Vidres de colors

D'una  foto  del Ramon

"Vidres de colors.
Tenyeixen la llum,
pinten rajoles,
i fan camins irisats
sobre la pell."

Mireu  quin poema  m'heu  regalat  en els  comentaris, gràcies  poetes:

Una vida de colors (garbí)
estampats calidoscòpics (Pilar)
damunt de la pell.
La rosa dels vents (onatge)
t'acaricia la cara. (Pere)
Colors aporten vida:  (Ma-Poc)
combinació, (Joan-fer)
re-interpretació, (Mireia)
lletres de colors, (Cris)
futura primavera. (Elvira)
Vidres de colors, (Clara)
vidres d'optimisme. (-assumpta-)
Un dibuix,  (Ramon)
colors ben diferents
a la natura... (Fanal blau)
un plus de misteri. (rits)
Màgia pura!!  (Assumpta)

Richard Wiseman - Els 5 punts principals que ajuden a acabar un projecte

 Richard Wiseman  és  un psicòleg  una mica  rarillu, ja que  és mag  també,   i  la veritat,  jo no el conec  gaire.  Sé  que ha fet  uns  experiments   sobre   la motivació  treballant  amb 5000  paritcipants  que tenien  alguna mena  de projecte  a realitzar.  Finalment  diu que  només un 10%  de les persones havien aconseguit  els seus  objectius,  o sigui  acabar  el projecte.  Ja  veieu  que la constància  de  la  majoria  de  persones està  a baix  nivell.

Preguntant  a les persones que ho havien aconseguit, com  ho feien  per  mantenir  la motivació,  ell  en va  treure  5  punts principals,  que  va  considerar  que  eren els que ajudaven a  arribar  al  final  dels projectes.

1.- Repartir  l'objectiu final  en   uns  quants objectius  parcials,  calculant  el temps  que  s'adjudicava  a cadascun d'ells.

2.- Explicar  el projecte  a la gent  propera.  Si  l'expliques te'l creus  més  i també  et  sents més  obligat  a  tirar-lo endavant.

3.- Mantenir  en la mèmoria  i recordar-se  sovint  dels  beneficis  o satisfaccions  que  els produiria  l'objectiu  desitjat.

4.- A  cada objectiu parcial,  ells  es donaven una petita  recompensa.  De  l'ordre  que fos.

5.- Finalment,  millor  i tot  que  explicar-ho  era,  escriure-ho  o  dibuixar-ho,  fer  esquemes  o gràfics. Alguna cosa  que  es pogués  veure.

Teniu  algun projecte  que  no acabeu de  tirar  endavant?    
Jo  sí!  
A  veure  si em funciona!

Lloc de repòs

Canvio  els  colors  del meu món.

Els  arbres  seran vermells  com el foc

i l'herba  d'un  color  taronja ben viu.

I  la terra  pintaré de verd  pistatxo.

Sempre he cregut que podríem  inventar  un món nou.

Escuma als còdols

Murmuris  d'escuma
xopen i fan lluir  els còdols.

Trasmudats  de  colors  
no perden  mai  la calidesa.

Parla  versos  la tarda,
quan vol escapar-se  poc a poc
fugint  amb la claror difuminada...

Sempre queden 
bocins de tarda a les  mans
i espurnes de claror a la mirada.

Mar de boira

Foto  d'en   Ramon

Els  colors canvien en la distància.

De  lluny  tot  és blau.

Blau  com les  illes que suren,

valentes,  damunt  el mar  de boira.

Només  en proximitat,  podrem  mantenir  els colors.

 Carme

Vaixells de pedra travessant els somnis. 

Francesc Mompó

Ens perdem en mil naufragis,
hi trobem una illa personal
fins que s'esvaeix la boira
i amb els altres ens iguala...

Isabel

A sota d'aquestes boires
com escumes de xampú
i viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.

Pere

Mantell de núvia
tapa el silenci
i les muntanyes
punxen un cel
de príncep blau.

Anton

El nen bosc un altre conte de wizard

Salvador Espriu

DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ

Cansat de tants de versos que no fan companyia

-els admirables versos de savis excel.lents-,

i de mirar com passa l'emperador tot nu,

i del gran plany del vent, aquest vell adversari,

i de l'excés de mi, sense missatge,

ara us diré, amb paraules ben clares,

amb crit elemental, lluny d'artifici,

que vull només parar-me en el camí,

ja decantat amic de l'última injustícia,

i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,

damunt la bona terra.

Salvador  Espriu 

Entrevista  de  l'any  1976 -  fragment del  programa  "A fondo"

La nit estelada de Relats Conjunts

La nit  estelada  una proposta  de Relats  Conjunts

Història  inacabada I

Vam veure  l'espectacle  dels  estels

com si fos  només  dedicat  a nosaltres.

Des  del  turó,  amb el poble  al  fons de la vall.

Els estels  i la nit tenien el seu propi  llenguatge.

Nosaltres  encara  no havíem après  gaires  paraules.

Ens  vam deixar encomanar per  la llum,  pel moviment.

Tot  semblava  possible  aquella  nit.

Va ser una curta  estona, vam confiar  en els  estels

i  ens  vam separar  amb  els somriures  als  llavis.

Pluja

Cada  nit  retrobava  els llençols  i les  mantes i m'arraulia  en  aquell  llit tant  a prop  de la teulada.

Jo no era  gaire  gran,  però només  podia caminar sense ajupir-me  fins  a  mitja  habitació.  Després  el sostre  era  tan baix  que  tothom  s'havia  d'ajupir.  El sostre  arribava  just a  tocar una  calaixera  de  tres  calaixos.  Hi havia  el  llosat  de pissarra i l'encadellat  de  fusta  que  tancava de  viga  a viga,  i  per  sota  estava enguixat,  però  tot  plegat  no feia  gaire  gruix  i  a  vegades  a  la vora  de les  vigues  hi havia  alguna  escletxa.  Allà  vaig  aprendre  a estimar  la pluja.  Quan plovia  de nits,  el  so de l'aigua  sobre  les  lloses repicava  net,  sense interferències.  Podíem detectar el mínim  canvi  d'intensitat.  Ara,  també se  sent  ploure  des de dins  les cases,  però  el so  és  tan  diferent!  Queda  somort,  apaivagat. De  pluja domesticada.  Sempre  més  he  enyorat  aquell  so  autèntic  de la  pluja.

Omple de pluja

Omple de pluja
aquest silenci
d'avui matí.
Llueixen gotes
sota la branca
com penjollets
intermitents.
Quan una cau,
una s'espera
i una altra neix.

Carme

Tota l'aigua
del cel aquí
fa un cúmul
de líquid fi.

Llum a dins,
i l'arc-iris
jugant sovint.

Isabel

Gotetes de pluja com carboncles salvatges.

Francesc Mompó

I les finestres
degoten llàgrimes.
Arabesc dolç,
d'aquest matí.

Pilar

dolç degoteig dels segons,
pessics d'aigua,
llum fuganera.

Jesús Mª Tibau

Rebrilla el gotim
en les fulles quietes.
Vestits transparents
en nuesa verge i verda

.............Anton

Omple'm de
pluja de silenci
i rosada de matí.

I cada gota
serà un cristall
al sol de la
teva mirada.

onatge

Clic! ... Clac!
Clic! .. Cloc!
Em despertes suaument
a poc a poc
i en obrir la finestra
et veig fresca
amb la cara mullada
ben neta
i les arracades de vidre.
Clic! ... Clac!
Clic! ... Cloc!

Pere

Està nevant de nou
blancor sense fi
vent increïble
no puc caminar cap endavant
torno sobre els meus passos

Merike 

Va començar a interessar-me molt la pluja.
Les distintes qualitats de la pluja...
Les primeres gotes grosses de pluja,
alegres, percudint, aixecant l’olor de la pols i la mollina de l’herba.
Les pluges persistents fines, silents. Les temperatures de l’aigua
atomitzada, fresca, abellint les tardes de mitjans d’agost,
l’aigua als ossos, gelcuits per la roïna glaçada i grisa...
les pluges gebroses, secretes, pixarroses, de la boira.
Els tolls immensos del Portalet,
amb les roderes de l’últim Biscuter del poble.
La pluja divertida del vent sota els plàtans després de la pluja..
Em vaig convertir en un expert en pluja.
Li demanava al Silo si plouria i com plouria.
Enyorava la pluja, retardava el pas cap a l’escola quan plovia.
Plorava sota la pluja a bots i barrals
i tot moll no se’m notava.
Em saltava la solfa si plovia... i a cops m’hi aixoplugava...
veia ploure sobre el riu, sol mi fa, sol, no surtis mai, que no, mi fa re,
i em perdia entre els compassos embadalit.
Quina calentor, Mare del Meu Pare! ja em queia un pessic... i una pesseta.
I l’Enriqueta pacient, un, dos, tres, quatre, volant, volant d’un pont a l’atre.

Miquel Àngel Tena

Aliment d'aigua
la pluja no amaina.
El verd, feliç!

Fanal verd?