Germinal, el protagonista, és un senyor de més de vuitanta anys que explica tota la seva vida, en primera persona.
En Lluís Llach dóna paraules al Germinal que ens fa arribar molt bé totes les emocions d'una llarga vida.
He de dir que, en general, no m'agraden gaire les històries de guerra, però aquesta està explicada des de tant a prop de les persones, des de tant endins, fent-nos viure intensament tot l'entorn en el que vivia Germinal que sincerament m'ha agradat molt. Tot i que és dura i trista.
Tal i com ha estat, sempre, amb les seves cançons, Lluís Llach continua essent un mag provocant emocions i sentiments.
M'ha costat triar un fragment. N'hi ha molts de bonics. Aquest em va impactar. La bellesa interior d'una persona.
"Aquell cos mig desmanegat per la natura i la deixadesa de tants anys, aquelles faccions quasi ridícules, un desgavell de dissonàncies que mai s'havien pogut harmonitzar. I tot d'una, darrere un revolt, sobtadament apareix la bellesa del senyor Ramanguer. Quina sort. Deixar de parlar separadament de la bondat, la generositat, la militància i poder parlar de l'harmonia integral de totes aquestes coses, i dir-ne senzillament: la bellesa del senyor Ramanguer. Sí, va ser un descobriment."
.JPG)
.JPG)
