Col·lecció de moments: Arbre mort vora l'estany

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Arbre mort vora l'estany

La silueta amable, vestida

de la grisor més eixuta.

Com si fos un somriure

per espantar la tristesa.

34 comentaris:

Sergi13 d’octubre del 2013, a les 19:08
Mort, però dempeus encara, no ho oblidem.
ResponElimina
Respostes
rits13 d’octubre del 2013, a les 19:58
és una imatge com molt de tardor, no? un arbre que ja s'ha marcit al fred.....
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog13 d’octubre del 2013, a les 23:15
Malgrat tot que majestuós i digne!
ResponElimina
Respostes
jpmerch14 d’octubre del 2013, a les 0:22
No és mort, només que no li agrada la primavera.
ResponElimina
Respostes
Quadern de mots14 d’octubre del 2013, a les 7:53
Encant i misteria, segur que, encara que mort, és ple de vida.

Bona setmana!!!
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals14 d’octubre del 2013, a les 9:42
Un arbre té una altra vida en convertir-se en un llibre, ho acabo de llegir en algun lloc de la xarxa! Aquí s'ha convertit en la teva pintura i el teu poema.
ResponElimina
Respostes
Lluna14 d’octubre del 2013, a les 14:35
A mi em sembla ben eixerit, potser ho fa l'acompanyament que té...

Bona tarda de dilluns Carme!!

Petonets
ResponElimina
Respostes
Assumpta14 d’octubre del 2013, a les 17:33
Segur que no està mort!!

M'has fet pensar fa moooooooolts anys, el meu pare va comprar un cirerer petitó i el va plantar al jardí de la casa del poble... no sé per què el pobre arbret no va sobreviure... i jo em negava a admetre que era mort i l'estiu següent l'anava regant... :-(
ResponElimina
Respostes
novesflors14 d’octubre del 2013, a les 19:38
No sembla mort, la veritat, només vestit de tardor, és a dir, despullat de superficialitats, però hi queda l'essència.

(Ara m'estic alguns dies de la setmana fora i no puc passar pels blogs tan sovint com abans però hi sóc ;).
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)14 d’octubre del 2013, a les 20:56
arrelat a la terra que tan s'estima i no vol abandonar...
ResponElimina
Respostes
Elfreelang14 d’octubre del 2013, a les 21:38
fins i tot hi ha arbres com aquest que és bell i digne tot i estar mort
ResponElimina
Respostes
Garbí2414 d’octubre del 2013, a les 21:51
Això vol dir que després de......encara podem donar de si. No hi ha punt final.
ResponElimina
Respostes
Relatus14 d’octubre del 2013, a les 23:25
Ostres, no sóc de tenir flors i plantes però em fan molta pena veure'ls morts
ResponElimina
Respostes
M. Roser14 d’octubre del 2013, a les 23:53
No em preguntis per què, però jo el trobo molt dolç aquest quadre, potser per la suavitat dels colors, m'agrada.
Petonets de bona nit, Carme.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca15 d’octubre del 2013, a les 12:48
és, sens dubte, una de les millors aquarel·les que t'hem vist
(ara m'aturo en els reflexos, en l'aigua, mig hipnotitzat, i això que l'altre dia vaig fer una bona migdiada...)
ResponElimina
Respostes
Pilar15 d’octubre del 2013, a les 15:47
Potser és la serenor, la bellesa que viu més enllà de la mort.
Potser és la vida, que es multiplica al costat de la mort, la que la vesteix de bellesa.
ResponElimina
Respostes
Matemáticas de Gabriel15 d’octubre del 2013, a les 20:16
I tant que és un somriure que espanta la tristesa, és una preciositat d'arbre, només dorm, i una pintura que m'encanta. Bona setmana i una abraçada.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)