Llibres 2011

Les meves estrelletes mesuren només el plaer de llegir, en cap cas és una valoració molt estrictament literària. Jo llegeixo per això per gaudir i és el que més m'importa. Hi ha alguns llibres, en negreta,   que han obtingut la meva nota màxima: *****

1.- Solcare il mare all'insapuda del cielo de Giorgio Nardone i Elisa Balbi (lectura professional) ****
2.- La carte et le térritoire de Michel Houellebecq (premi Goncourt 2010) (novel·la) ****
3.- Contra el vent del Nord de Daniel Glattauer (novel·la) ***
4.- Cada set onades de Daniel Glattauer (novel·la) ***
5.- Las leyes de la simplicidad de John Maeda (assaig) **
6.- No era lluny ni difícil de Joan Margarit (poesia) ***
7.- Una ola con sabor a pez de Núria Riera (novel·la) ****
8.- Todo bajo el cielo de Matilde Asensi (novel·la) ***
9.- Jesús me ama de David Safier (novel·la) *
10.- Le déséspoir des singes de Françoise Hardy (autobiografia) ***
11.- Estaciones de paso de Almudena Grandes (relats) ***
12.- Mondo de Le Clézio (relats) **
13.- Més enllà de l'eficàcia: un punt de vista humanista i realista de la presa de decisions, les organitzacions i les persones de Josep Mª Rosanas (assaig) ****
14.- El tiempo entre costuras Maria Dueñas (novel·la) ****
15.- El ladrón de cerebros Pere Estupiñà (divulgació científica) ****
16.- Si tu em dius vine, ho deixo tot, però digue'm vine d'Albert Espinosa (novel·la) ***
17.- Amor i guerra de Núria Amat (novel·la) **
18.- La caçadora de cossos de Nahat el-Hachmi (novel·la)***
19.- Els jugadors de Whist de Vicenç Pagès i Jordà (novel·la) *****
20.- Somiant amb Aleixa de Mercè Climent i Francesc Mompó (novel·la) ***
21.- Comptes numerats de Joan Gasull (novel·la) ***
22.- El nen perdut que sabia el que volia de Aher Arop Bol (història basada en fets reals) **
23.- La nevada del cucut de Blanca Busquets (novel·la) ****
24.- El retorn del jove príncep de AG Roemmers (novel·la) *
25.- El placer de vivir de André Comte-Sponville (filosofia aplicada a la vida) ****
26.- I un cop de vent els despentina de Jesús M Tibau (contes) ****
27.- Pétalo carmesí, flor blanca de Micher Faber (novel·la) ****
28.- Dones d'heura de Marta Pérez Sierra (poesia) ****
29.- 1Q84 d' Haruki Murakami (primera i segona part) (novel·la) *****
30.- El ruiseñor y la rosa y otros cuentos de hadas d' Oscar Wilde (contes) **
31.- Històries increïbles de Palèfat (filosofia) ****
32.- El juego del ángel de Carlos Ruiz Zafón (novel·la) ***
33.-Besllum de Joana Navarro (poesia) ***
34.- Los enamoramientos de Javier Marías (novel·la) *****
35.- El teu nom és  un ésser  viu  de Josep Manel Vidal  (prosa poètica)  *****
36.-Camí d'amor de Francesc Mompó (novel·la) ****
37.- Lina panxolina de Mercè Climent (conte) ***
38.-I demà l'atzar de Marta Pérez Sierra (contes) ****
39.-Uendos de Francesc Mompó ***
40.- En què crec jo de Bertrand Russell ***
41.- Fronteres de vidre de Francesc Mompó ****
42.- 1Q84 (tercera part) d'Haruki Murakami *****
43.- Els greixets de Francesc Mompó ****
44.- Jo sóc el missatger de Markus Zusak ****
45.- Bruixes de Mercè Foradada ****

En Mc, el més  crack  dels  cracks  de tots  els  blocaires,  sempre  a punt d'ajudar  tothom...  SÍ!  m'ha  arrenglerat  els  llibres.  Gràcies  Mc!

Un fil de lluna

Avui,  en arribar  a casa, m'esperava un fil de lluna,  en un cel  encara vestit de dia, de color blau clar.  M'ha semblat  suficient per a  poder  cosir  els  darrers  dies  de l'any  i  fins  i tot embastar  els  primers del que  començarà  aviat.  El primer  estel,   impacient,  m'acompanya  sempre.

Bon Nadal!!!

D'una fotografia  de Fanal Blau

AMB AL LLUM DEL FANALET

Lletra i música: Jaume Moreno

AMB LA LLUM DEL FANALET

JO ANIRÉ A ESPERAR ELS TRES REIS

VULL QUE EM PORTIN MOLTES COSES

PAU I JOIA A TOTS ELS NENS.

QUINA FOSCA NIT!

AI, QUIN FRED QUE FA,

TOT ESTA ADORMIT

JA ELS SENTO ARRIBAR…

La boca de la veritat II

Bocca della verità, Roma, 1632

Proposta  de Relats  conjunts

En Pol tenia por de ficar  la mà  allà  dins,  molta  por.  No  creia  gaire  aquesta  mena  de  llegendes, però  tot i així no podia  superar  la por.  I és  que tenia coses  per  amagar,  coses  que no explicava  mai a ningú  i molt menys  a ella,  allà  al seu costat  tant  riallera  i contenta en aquest  viatge.  

La  Clàudia va  passar  davant,  va posar  la mà  i va  fer un crit,  tot enretirant-la  ben de pressa.   La marca  d'unes  dents  es  veia  clara  damunt  la  pell.  A  ella?  a ella,  que mai no amagava  res  i  que  era la perfecció  personificada?  Com podia  ser  que l'hagués  mossegada a ella?   

En Pol  va posar  la mà  al forat, ben espantat i la va  treure alleugerit i sense  ensurts. Va  somriure  i de sobte ho va entendre tot.

No he estat mai a Berlin ni per la TBFC, catxis!

No he estat  mai a Berlín,  però  em feia  il·lusió  fer-li  algun dibuix  per  l'amic  Ferran,  que sempre  em diu  que li agraden els meus  dibuixos.  Vaig demanar-li  (innocent  de mi)  quin  lloc  podria  ser  important  o significatiu  per  a ell.  I  suposo que no us  estranyarà  que  aquest  lloc  fos Berlín.   Dos  paints  de Berlin.  De la plaça  que  té  fama de ser  la més  bonica  de la ciutat.

D'unes fotos  del Ferran, de l'In varietate concordia:  la plaça Gendarmenmarkt des  de la finestra  
i la mateixa  plaça des  de  baix.  

Font

D'una fotografia  del Barbollaire


La música  de l'aigua  es fa  murmuri que hipnotitza.  Rellisca  per  la pell,  amanyagant-la.
Les paraules també  acaronen i les mans parlen en silenci.
Sempre hi ha un mot que fa  pessigolles  i ens desperta rialles adormides.
Navegaré  en un vaixell de paper, per les fonts misterioses.
Àmbits  petits que només s'eixamplen alimentant anhels.

Intent  de traducció  dedicat  a Manjacostel d'Occitanissima: 
(En francès  ja que no sé  traduir-ho  a l'occità)

La musique de l'eau se fait murmure qui hypnotise. 
Elle glisse sur la peau, comme une caresse. 
Les mots, eux, caressent aussi et les mains nous parlent dans le silence.
Il y a toujours un mot qui nous chatouille et nous réveille des rires endormis. 
Je vais naviguer dans un bateau en papier, par des fontaines mystérieuses. 
Des petits  champs, qui s'élargent, seulemen  en nourrissant  nos désirs



Traducció  a  l'Occità,  per  Manjacostel:

La musica de l'aiga fa un murmuri qu'inoptisa.
Giscla sus la pel en l'amanhagant .
las paraulas tanbe se caran e las mans se parlan en silenci.
Sempre i a un mot que fa pecigadas , e nos desperta "rialles" adormits.
Navigarai sus un vaissèl de papièr , per las fonts misteriosas ,
de pradalets de vida , que grèlharan sonque de noirir  nòstre desirança.

Baixen pel riu, els somnis

Baixen pel riu, els somnis  tan lentament que temen de desfer-se. Podria remar  riu amunt, per trobar-los o esperar  tranquil·lament que  arribin.   La barca hi és,  suggeridora  i les branques m'esbullen els cabells,  com si em donessin  pressa. Si miro l'aigua, m'adono que  conté tots  els colors  del món, que s'hi emmirallen.

La boca de la veritat. Una proposta de Relats conjunts.

   

Bocca della verità, Roma, 1632
Proposta  de Relats  conjunts

Ho vaig  intentar,  us  ho  juro que ho vaig  intentar...  algun il·luminat  es  va inventar  la llegenda  i jo ho vaig  provar.    Intentava trobar  entre  els pensaments de la gent  la seva  sinceritat  i la seva  veritat  i estava  disposada  si no la  trobava,  a  fer-ho notar  amb  la meva  mossegada.

Van anar passant  els  anys  i  en tothom  em semblava  trobar-hi  un dubte  raonable  entre  la  veritat  i la mentida.  No havia mossegat  mai ningú. Tothom té la seva  veritat i  sovint  les  persones se la creuen encara  que  no sigui  gens  objectiva.  Per què jo havia de fer  de jutge?

Però  en aquests  últims  temps,  cada  cop m'anava sentint  més  intranquil·la,  les  mentides  cada  cop són més  grosses  i molt menys  justificables.  Així que  ara  s'ha  acabat  la tolerància.  En aquest  cap de setmana  passat  ja  porto  un bon miler  de mossegades. Clar que   les  autoritats  ho amaguen per  no espantar  els  turistes.

Llums i ombres

Escric el teu gest

amb  lletres  de llum

damunt l'ombra  de la barbacana.

Retorna  la claror  de primavera.

S'omple  de flors  el jardí

i les nespres  s'avancen al temps.

Aprofitem els miratges  de fruits

madurs  i  lluminosos.

Llavis  amarats  de dolçors

et  busquen,  retrobem el gest.

M'amago en el bosc

M'amago en el bosc,  com s'amaga  la casa. Mimetitzant  colors i disfressant-me  d'ombra.  Que  el món no em vegi. Em quedo  en un  llarg silenci  per deixar  que  creixin tots  aquells  mots que necessitem per ser.   Després  dels  mots,  deixarem que ens  enlluerni la vida.  Fascinats  per  la claror  als  ulls,  la seguirem  hipnotitzats  pel seu somriure.