Blau,  i vaig  fer  el segon intent.   El  fons  em mata  el color  groc  de la papallona. I després  un  altre  dibuix  de taronja  llampant ....  psé    i finalment  la finestra  que  era  l'última foto  que acabava  de dibuixar en el paint.   

Aquesta  finestra  no s'assembla pas  a l'altra,  però  com a mínim no han quedat els  colors  tristos!  Per  avui  ja puc  plegar.  

Estimada  mestra Anna,  

Per  a  ser-te  sincera  del tot,  t'he de dir que  m'ho he  passat  bé  tot  i que no tant  bé  com amb  el Paint.  Em sap greu no haver  fet  els  deures,  però   ja  que sempre  he estat  una bona nena i molt  complidora  amb els deures,  crec  que  aquestes alçades de la   meva vida  em puc  permetre  de ser una mica trasto.  O  fins  i tot  molt  trasto.  I  així  faré  els  desastres  que   calgui.  No sé  si voldràs comninuar  amb  aquesta  alumna  burra,  miop  i  rebel,  però  jo  crec  que malgrat  la meva  anarquia  continuo  necessitant  una bona mestra  com tu.   Hauràs  de tenir  molta  paciència. 

Una abraçada.

Carme

Pensaments

Pensant  en groc

pensant  en blau

els pensaments

m'omplen el cap

La teva paleta
té un matís
sense escletxes
per a cada tema.

Ens endinses al paradís,
al món de l'art,
al bell contrast,
al detall del més petit,
al conjunt ben interpretat.

Isabel

En groc, tot
va florint
en blau
vaig navegant
i al cap sempre
un viatge endavant.

Onatge

Pàgina blanca
que esperes
el color...
Tens la mestra
que s'imposa
acolorint
dibuix i lletra
I dóna la vida
als pensaments
que florint
nou neixen

...........Anton.

Convergeix l'hora en el matí
el meu pensament s'embolica en el color del dia
una mandrosa fumarada desperta la vall
difuminen de grisa un cel esvaït.
Vull pintar de verd el teu pensament
 

Manel 

I en lila, en roig
or i morat.
Vinguen pensades
a com-pensar
color d'hivern,
fredor del blanc.

Noves  Flors

Grocs amb blaus
que fan via cap el verd
que ha d'arribar.

Fanal blau

uns pensaments de colors
unes flors de pensament
un deliri de gent
que t'omple de pètals
i mots aquest tros de jardí
que és el teu bloc

Elvira  

La lladre de llibres de Markus Zusak

És un llibre  bell,  té  una bellesa  especial,  malgrat la duresa de les  coses  que explica.  T'absorbeix  de manera que  no el pots  deixar.

La  història parla  de  nazis,  de vides  dures,  de misèria,   però  des del punt  de vista  molt  proper  a les  persones.  I conèixer  la  Liesel  des  dels  9  anys és entendridor,  i   també ho és  conèixer el seu pare adoptiu.  Un home bo.  Aquest  home té una  mena de bondat  sense concessions  que  li acaba complicant  sempre  la vida.

La  Liesel  és  la lladre  de llibres,  necessita  aprendre  a llegir  i  també continuar llegint  quan ja en  sap.   La lectura  es converteix  en una mena de màgia  i de consol.

La  narradora  de  la  història  és  la mort.  Això  li dóna un  punt  de vista  ben original.

Fragment:


De moment,  en Rudy i la Liesel feien via pel carrer  Himmel sota la pluja. Ell  era  el sonat  que s'havia pintat  de negre i havia derrotat  el món.
Ella era  la lladre  de llibres  sense paraules.

Però,  creu-me, les paraules anaven fent camí, i quan arribessin la Liesel  les  agafaria amb les mans   com els núvols  i les escorreria  com la pluja.  

Em costa  sempre  fer  comentris  de llibres,  no sé mai  si  en faig  poc  o massa  ni si és  adequat  o no.  M'agraden  els comentaris  de la Pilar, d'Encesa  de llum,  avui  pot  completar  el meu.

Joc literari de Tens un racó dalt del món

Em  miren amb  pena,  com si m'hagués  mort  perquè  no m'arriba  l'electricitat  i estic  apagat.  I no m'he  mort,  encara  sóc  el fanal  de sempre,  sense llum,  però  el mateix. 

Com us  ho podria  explicar?  És  només com si un home  s'hagués  quedat  calb. No està  pas  mort,  oi? 

I és  també  com si  a més  a més  de quedar-se calb,  s'hagués  jubilat.  Apa!   S'ha  acabat la feina!  Quin  descans.

No sé  si us  ho podeu  imaginar  el que  representa fer  llum. Fer  llum representa  no veure  res  perquè  puguin  veure-hi els  altres.  I  al començament  això  era  molt  bonic,  m' agradava  perquè  em  feia  sentir  útil, important,  necessari,  però  a  la llarga les nits  se'm feien  eternes,  com un autoenlluernament que  no et  deixa  veure  ni endins  ni enfora.  Ni la gent  que passaven,  ni  els  pocs  animalons  que  circulaven pel parc, ni la paperera  amb que  tenia  alguna  conversa... ni el meu propi  peu,  no em veia...  res.

Ara  faig  vacances  i  tota  la nit,  com que  els fanals no dormim  mai,  puc  anar  xafardejant  tot  el que passa,   gràcies  a aquest  jove  fanal  que  ens  il·lumina  amb  tanta  força.

Em miren  amb  pena  i diuen "a  veure  quan durarà"..  no ho entenc, perquè  no hauria  de durar,  precisament  ara  que estic  tant  bé!

Contrallum de l'-assumpta-

D'una  foto de l'-assumpta-

Enlluernades,

elles no poden saber

que les  veiem a l'ombra.

Punxes  en contrallum

fosques,  emmarcant  el sol.

Irisisada llum
que alenes fantasies,
mentre el besllum
parla amb la fosca.
Cossos que priven
que el sol ple vingui,
ell,retalla cartrons
de ses fesomies
en un collage
de claror i d'ombres.

............ Anton. 

Presumides i esquerpes

el sol les mira de lluny

no s'acosta perquè punxen

i s'amaga enlluernador.

El "Don Juan" que porta dins

farà que torni demà ...

Pere

I si no un altre dia ho farà,
Amalgames de colors els regalarà
i difressant les punxes
ben engalanades, un petò s'escaparà.

Joana

Una altra sortida

 

Pluja  d'hivern,  lenta  i blanca

degotes  per la pell 

i  qui sap si  també per l'ànima.

Ni t'apresses,  ni t'atures

amagant  els camins  i  fent-los  fang.

No podem esperar sempre

a  vegades cal sortir sense aixopluc,

però espero encara,  el moment precís 

que permeti una sortida,

digna, que no m'ompli  de fang

ni els  peus ni el cor.

Una altra finestra de la casa del Puig de la Balma

Ella  se'n reia  de les  seves  companyes  finestres que  volien ser  vermelles.

Sabia  que  segons  la  llum  i el moment,  per  ella  passaven tots  les colors i  totes les  ombres.

I no se'n volia perdre  ni un. 

 

Plantaré milers de  plantes 

de color  blau verd 

per  compartir-les  

dins  i fora  dels vidres  foscos.

Deixaré que entri  la teva llum,

i tu sentiràs  la  meva  calidesa.