Han agafat el tren, tots sis, amb ganes de passar un bon dia. Un dia de ciutat, amb dinar compartit inclòs.
La primera activitat era veure una exposició. Ja duien les entrades comprades des de casa i no han fet gens de cua. A dins, cadascun al seu ritme anaven mirant els quadres.
De lluny Ella ha vist com una vigilant del museu li deia alguna cosa a un dels seus companys. No podia sentir què deien, després s'hi ha ajuntat una altra persona i finalment ell i la primera vigilant se'n han anat en direcció a l'entrada. Ella s'ha acostat fins a la persona que no s'havia mogut del lloc a preguntar:
- Que ha passat alguna cosa? Aquell noi ve amb nosaltres.
- Em sap molt de greu. La meva companya, la vigilant, s'ha equivocat, li ha semblat que venia de la sortida i m'ha cridat perquè li demanés l'entrada i ell s'ho ha pres malament.
- Però ell tenia entrada, les havíem comprat per Internet.
- Si, però no ens l'ha ensenyat i s'ha enfadat.
- Bé gràcies, per explicar-m'ho. Suposo que un cop aclarit tot, ja tornarà.
Però passava l'estona i no tornava. En canvi la vigilant si que torna a parlar amb la seva companya. Ella s'hi acosta immediatament a veure què havia passat realment.
- S'ha enfadat molt. Ha estripat l'entrada i ha sortit fora.
- Ostres! Si ha estripat l'entrada ja no cal que el vagi a buscar que ja no pot entrar...
- Sí, clar que pot entrar! L'entrada dóna dret a entrar tot el dia. Ni que sigui estripada. El problema és que està enfadat.
Ella se'n va cap a fora i el troba al carrer. Realment enfadat. Acusant de racisme i donant per descomptat que li havien demanat l'entrada i que havien "suposat" que s'havia colat, només pel seu aspecte.
- Has pagat una entrada per veure una exposició. Entra, mirem l'exposició i no t'amarguis el dia.
- No, jo ja conec com van les coses. Sé perquè ho han fet. Jo ja li he dit "Si hagués estat ros i guapo" no m'hauries demanat l'entrada, oi?
- Consideres que t'han fet una injustícia?
- Sí.
- I vols acabar-la de rematar espatllant-te el dia i de rebot a nosaltres també?
- No, no, vosaltres feu la vostra, jo ja us espero.
- No entenc que t'enfadis tant, perquè t'hagin demanat l'entrada. També me la podrien haver demanat a mi. Entrem, per favor i gaudim del dia...
- Entro perquè et quedis tranquil·la, però tornaré a sortir.
- Vinga entra, va!
Un cop es troba amb la resta de companys i ja està una mica desfogat explica que s'ha sentit tan molest només pel dubte de si tenia entrada o no, que amb "ironia" els ha dit que no, que s'havia colat. Les noies han dit "doncs tenim un problema" i ell ha continuat amb la seva ironia sobre si fos ros i guapo i sense voler ensenyar l'entrada. Quan elles, descol·locades, i sense saber massa què fer, li insistien que o bé ensenyava l'entrada o les hauria d'acompanyar a seguretat, ell les amenaçava en denunciar-les a elles per racisme i per vulneració de la igualtat de drets. Com que cada cop s'embolicava més la troca i estava tan ofès... ha estripat l'entrada i ha sortit.
Ha costat de desfer l'embolic. I les noies s'han disculpat, (sense motiu real per fer-ho) no pas amb ell, que no deixava ocasió, sinó amb els companys. Més tard, cap al final de la visita, un encarregat ha vingut a parlar amb ell per disculpar-se en nom de les noies. Ningú ha pogut fer-li entendre que no es pot anar pel món amb tanta susceptibilitat i que si a qualsevol de la colla li demanen l'entrada l'haguessin ensenyat i punt. No hi ha hagut manera. Si s'arriba a quedar a fora fent-se més mala sang... a saber què hauria acabat dient.
Ella ja s'imaginava els titulars "denuncia a les vigilants d'un museu per haver fet fora una persona de nacionalitat espanyola, en un cas flagrant de discriminació racial." Mare meva, entre uns i altres quina paciència es necessita!
