No he sabut pas resistir-me a la idea que uns quants em vau deixar als comentaris de fer un post de celebració. Es veu que m'he descomptat... :) aquest és el post 1001, però també fa de bon celebrar, oi?
Doncs avui, un dia més aviat i un post més tard del que estava previst, per celebrar els 1001 posts i els 1001 moments us demanaré de fer un post participatiu: Un recull de microcontes i poemes.
El dia del tercer aniversari de la Col·lecció vaig fer un recull "històric" dels que m'heu acompanyat al llarg d'aquest temps. Avui m'agradaria fer una "foto" de família dels que ara hi sou. I tenir-vos a prop, en un post compartit.
Amb calma, sense estressar-nos, deixaré un parell o tres de dies aquest post... o quatre...
Seieu, us preneu alguna coseta...
i... si us ve de gust... m'escriviu un microrelat o un poema, amb un màxim de 50 paraules, no hi ha mínim, sobre el dibuix que trieu. Aquí a sota, us en proposo uns quants, no importa que agafeu dibuixos que ja hagin estat triats, es pot repetir... ara que si voleu aportar una imatge més, podeu fer-ho i l'afegirem a la llista... però les paraules també!
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
1.- Era tant acollidora, que havia fet construir dos bancs, un a cada costat del portal per rebre tothom que anés a trucar-hi.
De tant que volia ser complaent, va acabar deixant tothom just a la superfície d'ella mateixa.
...............................................................................................Carme
4.- Com una troca de llana refeta, reaprofitada, per retrobar el punt d’arròs o el d’espiga, o un trenat amb el que de nou, en poguem confegir una armilla o un jersei que ens abrigui el somnis a l’hivern, i resti a resguard de les arnes quan arriba la bonança.
...............................................................................................Carme
2.- Aquell ocellet del que havia tingut cura s’havia fet gran... havia volat...
Quan se’n va adonar es va quedar trista, però per poc temps.
Després, des del fons del cor, li va desitjar la millor de les sorts i va confiar en que la recordés algun dia amb un somriure.
Quan se’n va adonar es va quedar trista, però per poc temps.
Després, des del fons del cor, li va desitjar la millor de les sorts i va confiar en que la recordés algun dia amb un somriure.
.......................................................................................Assumpta
3.- Era el primer Nadal que passaven sense ell, però van mantenir el seu seient intacte, amb aquell coixí que tan li agradava. El trobaven a faltar, quin buit deixava l'avi... mira que marxar a viure a Cuba, i deixar-los allà plantats!
..........................................................................................Xexu
4.- Com una troca de llana refeta, reaprofitada, per retrobar el punt d’arròs o el d’espiga, o un trenat amb el que de nou, en poguem confegir una armilla o un jersei que ens abrigui el somnis a l’hivern, i resti a resguard de les arnes quan arriba la bonança.
................................................................................Fanal Blau
Que es posi al teu cos
com una l'alenada
prenyada d'aurores.
5.- Cada mot
als meus llavis
sigui efímer i intens
com una rosella.
als meus llavis
sigui efímer i intens
com una rosella.
Que es posi al teu cos
com una l'alenada
prenyada d'aurores.
....................................................................................Barbollaire
6.- A sota d'aquestes boires
com escumes de xampú
hi viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.
Potser es renten amb sabó ...
com escumes de xampú
hi viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.
Potser es renten amb sabó ...
.......................................................................................Pere
8.- Feia dies que en Sergi seia a la platja tot esperant notícies de la seva estimada, de cop va veure que arribava l'ampolla , però aquest cop no portava cap missatge, cap bocí d'amor dins, potser ja no tenia un boci d'amor per ell , les llàgrimes...
14.-
amb deu paraules
emboliquem la troca
mil i un posts.
......................................................................................Jordi
.....................................................................................Assumpta 2
16.- Cabdell de llana, cabdell de tantes coses, col.leccions de moments fets poema, fets poesia en cada fil de llana que descabdellant-se i fent-se cabdell altra vegada aplega punt de llum, mots i silencis, mirades , veus, paraules, ecos i ritmes dels mil batecs d'un sol cor ....batecs flonjos de llana que fan de vestit invisible...de xarxa d'afectes trenats a l'altra banda de la pantalla...cabdell...
17.- Els que formem part d’aquest món tan especial que és la blogosfera hem desfet jerseis, on hi ha trossets de vida, d’il•lusions, de pèrdues, de guanys, de records, per afegir-los a aquest cabdell que ha creat la Carme, per fer-lo tan gran que en surti una manta enorme que ens uneixi i ens embolcalli a tots.
23.- Vist com estava el pati hipotecari, i malgrat que amics i familia insistien que aquí a dalt només hi vivien els somiatruites, vaig decidir instalar-me en aquest núvol d’un ambient (un loft, segons l’anunci del diari) tan confortable.
Tocar de peus a terra per tastar el pernil que ha posat la Carme serà també, fet i fet, com seguir tocant el cel.
25.- Petits retalls, robetes de colors, dibuixos i somriures, poemes i llibres... detalls.
Trossets que val la pena guardar i que, tots plegats, cosits junts i amb gràcia, són com petites obres d’art... podríem dir que formen... una col•lecció de moments!
....................................................................................Assumpta 4
27.- Des d'aquí dalt
les coses es veuen tan petites, que res fa mal.
Puc restar oberta a la brisa, rebre i mirar.
Des d'aquí dalt
les persones no fan por
i el temps no passa veloç.
Des d'aquí dalt et vetllo
i t'estimo.
...........................................................................................Albanta
37.-
Com un cabdell,
cal trobar el cap per seguir el fil,
cal seguir el fil per trobar un final.
I pel camí, assaborir cada pam de vida.
...........................................................................................mon
....................................................................................Carme 4
............................................................................................Pilar
..................................................................................Carme 5
.......................................................................................Cris
43.- Obro el teu blog.
..............................................................................Khalina
44.- Pujàvem a cegues, seguint la pendent rocallosa, fugint de les riberes de l’Ebre. Superats per l’artilleria dels franquistes.
La visió de la fortalesa de Miravet, ens empenyia a continuar.
Olga, amb la seva inseparable Leica, Bernardo el dinamiter, i jo, sergent de segona, l’últim oficial de la nostra delmada brigada.
7.- L'utilitzaré a ella, vella i arrugada per fer-te arribar el meu missatge
l'ompliré amb mil i un petons i la deixaré navegar mar enllà, jugant amb les onades i el dofins...
ara ja esgotada, reposa a la sorra impacient per trobar-te i donar.te el meu encàrrec...
l'ompliré amb mil i un petons i la deixaré navegar mar enllà, jugant amb les onades i el dofins...
ara ja esgotada, reposa a la sorra impacient per trobar-te i donar.te el meu encàrrec...
.....................................................................................Sargantana
8.- Feia dies que en Sergi seia a la platja tot esperant notícies de la seva estimada, de cop va veure que arribava l'ampolla , però aquest cop no portava cap missatge, cap bocí d'amor dins, potser ja no tenia un boci d'amor per ell , les llàgrimes...
.....................................................................................Gurmet
9.- En Pere es va aixecar per anar a la feina, notava un quelcom estrany no sabia que era prenent el cafè va fumar la seva primera cigarreta del dia, va mirar per la finestra i es va adonar el mon ja no era de colors era en blanc i negre.
....................................................................................Striper
10.- Em sento con un arbre després d'un fort ruixat. La nostra relació s'ha acabat tan de cop com va començar, has marxat i s'ha estroncat el diluvi de sensacions. N'intento conservar les últimes gotes però, poc a poc, també s'escolaran.
.................................................................................McAbeu
11.- Avui he sabut el teu secret.
L'he descobert fixant-me en el teu dibuix.
Aquesta noia que ens mostres d'esquena ets tu...És des d'aquí, dalt del núvol, on pots veure tot això que ens regales en els teus dibuixos i les teves paraules i que nosaltres no veiem...Ja em semblava a mi, que això tenia trampa!!
L'he descobert fixant-me en el teu dibuix.
Aquesta noia que ens mostres d'esquena ets tu...És des d'aquí, dalt del núvol, on pots veure tot això que ens regales en els teus dibuixos i les teves paraules i que nosaltres no veiem...Ja em semblava a mi, que això tenia trampa!!
.....................................................................................Montse
12.- Vist de la remor de l’oblit sembla llarg i costerut el meu sender. Ell m’empeny a arribar-hi, a coronar els seus murs, que m’han de demostrar que en sóc capaç. Que serveixo encara, tal com ell roman.
........................................................................................Sànset
13.- Llum en blanc i en groc
transgredeix la nit fosca.
Espere els teus ulls.
transgredeix la nit fosca.
Espere els teus ulls.
................................................................................Noves Flors
14.-
amb deu paraules
emboliquem la troca
mil i un posts.
15.- Agafo impuls, faig un salt ben alt, ben alt i ja sóc al núvol!
És suau, tovet, flonjo i s’hi està molt bé!
Em sento com una nena petita, recupero la il•lusió per moltes coses...
Aquí dins, enmig del cotó fluix, hi ha la capseta de la fantasia.
És suau, tovet, flonjo i s’hi està molt bé!
Em sento com una nena petita, recupero la il•lusió per moltes coses...
Aquí dins, enmig del cotó fluix, hi ha la capseta de la fantasia.
16.- Cabdell de llana, cabdell de tantes coses, col.leccions de moments fets poema, fets poesia en cada fil de llana que descabdellant-se i fent-se cabdell altra vegada aplega punt de llum, mots i silencis, mirades , veus, paraules, ecos i ritmes dels mil batecs d'un sol cor ....batecs flonjos de llana que fan de vestit invisible...de xarxa d'afectes trenats a l'altra banda de la pantalla...cabdell...
......................................................................................Elvira
17.- Els que formem part d’aquest món tan especial que és la blogosfera hem desfet jerseis, on hi ha trossets de vida, d’il•lusions, de pèrdues, de guanys, de records, per afegir-los a aquest cabdell que ha creat la Carme, per fer-lo tan gran que en surti una manta enorme que ens uneixi i ens embolcalli a tots.
......................................................................................Rita
18.- Si em regalessis un somriure, et faria una bufanda!
Si la comencés ara la tindries a punt pel fred.
Quan més sincer fos el teu somriure,
més protegit et sentiries quan t’abriguessis amb ella.
És que jo teixeixo amb màgia...
Si la comencés ara la tindries a punt pel fred.
Quan més sincer fos el teu somriure,
més protegit et sentiries quan t’abriguessis amb ella.
És que jo teixeixo amb màgia...
......................................................................................Assumpta 3
19.- És el teu fil que guia
i acompanya sense lligar...
És el fil que dónes a l’estel,
que fa que enllacis els mots,
els versos, els sentiments.
És el fil d’unió entre cor i paraula.
Què seria la vida sense
La Col•lecció de moments...?
Ara és crit i silenci
sembrat i lluna................................................................onatge
i acompanya sense lligar...
És el fil que dónes a l’estel,
que fa que enllacis els mots,
els versos, els sentiments.
És el fil d’unió entre cor i paraula.
Què seria la vida sense
La Col•lecció de moments...?
Ara és crit i silenci
sembrat i lluna................................................................onatge
20.- FLOR O DILUVI
Ni l'engany lluminós
del color fraternal,
ni el massís carreu
de l'alta murada
reblen el miratge del paradís.
L'atàvic crit de la natura,
premonició i llei,
trobarà sempre la xifra tel·lúrica,
flor o diluvi............................................................Francesc Mompó
del color fraternal,
ni el massís carreu
de l'alta murada
reblen el miratge del paradís.
L'atàvic crit de la natura,
premonició i llei,
trobarà sempre la xifra tel·lúrica,
flor o diluvi............................................................Francesc Mompó
21.- L'atàvic crit de la natura
fugint dels camins
massa fressats que no duen enlloc
experimenta i erra
en òrbites irregulars.
Llavors com llàgrimes.
.........................................................................Carme 2
22.- M'agradaria viatjar sobre d'aquest núvol blanc, per tal de trobar alguna solució, al gran desori que han armat, aquest gegants del món de les finances. Ells sense cap mena d'escrúpol, ens han deixat tirats sense oxigen; mentre continuen amb el mateix ritme de vida desafiador.
..................................................................................Montse
Tocar de peus a terra per tastar el pernil que ha posat la Carme serà també, fet i fet, com seguir tocant el cel.
...................................................................................Óscar
24.- Mentre la mirada planejava sobre els dibuixos proposats, la flaire fotogràfica acoloria els seus records. D’entrant tastà , indecís, una fina tallada de pernil dàlmata. Acte seguit s’elevà vers el cel una gloriosa aroma de formatge d’Auvèrnia i com a punt final del festival gastro-visual pinçà una flairosa maduixa bretona.
................................................................................Rafel
25.- Petits retalls, robetes de colors, dibuixos i somriures, poemes i llibres... detalls.
Trossets que val la pena guardar i que, tots plegats, cosits junts i amb gràcia, són com petites obres d’art... podríem dir que formen... una col•lecció de moments!
26.- Verd primaveral
gotetes de rosada.
Amor entre mans.
gotetes de rosada.
Amor entre mans.
....................................................................................Joana
les coses es veuen tan petites, que res fa mal.
Puc restar oberta a la brisa, rebre i mirar.
Des d'aquí dalt
les persones no fan por
i el temps no passa veloç.
Des d'aquí dalt et vetllo
i t'estimo.
.............................................................................................Vida
28.- Feia més de vint anys que s'entremiraven, ell del balcó estant , ella asseguda al passeig mirant l'anar i venir de les barques, a estones, de cua d'ull el guaitava com desfeia nusos de la xarxa , fent com qui no la mirava..
Ara des del balcó hi veu una cadira buida , ja no desfà nusos i el dia se li fa llarg esperant el capvespre, a la fosca ,com qui no vol, li deixa una rosa damunt la cadira.
Ara des del balcó hi veu una cadira buida , ja no desfà nusos i el dia se li fa llarg esperant el capvespre, a la fosca ,com qui no vol, li deixa una rosa damunt la cadira.
..............................................................................Lolita Lagarto
29.-
Un neguit sobtat al pas de la porta.
Uns ulls fitant-la rere la finestra .
El vestit emmidonat.
Uns ulls fitant-la rere la finestra .
El vestit emmidonat.
El cava cremant-li els pits i
els bombons fonent-se de tant desig!
els bombons fonent-se de tant desig!
..................................................................Joana
30.- L'amistat, a l'igual que l'amor, ha de ser tractada com un bonica rosa: amb mesura i dolcesa.
Si l'estrenys massa cap a tu, pots arribar a desfer-la...
Però si obres massa la mà, el vent se la podria endur en el moment menys esperat...
..............................................................................................joanfer
31.- Com és que encara no m’ha triat ningú?
Jo entenc que davant d’una flor, o d’un paisatge, o d’un ocell, o d’una criatura que vola no tinc massa possibilitats, però... homeeeeeeeeee, davant d’una ampolla buida o d’un cabdell de llana? No ho entenc, de veritat que no ho entenc...
Jo entenc que davant d’una flor, o d’un paisatge, o d’un ocell, o d’una criatura que vola no tinc massa possibilitats, però... homeeeeeeeeee, davant d’una ampolla buida o d’un cabdell de llana? No ho entenc, de veritat que no ho entenc...
...........................................................................................................llum
32.- Tens la porta de casa oberta; no he passat el pany. Entra i sent-la com si fos teva.
Si fa bonança, seurem a l'eixida amb un cafè i un bocí de coca de sucre; si se'n va el sol entrarem a resguard per escalfar-nos l'ànima. I xerrarem, xerrarem, xerrarem, sense que se'ns esgotin ni les paraules ni els silencis.
Si fa bonança, seurem a l'eixida amb un cafè i un bocí de coca de sucre; si se'n va el sol entrarem a resguard per escalfar-nos l'ànima. I xerrarem, xerrarem, xerrarem, sense que se'ns esgotin ni les paraules ni els silencis.
....................................................................................Fanal Blau 2
33.- I vaig entrar un cop i un altre a la teva casa.
Obera de bat a bat.
Bonança a l'eixida, calidesa a dins, i horitzons per descobrir.
I mai no s'esgotaran ni les paraules ni els projectes, ni els silencis ni el desig de compartir.
...................................................................................Carme 3
34.- Vaig obrir els ulls però tot estava difuminat. Els arbres, unes siluetes al fons... no sabia què m'havia passat. Vindrien a buscar-me? Mica en mica tot prenia forma i recuperava la memòria. Les siluetes s'allunyaven, eren ells el que m'havien colpejat fins deixar-me inconscient.
............................................................................................Xexu 2
35.-
Fums de pas,
alè de ciutat
sense nas.
alè de ciutat
sense nas.
.............................................................................. Isabel
36.-
Busque pel meu món el dibuix del teu cos, i quan et trobe et faig pujar per seguir volant en el nostre núvol.
Viatge fascinant!!
Viatge fascinant!!
...........................................................................................Albanta
37.-
Com un cabdell,
cal trobar el cap per seguir el fil,
cal seguir el fil per trobar un final.
I pel camí, assaborir cada pam de vida.
...........................................................................................mon
38.- Aquest és el secret:
Podreu abandonar la temuda quietud sempre que habiteu els pensaments. Sentir-vos viscuts serà la vostra no-mort. Així, el record, de bell nou, us convertirà en mortals.
L’entrada als somnis us està permesa, però el secret mai no haurà de ser desvelat. Ací és on rau la vostra immortalitat.
No temeu. El record tornarà. Com sempre tornen els núvols. Perquè l’aigua sempre dibuixa el cercle. I el cercle sempre amaga el record.
.............................................................................................Mercè Podreu abandonar la temuda quietud sempre que habiteu els pensaments. Sentir-vos viscuts serà la vostra no-mort. Així, el record, de bell nou, us convertirà en mortals.
L’entrada als somnis us està permesa, però el secret mai no haurà de ser desvelat. Ací és on rau la vostra immortalitat.
No temeu. El record tornarà. Com sempre tornen els núvols. Perquè l’aigua sempre dibuixa el cercle. I el cercle sempre amaga el record.
39.- Coneixia el secret, sense haver-lo conegut mai. No sabia com, però sempre habitava els pensaments. No només poblant-los sinó trenant enfilalls d'idees, de somnis forasters. I així no moria mai. No sabrà mai com va ser que un dia el record i l'oblit van ser un.
40.- Degoten les fulles. M’abracen en una subtil fascinació, mentre les lletres cobren vida i t’evoquen en el racó d’un moment. M'omplo de tu, en l’olor de terra mullada. En les ones que esculpeix la pluja en els tolls. Tot s’atura, en un món amb presses per arribar en lloc.
41.-
Era un dia com avui, plujós, i jo plujosa, també, per dins. Resseguir a distància la branca del nesprer que plorava davant de la finestra, em donava consol. Paradoxalment era un consol trist, cada gota un pensament perdut, potser cada llàgrima també ho sigui. ..................................................................................Carme 5
42.-
Carme, seguim
col·lecionant moments?
Felicitats!!!!
.......................................................................................Cris43.- Obro el teu blog.
Sensacions d'imatges i paraules.
Torno a ser la nena d'anys enrera.
M'enfilo al meun dolç núvol de cotó
per travessar un cel ben blau,
i poder gaudir de 1001 moments.
..............................................................................Khalina 44.- Pujàvem a cegues, seguint la pendent rocallosa, fugint de les riberes de l’Ebre. Superats per l’artilleria dels franquistes.
La visió de la fortalesa de Miravet, ens empenyia a continuar.
Olga, amb la seva inseparable Leica, Bernardo el dinamiter, i jo, sergent de segona, l’últim oficial de la nostra delmada brigada.
..........................................................................La meva perdició
45.- El Pare Rancúnies, i Martí D'Anuch, crucifix i carrabina en mà, pujaven muntats en mules pels costeruts senders, a la llum de la lluna.
Miraculosament, havien aconseguit salvar la vida de la filla de l'apotecari.
Darrera els obscurs murs del sinistre castell, el Comte s'amagava, fugint dels seus implacables perseguidors.
Miraculosament, havien aconseguit salvar la vida de la filla de l'apotecari.
Darrera els obscurs murs del sinistre castell, el Comte s'amagava, fugint dels seus implacables perseguidors.
......................................................................... La meva perdició 2
46.- A la teva ciutat el cel és diferent.
Els núvols, vermells suren en un cel violeta
que lluita per deixar-se pas.
Necessita més lloc,
més res, més espai, més a prop...
A la teva ciutat
les ombres pinten el reflex
del meu cel blau.
Els núvols, vermells suren en un cel violeta
que lluita per deixar-se pas.
Necessita més lloc,
més res, més espai, més a prop...
A la teva ciutat
les ombres pinten el reflex
del meu cel blau.
..........................................................................................Ada
47.- El cel es va tenyint de colors rogencs que anuncien el final d’un dia clar i lluminós. He sortit al balcó. M’agrada sentir la primera fresca de la nit que ja s’atansa. És un plaer gaudir d’aquesta solitud mentre sé que els teus braços m’esperen a dins.
........................................................................................kweilan
48.-
Descansava després d'un dia dur de treball.
Contemplava la ciutat que tant estimava des del balcó.
Es refrescava amb la brisa d'aquella vesprada rogent.
I es sentia lliure.
Lliure i amb força per tornar-se a alçar l'endemà.
Contemplava la ciutat que tant estimava des del balcó.
Es refrescava amb la brisa d'aquella vesprada rogent.
I es sentia lliure.
Lliure i amb força per tornar-se a alçar l'endemà.
...........................................................................................rits
...........................................................................Jesús Mª Tibau
..................................................................................Filadora
53.- Em sedueix la teva arrogància, castell desafiador de tempestes i odis. I la bravura que desprens. Però em fa por la teva altivesa. No et creguessis inexpugnable o suficient. De què s'alimentarà el guerrer si el pagès no li puja el gra? Ens complementem i necessitem mútuament.
....................................................................................Llaudal
49.-
Col·lecció de moments,
records d'aigua que endolça,
a gotetes,
el suau passar del temps.
Col·lecció de moments,
records d'aigua que endolça,
a gotetes,
el suau passar del temps.
50.- El castell sobre el turó
es preveu inexpugnable i fort
En el fons és com el nostre cor
ansiós de ser conquerit
Sempre amb la guàrdia dormida
quant l’amor vol entrar
per deixar-se seduir... ..............................................Garbí
51.- Encara dret sobre el quer
desafies el pas del temps.
Tens la història escrita a les teves pedres
com si arrapa la molsa i el líquens.
Últim bastió. Només la traïció va poder obrir-te.
Però encara es sent en el fred de la pedra
l'escalf d'aquells que guardaven el secret.
desafies el pas del temps.
Tens la història escrita a les teves pedres
com si arrapa la molsa i el líquens.
Últim bastió. Només la traïció va poder obrir-te.
Però encara es sent en el fred de la pedra
l'escalf d'aquells que guardaven el secret.
.......................................................................Alyebard
52.- Margarida no es volia aturar:
-Amb aquest món tan bonic m’he de quedar quieta?
I amb afany i perseverança va aconseguir travessar el mur. Les companyes la miraves des de dalt i malgrat que l’envejaven, no s’atrevien a acompanyar-la.
–Bona sort!!
–Tranquil•les nenes! rebreu notícies meves per mitjà del vent!
-Amb aquest món tan bonic m’he de quedar quieta?
I amb afany i perseverança va aconseguir travessar el mur. Les companyes la miraves des de dalt i malgrat que l’envejaven, no s’atrevien a acompanyar-la.
–Bona sort!!
–Tranquil•les nenes! rebreu notícies meves per mitjà del vent!
53.- Em sedueix la teva arrogància, castell desafiador de tempestes i odis. I la bravura que desprens. Però em fa por la teva altivesa. No et creguessis inexpugnable o suficient. De què s'alimentarà el guerrer si el pagès no li puja el gra? Ens complementem i necessitem mútuament.
54.- I arriba la nit i tot vestit del negre més negre. Una llum m'il·lumina el pensament i puc recordar aquells tants moments que vam viure tots plegats
......................................................................................Utnoa
55.- D'aquesta madeixa teixiràs moments que donaran caliu a les nostres vides.
...............................................................................Montse 2
56.- Mil i un moments,
de colors, bocins, trenats de vida.
Seguirem atresorant................................................................... Fanal blau 3
57.- Que no vingui el plor,
58.-
56.- Mil i un moments,
de colors, bocins, trenats de vida.
Seguirem atresorant.
.................................................................. Fanal blau 357.- Que no vingui el plor,
que s’instal·li el somriure,
que galtes dolces rebin xarrups,
que les enveges morin
i els odis no circulin
que la Pau sigui per tots nosaltres
i esdevingui Llibertat i Amor.
..........................................................................................Anton
58.-
Tenia por d’estirar més el fil. Temia que, si ho feia, descobriria allò que tant temia. Però no volia continuar vivint en un engany, en una farsa. Aquell cop n’estava del tot convençut: quan entrés per la porta, li ho preguntaria.
Des d'aquí dalt puc veure tot sense ser-hi, puc gaudir de la vista sense implicar-me, puc somiar sense por. Per què hauria de voler baixar i viure de peus a terra?
.............................................................Josep B
60.- La pressió d'uns núvols foscos i pesats va acostant-se als terrats, escurçant i fent fora ràpid la darrera llum de la tarda. L' skyline de la ciutat s'ha vestit de dol i resta majestuós esperant la tancada final del día.
62.-
60.- La pressió d'uns núvols foscos i pesats va acostant-se als terrats, escurçant i fent fora ràpid la darrera llum de la tarda. L' skyline de la ciutat s'ha vestit de dol i resta majestuós esperant la tancada final del día.
..........................................................Laura T Marcel
61.-
No és el sol,
és el pigment intens de pau i lluita.
Tonalitat sovint envejada..................................................Fanal Blau4
62.- Ha establert el vell misteri
Ha sofert el raig del sol
i miraculosament s'ha tornat bruna.
les plujes d'odi no la canvien
ella està en seva lluita.
La llibertat que no arriba,
i morir per sa cultura
.........................................................................Anton2
63.- Ensalivades les fulles per petons de pluja,
S’abracen al líquid en fascinant unció.
Estan embegudes de lliscosa capa
Que les abraça verges fent miralls al sol...
Rellisca l’aigua fina, carícia de dits tendres
I cau el gotim a terra amb perfum de flors
I al aire canten sense escatim de versos
Paraules curtetes fetes de Si d’amor.
................................................................... Anton3
64.- He retallat les ombres
del nostre passat
i n’he confegit un paisatge.
Un gest oblidat, una paraula al vol,
un passeig intranscendent,
el vermell, aquella nit de l’adéu.
Tots els meus sospirs
-flors del lilà-
pinten la nit.
Ha sofert el raig del sol
i miraculosament s'ha tornat bruna.
les plujes d'odi no la canvien
ella està en seva lluita.
La llibertat que no arriba,
i morir per sa cultura
.........................................................................Anton2
63.- Ensalivades les fulles per petons de pluja,S’abracen al líquid en fascinant unció.
Estan embegudes de lliscosa capa
Que les abraça verges fent miralls al sol...
Rellisca l’aigua fina, carícia de dits tendres
I cau el gotim a terra amb perfum de flors
I al aire canten sense escatim de versos
Paraules curtetes fetes de Si d’amor.
................................................................... Anton3
64.- He retallat les ombresdel nostre passat
i n’he confegit un paisatge.
Un gest oblidat, una paraula al vol,
un passeig intranscendent,
el vermell, aquella nit de l’adéu.
Tots els meus sospirs
-flors del lilà-
pinten la nit.
........................................................................Marta
65.-
"I ella va nèixer en aquell petit racó de món,on poc sol hi tocava,molt per sota de la resta de flors.
Però la seva senzillesa la feia especialment bonica..."
......................................................................Maria
66.-
"I ella va nèixer en aquell petit racó de món,on poc sol hi tocava,molt per sota de la resta de flors.
Però la seva senzillesa la feia especialment bonica..."
......................................................................Maria
Sobrevivint al bell mig dels esborancs que envolten la teva tendresa, sobrevolo sobre teulades de molts colors cercant l'aliment que em farà lliure.
.......................................................................Cèlia
67.-
Una sorpresa bonica
un campanar finlandès
entre els teus dibuixos
.......................................................................Merike
.......................................................................Merike
68.- Quantes buidors caben en una ampolla buida? Si l'emplenen ja és plena i aleshores no és buida ni es buida de cap moment ....mil i un moments de copets menuts d'escuma de mar la van dur de viatge fins la platja... rebregada i arrugada però feliç com mai (la platja no, l'ampolla) I ara se n'adona de la sort que ha tingut sent de plàstic.....si fos de vidre com altres no tindria ni un rebrec ni una petjada del temps i de la vida en el seu cos....i n'estava molt molt satisfeta de les empremtes que l'ús havia deixat en la seva ànima
........................................................................Elvira2
........................................................................Elvira2
69.-
comentari
misteriosament
desaparegut
oooooooooooooooh!
misteriosament
desaparegut
oooooooooooooooh!
70.- Hi ha missatges que es perden en una ampolla...
Hi ha moments que es perden com un instant fugaç...
Hi ha moments que es perden com un instant fugaç...
Hi ha caçadors d'històries,
de moments, d'essències que no tornaran...
Hi ha dibuixos que amaguen tendresa i art."
...............................................................Gabriel
71.-Amb mil i un pensaments vaig omplir aquella botella.I vaig llençar-la al mig del blau i calmat mar,
El vell pescador tornava de feinejar
Va destapar la botella,
I dins va trobar...
Mil i un moments plens de COLOR!
.................................................................................Eli
72.- Havien passat 1001 nits des que sota el nostre arbre ens acomiadarem. Durant els 1.001 matins següents, aquell parc va perdre la seva rabiósa color.
..............................................................................Lenore
Jo no en sé, de fer poemes, però et voldria dir que les paraules i els dibuixos que ens deixes, Carme, contrasten amb aquesta bonica i efímera flor: són boniques, però perduren en el temps. I, com la rosella tenyeix de color els camps, les teves paraules i els teus dibuixos donen color als nostres blogs.
..............................................................................Montse-Arare
Jo no en sé, de fer poemes, però et voldria dir que les paraules i els dibuixos que ens deixes, Carme, contrasten amb aquesta bonica i efímera flor: són boniques, però perduren en el temps. I, com la rosella tenyeix de color els camps, les teves paraules i els teus dibuixos donen color als nostres blogs.
..............................................................................Montse-Arare
